Els espais verds de Tarragona s'omplen de famílies per menjar la Mona de Pasqua

Els espais verds i racons naturals de la ciutat de Tarragona s'han convertit en un punt de trobada per centenars de famílies que han volgut celebrar la tradicional Mona de Pasqua a l’aire lliure. El bon temps i les temperatures agradables han propiciat que quedar-se a casa no fos una opció. Per aquest motiu, zones com el Llorito –que compta amb un espai de barbacoes i taules de fusta–, la platja Llarga –també amb zona de pícnic– i el parc del Francolí –que té desenes de taules– estaven completament plenes des de primera hora del matí.

Carn a la brasa i calçots o truites, amanides, pollastre arrebossat i embotits. Aquests han estat els dos menús més habituals pels tarragonins i tarragonines que han celebrat la Pasqua arreu de la ciutat. Per descomptat, la Mona va completar el dinar. De pastisseria o casolana, de xocolata o de brioix, amb ou dur o sense i, fins i tot, del Barça o del Madrid. Les varietats d’aquest postre tan tradicional eren moltes perquè, evidentment, calia tenir en compte les preferències del fillol o fillola.

Ple des del mes de gener

Un dels espais que es va omplir va ser el parc del Llorito. Ubicat al darrere del icònic santuari, aquest racó compta amb barbacoes i taules de fusta sota els arbres. És una concessió municipal i el seu propietari, Paco Sánchez, explicava que «tenim totes les taules i les barbacoes reservades des del mes de gener». El dia 15 d’aquest mes obre el bar i comencen les reserves pels caps de setmana. És aleshores quan Sánchez comença a rebre desenes i desenes de trucades diàriament. I és que el Llorito és un espai molt sol·licitat. «Aquesta mateixa setmana, amb tot esgotat, he rebut unes 40 trucades cada dia per venir a celebrar la mona», deia. Sánchez compta amb 25 taules i 25 barbacoes, però assegurava que «si en tinguéssim 100, les omplíem de ben segur».

Una de les famílies que va aconseguir fer la reserva era la dels Borràs-Herrera. La carn a la brasa era el plat principal pels 15 comensals, tots ells habituals d’aquest espai natural de Tarragona. «Venim molts diumenges a dinar plegats, és gairebé una tradició. I per la Mona, no podíem faltar», explicava la Gemma.

La família García també va fer la trucada de reserva el mes de gener, perquè tal com deien, «venim cada any». La seva taula, de vint persones, es nodria de calçots, a banda de carn a la brasa. «Volíem fer un arròs de conill, però la idea no va prosperar i ens hem de conformar amb la carn i els calçots», bromejaven els homes de la família, encarregats de la barbacoa.

A la zona superior del parc, a tocar de les barbacoes, set taules de l’Associació de Gitanos de Tarragona celebrava la Mona de Pasqua amb un dinar que va començar ben aviat, abans de les dotze del migdia. «Venim a primera hora», deien. La seva presència al Llorito no era una casualitat. Ja fa més de 40 anys que aquest espai s’ha convertit en el lloc escollit per menjar-se la Mona. «Molt abans que es construís el parc, nosaltres ja veníem aquí», deia l’Emília, una de les més grans. Ella, junt amb el Tato, recordava com feien la carn amb fogueres a terra. Fa uns anys, quan es van construir les taules i les barbacoes, van acordar amb el propietari de la concessió la reserva de quinze taules cada any. «I des d’aleshores, no fallen mai. Vam acordar reservar 15 taules i així s’ha complert anualment», expressava Sánchez.

De la muntanya a la platja

I de la muntanya a la platja. Perquè si alguna cosa té Tarragona, és que ambdues opcions són perfectament viables en una jornada com la d'aquest dilluns. A la Llarga, a la zona de pícnic ubicada a la part central, algunes famílies van aprofitar el «desconeixement» de la resta per dinar en un espai idíl·lic i molt poc freqüentat. «No ho expliquis gaire», bromejaven els membres de la família Gasca-Torres. Provinents de Reus, fa temps que arriben a l’entorn de la Llarga per gaudir de la Mona en família. «Venim a celebrar la Mona amb els pelacanyes», bromejaven. Fins i tot asseguraven que a vegades fan el primer bany de la temporada al mar. Els núvols baixos que van aparèixer durant el matí, però, els va fer desestimar aquesta opció.

També són habituals de la Llarga els membres de la família Morales. Provenen de Sant Pere i Sant Pau i de Castelló i fusionen les tradicions valenciana i catalana. Per això, a sobre la taula hi tenien mones de tot tipus. A més, els petits de la casa van fer una demostració de cultura popular valenciana en tota regla. I és que a Castelló, abans de menjar-se la Mona, els fillols canten una cançó dedicada al padrí i acompanyada de quatre moviments. «Ací em pica», movent l’ou a la galta esquerra; «ací em cou», movent l’ou a la galta dreta; «ací em menge la mona», movent l’ou a la boca; i «ací el trenque l’ou», esclafant l’ou al front.

Tot i passar una molt bona estona a la Llarga, els assistents no van dubtar en reclamar un espai de barbacoes al costat de la platja.

El parc del Francolí

Tot i no trobar-se als afores de la ciutat, el parc del Francolí també estava completament ple. Famílies carregades de menjar, estovalles, para-sols i neveres portàtils van arribar a l’espai per passar un dia en família. «Aquí estem a prop de casa, es pot aparcar bé i els nens tenen moltíssim espai per córrer i jugar», expressaven des de la família Urgell-Pérez. L’únic inconvenient, però, és que no compta amb lavabos públics i la guingueta que habitualment ofereix el servei, propietat de l’Onada, estava tancada per ser un dia festiu.