«El 95% dels espanyols empresonats al Perú ho són per tràfic de drogues»

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Aquí vaig començar col·laborant amb la Defensoria del Poble del Perú en un projecte per fer arribar els drets als ciutadans en els barris més humils de Lima i Callao. Des de fa tres anys sóc representant al Perú de Fundació +34, ONG espanyola que dóna suport als espanyols privats de llibertat a l’estranger i espanyols en situació de vulnerabilitat. La nostra missió és procurar que els espanyols empresonats al Perú rebin un tracte digne i que es compleixin els convenis perquè puguin complir la seva condemna a Espanya. El 95% dels espanyols empresonats aquí ho són per tràfic de drogues (el que vulgarment es coneix per burriers o mules). Sempre hi ha hagut espanyols que han estat usats per les màfies, però arran de la crisi es va multiplicar el nombre.

—Va ser sorprenent el canvi?

—El motiu pel qual vaig decidir venir al Perú va ser perquè vaig sentir la necessitat de fer o gir a la meva vida de 180 graus i vaig triar el Perú per ser un país que ja coneixia. Això no obstant, em va costar adaptar-me molt més del que em vaig imaginar. Lima és una ciutat enorme de deu milions d’habitants i quatre vegades l’extensió de Madrid. És una ciutat amb un trànsit caòtic i força inseguretat. Em vaig adonar que no és el mateix venir de vacances que adaptar-se. Imagina’t per a algú que ve d’un lloc tan tranquil com Tarragona. Especialment es fa dur l’hivern en el qual poden passar setmanes sense veure el sol.

—Quins són els indrets característics de la seva nova ciutat?

—És una ciutat amb moltes coses interessants a fer. El modern districte de Miraflores és on es concentra el nombre més gran d’estrangers amb una gran oferta d’oci. També pots visitar el bohemi districte de Barranc, el Centre històric amb els seus casalots colonials i els seus típics balcons de fusta o visitar el port del Callao. I, com no?, gaudir de la gastronomia peruana, la millor de Llatinoamèrica, amb clares influències espanyola, xinesa, japonesa i dels esclaus africans. Menjar a Lima s’ha posat de moda i per tot arreu hi ha restaurants, des dels més selectes fins als huariques (barats, però excel·lents). Per descomptat, amb el ceviche com a plat bandera i el pisco sour com a beguda nacional. L’oferta turística no es redueix a Lima, Perú és un país espectacular. Té serra, amb Cusco i Machu Picchu com el més conegut, costa, ideal per fer surf, i Selva, on pots endinsar-te en l’Amazones on encara queden zones verges.

—És un bon indret on anar a treballar?

—Venir al Perú a treballar és una bona opció, si disposes d’un títol –especialment valorats són els arquitectes i enginyers espanyols– o si disposes de capital per emprendre, tot són facilitats, tot i que cal anar amb compte perquè no t’estafin. Durant els anys de la crisi van arribar molts espanyols no qualificats i trobaven feina, però mal remunerat i es van trobar que el cost de la vida i l’habitatge era més cara del que suposaven, de manera que la majoria han anat tornant.

—Ha viscut alguna anècdota especial?

—Des que vaig arribar, el millor que m’ha passat ha estat conèixer a la meva dona actual i enriquir-me vivint en una altra cultura, sense oblidar mai la meva, això sempre ho porto amb mi. El pitjor ha estat veure la situació dels meus paisans a les presons, que són un autèntic infern on han de sobreviure dia a dia. I veure com alguns no ho han aconseguit i mai tornaran amb la família.

—Qué troba a faltar de Tarragona?

—De Tarragona trobo a faltar la meva família i amics, però també el sol, el mar Mediterrani, la tranquil·litat, l’amabilitat de la gent i al meu Nàstic. Crec que tornaré un dia, però ara mateix estic fent alguna cosa per la meva gent que crec que val la pena i continuaré aquí un «ratito». Crec que de la mateixa manera que mai vaig deixar del tot el meu lloc d’origen, si torno, tampoc no deixaré del tot aquest país que ja considero part de mi. El meu destí serà viure a cavall entre dos països.