Condemnat a 19 anys de presó l'assassí de la tarragonina Meritxell Vall

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 19 anys de presó a Stanislav R., l’assassí de la jove tarragonina Meritxell Vall, l’octubre del 2015, en una tenda de campanya de la Budellera. Durant el judici que es va celebrar al març, la fiscalia va sol·licitar la pena de presó permanent revisable perquè considerava que l’home també havia comès un delicte previ d’agressió sexual en temptativa. El tribunal, però, considera que aquests fets no han quedat prou acreditats i ha absolt l’home d’aquest delicte. D’altra banda, els magistrats han apreciat la concurrència de l’agreujant de traïdoria en el delicte d’assassinat, però no així el d’acarnissament, pel mal estat en què es trobava el cadàver i perquè els forenses no van poder determinar si va haver-hi «un gran patiment» en la víctima. A més, el tribunal ha descartat els atenuants de dependència a l’alcohol i de confessió que havia sol·licitat la defensa. Stanislav R. haurà d’indemnitzar els pares de la víctima, que tenia 32 anys, amb 100.000 euros cadascun.

Segons la sentència, Stanislav R., de 35 anys i nacionalitat eslovaca, es va dirigir la nit del 9 d’octubre del 2015 al campament situat al camí de la Budellera on vivia la víctima. Quan va arribar l’acusat la noia es trobava sola i, entre aquella nit i matinada, van mantenir una relació sexual «sense que pugui determinar-se si va ser o no consentida per ella i si va haver-hi penetració».

Durant aquella nit, l’acusat va propinar diverses ganivetades a la víctima quan es trobava fora de la tenda de campanya i aquesta va morir com a conseqüència d’un xoc hipovolèmic per pèrdua de sang. Aleshores, l’individu va agafar el cadàver, el va col·locar damunt un matalàs que hi havia dins la tenda, el va cobrir amb una manta i se’n va anar amb els dos mòbils de la noia. En no tenir notícies d'ella des de feia diversos dies, la seva mare va trobar el cadàver la nit del 17 d’octubre en fase de putrefacció.

Durant el judici, el processat va reconèixer l’autoria dels fets. En concret, va relatar que havien mantingut relacions sexuals consentides «normals i corrents» i que, en acabar, ella va començar a cridar-lo i a dir-i que «no havia d’haver passat», «que no havia de fer-ho» i que «el denunciaria a la policia». Segons l’home, en aquell moment va sentir «pànic» i va agafar el ganivet per cometre el crim, tot i que no en recordava els detalls perquè «anava molt begut».

En la sentència, el tribunal subratlla que, tot i haver dit que en realitat no la volia matar i que no sabia què fer degut al pànic que va sentir en aquell moment, «les més de 20 ganivetades, algunes d’elles en zones especialment vitals com el coll o el tòrax, denoten una intenció evident de matar».

El tribunal conclou també que l’acusat va actuar amb traïdoria, per la qual cosa la seva acció s’ha d’emmarcar en un delicte d’assassinat. Així, els magistrats argumenten que l’acusat va manifestar que sabia que la noia estaria sola al campament i fan notar la diferència d’envergadura existent entre tots dos. També assenyalen el fet que l’home sabia que ella tenia «mínimes possibilitats» de ser auxiliada per la localització apartada del campament.

La sentència també sosté que la noia gairebé no va tenir possibilitats de defensar-se i que, l'oposició que pogués fer, «va resultar del tot ineficaç davant la conducta salvatge i despietada que estava tenint l’acusat». Per contra, els magistrats no apliquen l’agreujant d’acarnissament perquè el mal estat de conservació del cadàver impedeix determinar si va haver-hi «gran patiment» i, més enllà del gran nombre de ganivetades, no hi ha altres elements que permetin saber si l’acusat volia produir intencionadament un patiment innecessari.

Pel que fa al delicte de violació en grau de temptativa, la sala conclou que «els indicis existents resulten insuficients per desvirtuar la presumpció d’innocència» i que no es pot determinar com va ser la relació sexual -ni si va haver-hi penetració ni si va ser consentida-. El fet que la noia tingués la regla i que hagués manifestat a una amiga que no volia tenir relacions en aquelles dates «no permet excloure de forma inequívoca una relació sexual consentida», segons el tribunal.

L’Audiència rebutja també els dos atenuants sol·licitats per la defensa. En concret, descarta la dependència a l’alcohol perquè no ha quedat prou acreditat, «ni molt menys que cometés el crim a causa d’una greu addició a l’alcohol, o que en aquell moment tingués les facultats volitives i cognitives afectades pel consum d’alcohol». Pel que fa l’atenuant de confessió, el tribunal també descarta aplicar-lo perquè «no va resultar rellevant per a l’esclariment dels fets».

El tribunal justifica la condemna a 19 anys de presó per «l’enorme gravetat dels fets, la brutalitat en el mode d’execució, el gran patiment ocasionat als familiars de la víctima i la indignació social que produeixen fets com aquests». A més de pagar una indemnització de 200.000 euros als pares de la víctima, Stanislav R. haurà d’assumir la meitat de les costes processals atès que ha quedat absolt d’un dels dos delictes.

L’Audiència de Tarragona ha decidit mantenir el condemnat en presó provisional, malgrat que la sentència no és ferma i les parts poden presentar recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).