El teatre romà de Tarragona pren forma

El teatre romà de Tarragona pren forma. Les restes d'aquest monument construït al segle I dC, que passaven una mica desapercebudes entre grans edificis dins del nucli urbà i que gairebé destrueix una promoció urbanística dels anys 70, ara són més visibles gràcies a una gran estructura de ferro que simula les antigues graderies.Aquesta instal·lació forma part de la primera fase de museïtzació d'aquest àmbit, d'uns 6.000 metres quadrats, i que abasta les restes de dos edificis més, un nimfeu i unes termes, si bé aquestes serien d'època posterior. També s'han restaurat les restes del teatre, de relativa monumentalitat, en una intervenció inicial pressupostada en 750.000 euros, que s'estendrà en els pròxims tres anys. Ara el següent pas serà obrir-lo al públic, a través de visites concertades, per donar a conèixer un recinte que tenia capacitat per a més de 5.000 persones, i que més enllà de ser un espai per a representacions, era un símbol més del poder de l'imperi romà.

Amb tot, els historiadors expliquen que no va tenir una llarga vigència en l'època romana. El circ i l'amfiteatre oferien més espectacle i el teatre va entrar en desús pràcticament a partir del segle II. Des d'aleshores i a llarg de la història, l'àmbit va anar tenint diversos usos fins que, fa quaranta anys enrere, es va veure amenaçat per la construcció d'un bloc de pisos i que es va frenar per una forta oposició ciutadana. Un impàs del qual encara se'n conserven els pilastres inicials, i que el consistori vol conservar perquè considera que també forma part de la història.

«És molt més que un teatre romà, estem en un jaciment que té diverses capes històriques, i durant segles va ser un terreny desconegut pels tarragonins fins que es va descobrir a finals del segle XIX», ha recordat el director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Jusèp Boya. Segons Boya, cal tenir en compte que conforma un gran parc arqueològic, incloent els edificis del nimfeu i les termes. «Hi ha més restes que cal considerar i integrar, cal obrir el zoom com a parc urbà, és un jaciment que actua de ròtula arqueològica entre la Part Alta i la Part Baixa», ha afegit.

Comprendre la geometria del teatre original

A part de consolidar les restes, l'actuació més característica d'aquesta primera fase de museïtzació del teatre romà és aquesta estructura de ferro corrugat, dissenyada per l'arquitecte Toni Gironès, com a element interpretatiu perquè la ciutadania pugui visualitzar l'antiga geometria del teatre, si bé només s'han restituït dues grades o càvees -el teatre en tenia tres, i en l'actualitat només es conserva part de les cinc primeres files de la part baixa.

«És una intervenció agosarada», ha reconegut Boya. Des d'un primer moment, es va descartar una recuperació mimètica amb materials treballats en massa perquè haguessin amagat els elements originals i es va optar per una estructura lineal de ferro que evoca l'antiga graderia que tindria el teatre en època romana. A la vegada, s'han consolidat els murs de contenció del carrer Caputxins i també s'ha fet un estudi analític dels materials petris.

Ara la segona fase suposarà l'obertura del teatre a la ciutadania -fins ara no era visitable al públic en general. Durant la Tàrraco Viva es faran jornades de portes obertes i, posteriorment, s'organitzaran visites concertades. En paral·lel, se seguirà excavant la resta del solar, d'uns 6.000 metres quadrats. També suposarà l'enderroc d'unes naus annexes a l'àmbit. La Generalitat s'ha compromès a invertir un milió d'euros més en els pròxims dos anys.