Les grades metàl·liques del Circ romà generen controvèrsia i crítiques

La instal·lació de grades metàl·liques que cobriran un ampli sector del tram del Circ romà de Sedassos ha estat rebutjada per la major part dels partits de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona, a excepció de Ciutadans i, amb matisos, de Junts per Avançar. També l’arqueòleg de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Josep Maria Macias, i la Reial Societat Arqueològica Tarragona no estan d’acord amb la intervenció que s’està duent a terme en un monument del segle I dC declarat Patrimoni Mundial.

El portaveu del grup municipal d’ERC, Pau Ricomà, va manifestar ahir a aquesta redacció que «no entenem que, amb els problemes que hi ha de conservació, ara a l’Amfiteatre i constantment a les Muralles, s’hagin embarcat amb aquesta restauració de dubtosa utilitat i que no agrada a ningú».

Per la seva banda, el dirigent del grup de Ciutadans, Rubén Viñuales, sí que es va mostrar a favor de l’actuació. Viñuales va valorar «de forma positiva» la instal·lació de graderies en el Circ, ja que «permetran realitzar actes de petit format», així com «fer de l’entorn un museu per recrear d’una manera més aproximada com eren les grades en l’època de l’imperi al segle I després de Crist».

El regidor del PDeCAT, Dídac Nadal, es va mostrar obertament en contra. El portaveu del Partit Demòcrata va afirmar que el projecte «no pot reproduir la sensació que et trobes en un circ romà perquè hi ha edificis al davant». «En la mesura que s’executa, veig un potencial punt de botellón i, això, em preocupa», va dir, per afegir que, «a Tarragona, ens estem animant molt a fer coses al damunt de restes romanes».

El grup de la CUP també és contrari a la cobertura de part del monument amb grades metàl·liques. El regidor Jordi Martí va dir que «és una mica desastrós, és el mateix que passa amb el Teatre, perquè un monument ha de ser perquè el vegi la gent i, al final, es tapa la visió de la part romana». Martí va afirmar que «s’hauria d’haver fet una altra cosa».

La regidora d’ICV, Arga Sentís, es va posicionar en contra. «No li veig cap utilitat ni una funcionalitat clara». «Si es volia recrear l’espai, penso que, a la pràctica, no s’ha aconseguit». Sentís va afegir que «no acabo de veure moltes de les accions que es fan en el patrimoni, que no formen part d’un relat per explicar-ho, d’una manera coherent de seguir un fil conductor».

Per últim, el regidor de Junts per Avançar, Josep Maria Prats, va dir que «el projecte ha estat elaborat per tècnics i el respecto». «Tanmateix, el que qüestiono és la deixadesa de tot plegat, de com han arribat les grades, com es posen i qui les posa, però no el projecte», va dir. Prats va apuntar que «si està avalat per estudis rigorosos, com és el cas, penso que no hem d’opinar estrictament els polítics».

L’opinió d’experts

Josep Maria Macies, investigador de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, va subratllar que «el tractament actual de la plaça dels Sedassos exemplifica les conseqüències negatives de la manca d’una estratègia global i dilatada en el temps». «Tot plegat ha estat una fugida endavant que ha acabat en una excessiva sectorització museogràfica del Circ afectant, al meu entendre, en excés a la fesomia històrica de la Part Alta», va apuntar. Macias es pregunta «què es pot fer amb les restes de la plaça dels Sedassos i com finalitzem 30 anys d’expropiacions i excavacions?».

«Això –va afegir– és el que s’han hagut de plantejar els actuals responsables municipals, els quals han tirat endavant un projecte que ha estat aprovat per la Comissió Territorial de Cultura de la Generalitat. No ha transcendit, o no m’he assabentat, la postura de l’oposició municipal envers aquest projecte. Tot i que de vegades em pregunto si el desprestigi que ha adquirit l’arqueologia en aquesta ciutat fa que ja no sigui una arma d’interès polític». L’arqueòleg va subratllar que «s’ha optat per cobrir part de les restes arqueològiques i, més enllà de la idoneïtat tècnica i legalitat jurídica d’aquesta solució (penseu en tot l’enrenou de la restauració del teatre de Sagunt), no acabo de percebre la utilitat social del projecte».

Per la seva part, la presidenta de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Pilar Alió, va dir que, «des de l’inici, hem dit que aquest projecte no ens agrada: nosaltres no l’hauríem fet d’aquesta manera».