«De vegades comprar al supermercat és com entrar en un camp de mines»

—Han escrit el llibre a dues mans. Com es gesta, aquest projecte?

—Guillermo Mena (G.M.): Feia molt de temps que tenia aquesta idea. Li deia a la meva mare, que m’ha ensenyat moltes receptes, però a causa de la falta de temps, el projecte s’anava ajornant. Fins que vaig topar amb l’Anna.

—Anna Moreno (A.M.): Vaig conèixer el Guillermo en una etapa de la meva vida en què, hormonalment, em trobava molt malament. Obria l’armari i els pantalons no em cordaven, la faldilla que més m’agradava no m’entrava... I com que el coneixia, hi vaig parlar per veure si em donava alguna solució. Em va dir que es podia treballar, però que seria lent. I ara, el resultat és visible. També tenia al cap fer alguna cosa com aquesta, explicar el que em va passar a mi i que es pot menjar bé, i de tot, sense engreixar-se, que no cal menjar tot el dia verd, com un conill.

—A qui s’adreça, el seu manual de cuina?

—G.M: El llibre és una eina per cuinar, i pensem que pot ser útil sobretot per a les persones que no tenen temps, per una mala organització. Hi ha unes 25 receptes amb un quadre de menús equilibrats i una llista de la compra. D’altra banda, cada recepta s’acompanya d’una recomanació nutricional que ataca els diferents mites associats al menjar, que es difonen per internet i que no estan científicament contrastats. Però, sobretot, vol respondre a una pregunta que em va fer l’Anna: «Estic alimentant bé a la meva família?».

—Quins són els errors més comuns en l’alimentació del dia a dia?

—G.M: Aquesta pregunta és complicada, perquè com a professionals sanitaris, el que hem de fer és personalitzar cada cas. El que sí que ens trobem és que cada vegada sembla més difícil posar-se a la cuina per falta de temps o mala organització. Però amb les receptes del llibre demostrem que si t’organitzes una mica, pots menjar bé sense haver d’anar al que és més fàcil, comprar menjar barat i accessible, però nutricionalment pobre i altament processat: el fast food.

—És un llibre de menjar saludable, però inclou receptes suculentes, com la pizza o els ous amb patates.

—A.M.: Totes són receptes que jo ja feia. Per què no hem de poder menjar ous amb patates? I un sofregit? El pots menjar, sempre que el cuinis d’una manera concreta. La clau és la manera de cuinar.

—Es pot menjar saludable comprant únicament al supermercat?

—A.M.: Sí, però cal tenir molta cura amb el que es compra i mirar bé l’etiquetatge.

—G.M: El que diu l’Anna és clau. Al supermercat hi ha de tot, però de vegades és com entrar en un camp de mines. Et pots trobar, per exemple, amb un gall dindi que té un 36% de gall dindi, la resta és porc, i pot portar fins i tot trufa i pistatxo. Cal llegir l’ordre dels ingredients a l’etiqueta, perquè per llei han d’estar ordenats de més quantitat a menys. Si agafes un pa de motlle, i veus que el segon ingredient és el sucre, canvia’l. Jo m’he vist obligat a anar amb els pacients al supermercat. Hi dediquem un dia, però m’asseguro que aquella persona sabrà comprar bé per sempre.

—De quina manera ens ajuda, planificar el menú setmanal, a l’hora de menjar millor?

—A.M.: Ens fa estalviar temps, i saber, quan comences la setmana, que tot està organitzat. Llavors no caus en la temptació d’acabar malmenjant o comprant menjar fet. I penso que és important que la resta de la casa col·labori, en aquesta planificació, per fer menús que agradin.

—G.M: Com més aviat introduïm la resta de la família a la cuina, millor. D’aquesta manera, amb el temps, la quantitat d’aliments que consumiran serà molt més àmplia.