«A Anglaterra la gent pot optar més fàcilment a una feina vocacional»

Amb 23 anys, la vallenca Anna Olivé Montalà ja fa més de mig any que està vivint a Stevenage, una petita ciutat d’Anglaterra. Va cursar el Grau d’Educació Primària i, després de fer el Màster en Ensenyament i Adquisició de l’Anglès a la URV, va decidir millorar l’idioma i anar a viure a Anglaterra, on és professora a Hollybush Primary School, a Hertford,

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Vaig acabar el grau d’educació primària el 2016 i aquell mateix any vaig començar un màster de l’ensenyament de l’anglès d’un any. El juny del 2017 el vaig acabar i em vaig plantejar anar a l’estranger per a millorar la llengua. Durant el grau i el màster, vaig treballar a diferents acadèmies d’angles de mestra de nens des de 3 anys fins a adults.

—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

—La necessitat de millorar el meu anglès, ja que vull ser professora d’anglès, va fer que anés a viure a Anglaterra. A més, anteriorment ja havia estat en alguna escola anglesa i volia treballar un temps més a Anglaterra, ja que m’havia agradat molt el sistema educatiu anglès.

—Quina va ser la seva primera impressió del país en arribar-hi?

—Ja havia viatjat a Anglaterra moltes vegades. I és que el meu germà fa 7 anys que viu aquí. Per tant, ja tenia una impressió de com era la vida aquí i en l’estada actual no he notat cap diferència. És una cultura molt diferent a la nostra, per exemple, en els horaris de vida. A Anglaterra, el dia a dia s’acaba abans. A les set de la tarda, més o menys, la gent ja sopa i no surt de casa. El temps que fa durant l’hivern és depressiu. Entrar a treballar a les 9 del matí i que sigui fosc, i sortir a les 4 o les 5 de la tarda i que torni a ser fosc és una mica depriment i et fa cansar molt més. Tot i així, cap a la primavera ja hi ha més hores de sol i t’anima.

—Va ser sorprenent el canvi?

—Ja que he estat tota la vida anant i venint, el canvi no va ser tan sobtat i ja m’esperava el que m’he trobat. Tot i així, acostumar-me ha sigut una mica complicat.

—Quines són les principals diferències entre Anglaterra i Catalunya?

—Més enllà dels horaris, el menjar també és molt diferent. La gent consumeix molt de menjar preparat o menjar que no necessita molt de temps per cuinar. Personalment, crec que la dieta mediterrània és molt més sana i bona, però tabé penso que l’horari que tenen aquí és el que causa que no cuinin tant.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

—En la ciutat on visc, Stevenage, no hi ha cap indret destacable, però a prop sí que n’hi ha. Per exemple, destaca la Universitat d’Hertforshire, a Hatfield. A més, Stevenage està situat just al mig entre Cambridge i Londres i queda a uns 20 minuts amb tren dels dos. El que m’agrada més és Cambridge, ja que és una ciutat gran, però molt tranquil·la i la universitat és espectacular.

—Què destacaria de la manera de treballar del país? Les conductes són similars o diferents a les de l’Estat espanyol?

—Crec que la manera de treballar és molt diferent. Aquí hi ha molts més llocs de treball i la gent pot optar més fàcilment a una feina que es pot fer vocacionalment.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

—La vida social. Aquí la gent és molt més tancada i a les 19 h. tothom està tancat a casa o bé al bar bevent. Trobo a faltar poder quedar amb algú al vespre abans de sopar o fer el vermut abans de dinar.

—Quin costum del país actual s’emportaria cap a Catalunya?

—El sistema educatiu.