«Marginem el refugiat i l'allunyem del món privilegiat on vivim»

«No hem de marginar els refugiats, i els allunyem del món privilegiat on vivim». Aquesta frase pertany a Cristina de la Fuente, una jove de Constantí que ha estudiat Medicina i que, des de fa dos anys, quan disposa de temps lliure, col·labora com a voluntària en camps de refugiats, junt amb altres companys de carrera. La seva primera experiència va ser a Grècia, quan cursava cinquè curs. Fa tres setmanes va tornar d’un camp de refugiats situat a la frontera entre Sèrbia i Croàcia, un d’aquells entorns que estan gairebé oblidats per la política oficial europea i que no apareixen als telediaris.

El camp de refugiats del que ha regressat De la Fuente és una mena de terra de ningú. Els refugiats intenten sortir amb grans dificultats i jugant-se la vida. Un dels camins que utilitzen són les vies del ferrocarril, on alguns troben la mort en ser atropellats per trens, com va succeir el passat novembre amb una nena de sis anys. La majoria de les persones a les quals ha ajudat, junt amb quatre companys més de la Facultat de Medicina i la parella d’un d’ells, són d’Afganistan, i la seva principal tasca ha estat donar-los menjar i roba, i facilitar-les dutxes. «La situació és de penúria», va dir a aquesta redacció aquesta voluntària tarragonina que considera que «cal donar difusió de tot el que està passant a Europa».

Cristina de la Fuente va relatar un dels molts casos que es poden conèixer en camps com el de la frontera de Sèrbia amb Croàcia. «Un noi afganès defensava fer, del seu, un país millor. Pertany a una família pobra, va estudiar Magisteri i parla set idiomes. Es va fer traductor, va treballar per a ministres del seu país fins que va començar a rebre amenaces dels talibans. Es trobava de viatge quan li van dir que havien entrat a casa seva i que s’havien emportat el pare i germans. Després va saber que els havien matat. Per aquest motiu, va decidir anar-se’n cap a Europa». Davant d’un cas com aquest i per la seva recent experiència, De la Fuente no dubta a dir que «el problema va a més i cada cop és més greu». «Els camps de refugiats de Sèrbia –gairebé sense cap tipus de serveis– estan plens de persones que no tenen a on anar, persones que són com nosaltres i que volen viure amb tranquil·litat per poder-se llaurar un futur», va dir la voluntària de Constantí.

El camp on De la Fuente va treballar per espai de tres setmanes, del 6 al 28 de març, es troba en «un punt calent, on molts refugiats intenten travessar la frontera i es troben amb la policia croata que els donen pallisses i els retornen a Sèrbia». «Això està passant a Europa, que és casa nostra», lamenta De la Fuente, qui qüestiona la política que s’aplica als refugiats. Ella, com els seus companys, paguen de la seva butxaca el desplaçament a les despeses durant els dies que estan en campaments aportant el seu suport. És la seva manera de pal·liar, en part, una problemàtica que no resolen els governs per falta de voluntat política. «Ells busquen la seguretat que no tenen als seus països, la que nosaltres tenim a Europa».

El camp on De la Fuente i els seus companys de facultat van fer tasques com el del servei de cuina, tasca que realitza l’associació sense ànim de lucre No Name Kitchen, «estan plens de joves, la majoria de menys de 40 anys, perquè són els que, per condicions físiques, tenen més fàcil poder travessar les fronteres». «La nostra sensació és que estan abandonats», va dir De la Fuente, qui assegura que «l’important no és què fem els voluntaris, sinó el que està passant en llocs com aquesta frontera entre Sèrbia i Croàcia de la que es tenen poques notícies».