Josep Anton Ferré: «Ens agradaria que el territori fos més dinàmic amb els plans de futur»

—Enguany acaba el seu mandat com a rector, però té clar que tornarà a presentar-se el mes de maig. Què li ha quedat per fer?

—Hi ha dos àmbits on queda feina a fer. D’una banda, el tema d’infraestructures, que és molt urgent. El trasllat de la facultat d’Educació al Campus Catalunya l’any 2010 no es va fer efectiu per molt pocs mesos, i això és prioritari. I, d’altra banda, també ha quedat feina a fer en el tema del planter de treballadors. Hem vist que hi ha hagut desbloqueig de la taxa de reposició, que hem pogut començar a treure concursos de promoció de catedràtic, estabilitzar lectors que feien d’agregats, però encara falta molt. On no hem pogut fer res de res és amb el creixement. Quan ens van aturar encara estàvem creixent, ens van obligar a baixar i ara cal tornar a pujar.

—La nova facultat d’Educació comença a construir-se aquesta setmana, però encara no tenen pressupost per acabar-la.

—La nova Facultat són dos edificis i tenim finançament assegurat per fer el primer. Aquest primer edifici prolongarà l’aulari de Campus Catalunya per tenir més espai i, l’altre, la zona de departaments. Confiem que aviat recuperarem la interlocució amb el govern per poder parlar d’això.

—Quant fa que la interlocució amb la Generalitat és inexistent?

—No tenim govern. Vam tenir interlocució quan van començar aquestes gestions amb el conseller Baiget fa cosa d’un any, però quan va deixar d’estar al capdavant de la conselleria d’Educació, la interlocució va desaparèixer. A ell, li vam dir que calia recuperar el pla d’inversions, que teníem diners per començar les obres però no per acabar-les. Era una mostra de bona voluntat per part nostra, ens volem gastar els diners i ho hem fet perquè ens importa.

—La facultat d’Educació de Sescelades s’ha descuidat entre els anys 2010 i 2018? Hi ha hagut queixes constants de l’alumnat per la seva situació.

—No. Hem seguit fent manteniment i donant servei a la facultat. Està ben ubicada, en un bon campus i amb la mateixa biblioteca que els graus d’Enginyeria. El que passa és que és un edifici vell, per tant, és normal que els alumnes estiguin incòmodes. I, si compares les seves aules amb les de la facultat de Química o d’Enginyeria, els alumnes veuen que són millors. És normal que els alumnes reclamin millores. És un edifici vell i, per molt que el vulguis revitalitzar, no pots. No té horitzó.

—La vella facultat quedarà obsoleta quan es construeixi la nova?

—Quan estigui construïda la nova facultat hi traslladarem tots els ensenyaments d’Educació, però no de Psicologia, perquè en els dos nous edificis no hi cap tota l’actual facultat. Psicologia es quedarà on és. El que volem fer, tan aviat com es pugui, és tirar a terra l’edifici Ventura Gasol, on es troben els ensenyaments de mestre. Allà hi anirà, en un futur, l’aula magna del Campus Sescelades.

—La URV ha complert 25 anys. Els treballadors que la van fundar deuen estar a punt de jubilar-se. Cal renovar el planter?

—Arribarà un moment, dintre de cinc o deu anys, que hi haurà una renovació de planter molt important. Volem que entri gent jove i farem els programes necessaris per aconseguir-ho.

—Què s’ha fet fins ara perquè la renovació sigui gradual?

—Les persones que van entrar fa 20, 15 o 10 anys han fet vida professional i n’hi una bona part amb acreditacions de nivells superiors. Ens demanaven accedir a les places de catedràtic, i això ho hem pogut complir. D’altra banda, quan va venir la crisi, no vam fer fora cap professor dels que acabava d’entrar. Ara, han complert el seu cicle de lector i se’ls ha donat contracte d’agregats interins i alguns d’ells ja són permanents. En un futur, hauríem de poder, en alguns departaments amb molts associats, intercanviar-los per contractes permanents.

—Quin pes tenen els professors associats a la URV?

—En el còmput general és d’un 40%. Nosaltres diem que amb un 30% en tindríem prou, el problema és que no els tenim distribuïts de manera uniforme.

—L’any vinent surt un nou grau d’Aplicacions Mòbils i Desenvolupament i Aplicacions Web. Aquest és el camí a seguir per adaptar la URV als nous temps?

—Estem fent aquest desenvolupament. Fa un parell d’anys vam iniciar un procés de revisió sistemàtica de tots els títols i el mantenim viu. Cada any ho mirem. L’any vinent, per exemple, també sortirà un màster de Vehicles Elèctrics. Canviem cursos antics per demandes noves.

—Segons avança la indústria tarragonina, avança també la URV?

—La URV avança més que la indústria. A vegades, nosaltres tenim més plans per adequar-nos al futur que no pas les indústries per renovar certs sectors productius. Desconec si tots els sectors industrials estan pensant què serem dintre d’una dècada. Això no és que ens preocupi, però ens agradaria veure un territori més dinàmic en aquest sentit...

—La URV té el pressupost congelat des del 2011. Quant més temps podrà seguir així?

—No gaire més. Ara ja estem rascant de tots els cantons. Ho sabré quan es tanqui l’exercici d’enguany. Cada any havíem tancat amb un cert matalàs a tresoreria. L’any passat vam posar en marxa un programa de post doctorat gràcies als romanents, però enguany tancarem els comptes a zero.

—Quant hauria d’augmentar el pressupost per complir les expectatives?

—Hauríem de poder, durant tres anys consecutius, augmentar un 10% el pressupost de la universitat i reduir un 10% el preu de les matrícules. Això ens deixaria com estàvem abans de la crisi. També m’agradaria que el màster no fos més car que el grau. Hauríem de recuperar un 30% la subvenció i disminuir els preus un 30%.

—Les polítiques de beques seguiran igual?

—Durant tot el període de crisi no les hem tocat i no pensem fer-ho, fins i tot ens agradaria ampliar-les.

—Les eleccions arriben al maig. Té confiança plena en tornar a sortir escollit?

—Farem un bon programa i explicarem a la comunitat que hem fet bona feina i que en volem seguir fent. Però, si hi ha confiança o no, ho sabré el dia després de les eleccions. El que puc assegurar és que per part meva, hi ha compromís ple de renovar el segon mandat per continuar amb les coses que hem fet i per encetar-ne d’altres.

—Té algun projecte a destacar per als propers quatre anys?

—El que m’agradaria més és consolidar una marca diferencial de la URV. Ja som diferents, però potser els estudiants encara no tenen la percepció de per què val la pena venir a estudiar aquí. Hem de fer saber que tenim un model diferent de recerca i d’interacció, i cal explotar-lo.