«El llibre és un llegat dels meus pensaments que deixo a la néta»

Paco Zapater va néixer a la localitat valenciana de Xelva el 1946. És llicenciat en Dret per la Universitat de València. Avui, dijous, a les 19:30 hores, a l’Antiga Audiència, presenta el seu llibre Del carro a Google, que recull una sèrie d’articles que ha publicat en set mitjans de comunicació els darrers vint anys. Zapater ha estat Síndic de Greuges de la Universitat Rovira i Virgili i regidor de Relacions Ciutadanes i Universitats a l’Ajuntament de Tarragona.

—El títol del llibre, Del carro a Google, vol dir que els temps estan canviant massa depressa?

—Jo em considero de la generació que ha passat del carro al Google. Vaig néixer fa setanta-un anys i, en aquest temps, han passat moltes coses que han transformat el món, s’han produït prodigis com l’arribada de l’home a la lluna o l’aparició del món d’Internet. També ha canviat el sistema de drets humans que tenim.

—El seu llibre és un recorregut al llarg de dues dècades vitals i professionals.

—El llibre és una recopilació d’articles meus publicats en els darrers vint anys –de 1999 al 2018– en set mitjans periodístics, entre aquets Diari Més. Lògicament, recullen problemàtiques que han anat sortint en aquests vint anys, però també hi ha referències als anys anteriors.

—Què l’ha impulsat a recollir els articles en un llibre?

—L’editor feia dos anys que em deia que havia de recopilar els articles en un llibre. Primer li vaig dir que no, perquè eren articles ja publicats i que ja no tenien interès per a ningú. I, segon, que quedaven anacrònics.

—Trobo que li va insistir.

—Al mes de novembre de l’any passat va tornar a la càrrega i li vaig dir que sí.

—Quin va ser el motiu del canvi?

—Fa cinc mesos vaig tenir una néta, la primera, Gala. Ha estat un regal per a la nostra família. Per la diferència d’edat, no sé si li podré transmetre els meus pensaments i sentiments en viu i en directe. Si els publico, vaig pensar, quan sigui gran, els tindrà i es complirà el poder demolidor de la lletra impresa, com deia García Márquez.

—Amb el temps, serà un gran regal per a la seva néta.

—Serà un llegat que li deixaré dels meus pensaments. A més, en el llibre queden reflectits moments històrics d’aquests darrers anys.

—Com ha estructurat el llibre?

—El divideixo en set temàtiques. La primera és Tarragona, les seves persones, històries i coses de la ciutat. La segona és una crònica de viatges. M’agrada molt viatjar amb la família, però d’una manera molt diferent de quan fas turisme. De cada viatge que faig, en publico un d’article.

—També queden reflectits aspectes de la seva professió d’advocat?

—Hi ha articles sobre advocats que he conegut i, també, articles en els quals parlo de Dret, de les modificacions que s’han produït a Espanya des d’un punt de vista penal. Denuncio, ja que existeixo. També he escrit articles de diverses temàtiques en els quals he fet denúncies de moltes temàtiques en els vessants de Tarragona, Espanya i el món.

—Quan va iniciar la carrera d’advocat?

—L’any 1980. En porto 38 exercint la professió. Els 9 anys anteriors vaig treballar als jutjats de Tarragona com a funcionari. També vaig estar per un període de tres anys en un despatx d’advocats a València.

—La seva professió el va portar a Tarragona.

—L’any 1972 vaig venir a treballar a Tarragona perquè vaig guanyar una plaça de funcionari de Justícia. I, en la meva vida, es va creuar una catalana, em vaig casar i em vaig quedar.