La humitat s'estén a diverses capelles i part de la nau central de la Catedral

Els problemes que pateix la Catedral a causa de les humitats que hi ha en diversos sectors del temple, com capelles i la nau central, s’han agreujat en els darrers temps, fins al punt que l’Arquebisbat va encomanar la redacció d’un informe de valoració dels d’anys que ocasiona l’aigua de pluja. Segons ha pogut saber aquesta redacció, l’estudi l’estarien redactant arquitectes que van intervenir en les tasques de restauració de la seu que es van dur a terme fa uns anys, per un període de deu anys, i que va implicar la substitució de la teulada. El resultat es podria donar a conèixer en un curt període de temps.

Entre els sectors afectats, destaca l’àmbit de la nau central més pròxima a la línia de mar i contrària al del claustre. També presenten patologies vinculades a humitats les capelles de Santa Tecla, Corpus Christi i Sant Joan. En algunes, l’evidència de la presència d’humitats és més significativa que en altres, però també força preocupant.

En el segle XVIII els paraments de la Catedral presentaven un aspecte poc adient, ennegrits per la brutícia acumulada i pel fum d’espelmes que havien cremat durant segles. Aquest fet va motivar que el 1774 es va decidir pintar-la de dalt a baix, amb una capa de color gris que va servir una nova aparença. Durant el procés de restauració que es va dur a terme a cavall de finals de la dècada del 90 i inicis del segle actual, es va eliminar la capa de pintura, que amb el passi del temps es va ennegrir i va patir els efectes de la humitat. Des d’alguns sectors, s’apunta que la retirada de la capa de pintura grisa va desprotegir els murs ara afectats per filtracions d’aigua, tot i que va permetre recuperar la decoració pictòrica medieval que ocultava.

Un anunci fet el 2015

La presència d’humitats a la Catedral no es correspon a un fet desconegut. El mes de juliol del 2015 l’Arquebisbat va presentar un projecte de restauració de la capella de Santa Tecla, pressupostat en 810.000 euros, que preveia nodrir-se d’aportacions de particulars i empreses. La campanya de recaptació de fons no va prosperar com és proponia i el projecte va quedar paralitzat. En el seu decurs, un responsable del patrimoni de la Catedral va manifestar que «els murs –de la capella– presenten greus problemes d’humitats i la cúpula pateix filtracions d’aigua». En aquell moment, es va preveure poder iniciar les tasques de restauració a inicis del 2016, fet que no va ser possible perquè no van arribar tots els fons pressupostats.

L’arquebisbe, Jaume Pujol, va reforçar l’argument de la necessitat d’intervenir-hi en aquell sector de la catedral dient, textualment, «Santa Tecla em desperta al vespre, dient-me, tens la Catedral molt arreglada i, en canvi, tens la meva capella feta una porqueria».

Passats gairebé tres anys de la roda de premsa, celebrada a la capella de Santa Tecla, la situació s’ha agreujat i la Catedral reclama una intervenció en profunditat. A més, en alguns sectors s’ha detectat la presència de corcons, que afecten imatges de fusta, segon han comentat a aquesta redacció fonts a l’àmbit religiós.