'Una finestra al món' torna al Sàhara en un nou intercanvi educatiu

L’organització Una finestra al món realitzarà, durant la Setmana Santa, la setzena expedició als campaments de refugiats sahrauís. Aquest nou intercanvi educatiu servirà per compartir jocs infantils entre alumnes de les comunitats catalana i sahrauí, així com cartes que han anat redactant els estudiants, dibuixos que s’envien des de Catalunya perquè siguin completats a l’Àfrica i fins i tot un taller casteller amb els Xiquets de Tarragona. «Junts construïm la resistència de la seva cultura», expressava Inés Solé, membre del projecte.

Ja fa una dècada que Una finestra al món intenta fer d’altaveu de la problemàtica dels campaments de refugiats sahrauís, que s’allarga des de fa 43 anys. Sempre amb el vessant educatiu per bandera, aquesta organització ha aconseguit millorar les condicions de vida dels habitants del campament d’Smara, on han concentrat les seves accions. A partir de donatius, les set escoles que hi ha al campament compten amb biblioteques i recursos que, fins ara, no tenien. De fet, ahir mateix va acabar la campanya Aprendre per alliberar, que buscava aconseguir material didàctic per portar a l’Àfrica en aquesta nova expedició.

Al llarg d’aquests deu anys de vida, l’organització ha portat fins al Sàhara més de cent voluntaris. «Són persones que se n’han adonat de la situació dels sahrauís gràcies al seu voluntariat amb Una finestra al món», expressava Glòria Balada, també membre de l’entitat. Un cop arriben al lloc, es desenvolupen les dues línies d’actuació: d’una banda, l’intercanvi educatiu anteriorment anomenat; i, de l’altra, el treball amb els professors dels campaments. «La comunitat educativa sahrauí coneix molts dels materials que nosaltres portem per treballar a les aules, però mai ha estat formada per utilitzar-los durant les classes perquè els recursos als campaments només arriben des de l’ajuda humanitària», recalcava Balada.

Tot i que des de Catalunya es treballi per completar la formació del professorat, Una finestra al món té clar que en cap cas s’ha d’imposar la forma de treballar que arriba des d’aquí. «Ells estan oberts a treballar de moltes maneres, però sempre es manté la seva cultura», subratllava Balada.

Totes les activitats busquen l’intercanvi cultural, però en cap cas la substitució. Aquest és el «secret» d’una relació entre comunitats educatives que s’allarga des de fa una dècada i que rep el vistiplau del govern sahrauí. «Tot sorgeix del feedback entre nosaltres. Estem en contacte tot l’any i preparem les activitats de manera conjunta. Ells tenen idees i nosaltres també», acabava dient Inés Solé.