Universitat
La URV, entre les universitats espanyoles amb major rendiment
Segons el Rànking CYD, la universitat tarragonina destaca en investigació i contribució al desenvolupament regional
Presentades dues candidatures per a rector de la URV
Quinze universitats de cinc comunitats autònomes -Catalunya, País Basc, Navarra, Comunitat Valenciana i Madrid- són les que aconsegueixen un major nombre d’indicadors d’alt rendiment, com poden ser les patents concedides als seus professors o les seves publicacions.
Ho determina la Fundació Coneixement i Desenvolupament en la cinquena edició del seu Rànquing CYD, que en aquesta ocasió ha publicat resultats de 22 àmbits de coneixement en 2.235 titulacions i a 73 universitats.
L’Autònoma de Barcelona i la Universitat de Navarra (privada) són les que obtenen millors resultats globals.
Les altres tretze universitats que obtenen més nombre d’indicadors alts són: Pompeu Fabra, Carles III de Madrid, Girona, Autònoma de Madrid, Deusto (privada), Barcelona, Rovira i Virgili, Ramón Llull (privada), Politècnica de Catalunya, Pontifícia Cometes (privada), Mondragón (privada), València-Estudi General i Politècnica de València.
El director del Rànquing CYD, Martí Parellada, ha comentat que «no hi ha cap universitat bona en tots els àmbits» i això «ni és bo ni dolent», però que el treball reflecteix «un sistema universitari espanyol cada vegada més ric i plural».
Ha especificat que les 73 universitats estudiades tenen algun indicador en el grup d’alt rendiment (també es classifiquen els centres per rendiment intermedi i reduït).
Vaig solar ha dit que l’objectiu de la llista és aportar més transparència sobre la universitat amb un enfocament multidimensional, la qual cosa permet els estudiants a prendre decisions més ben informades.
L’estudi representa al 87 % de les 82 universitats espanyoles que imparteixen graus, ja que han participat 50 de públiques (100 % del total) i 32 de privades (72 %).
Parellada i Solé han afegit que no es tracta d’una classificació a l’ús, ja que el que es busca és destacar «el caràcter multifacètic» del sistema, doncs cada centre «és lliure d’escollir» on posar èmfasi.
Aquest treball detalla les universitats amb més rendiment per àmbits de coneixement. Així, per a Farmacia destaquen les universitats de Barcelona, Complutense de Madrid, Navarra, Salamanca, Santiago de Compostel·la.
En Treball Social sobresurten Deusto, Granada, Màlaga, Rey Juan Carlos, València (Estudi General); en Ciències Polítiques: Autònoma de Madrid, Carles III de Madrid, Pompeu Fabra, Ramon Llull i Salamanca.
Quant a Sociologia: Universitat Carlos III de Madrid, Pompeu Fabra, Pontifícia Cometes, Rey Juan Carlos i Saragossa; en Psicologia: Autònoma de Barcelona, Deusto, Lleida, Oviedo, Salamanca; en Educació: Autònoma de Madrid, Girona, Salamanca, Valladolid, Saragossa.
I en Medicina: Autònoma de Madrid, Barcelona, Navarra, Pompeu Fabra, Salamanca; Odontologia: Complutense de Madrid, Granada, Internacional de Catalunya, Múrcia, Salamanca; i Infermeria: Alacant, Navarra, Pública de Navarra, Salamanca, Valladolid.
Per als cinc indicadors que pren el Rànquing CYD sobresurten diverses universitats:
Per a Ensenyament i Aprenentatge destaquen: Catòlica de Valencia San Vicente Màrtir, Deusto, Girona, Navarra, Pompeu Fabra i San Pablo-CEU.
En Investigació: Cantàbria, Girona, Jaume I de Castelló, Navarra, Pompeu Fabra, Rovira i Virgili.
En Transferència de Coneixement: Autònoma de Barcelona, Carles III de Madrid, Mondragón Unibertsitatea, Navarra, Politècnica de Madrid, Politècnica de València i Saragossa.
En Orientació Internacional: Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid, Carles III de Madrid, Deusto i Pompeu Fabra i en Contribució al desenvolupament regional: Autònoma de Barcelona, Barcelona, Deusto, Girona, Internacional de Catalunya, La Laguna, Politècnica de Catalunya, Rovira i Virgili i Sevilla.
D’altra banda, nou autonomies apareixen en el grup que obtenen més nombre d’indicadors agregats de més rendiment.
Així, Castella i Lleó, Navarra i País Basc sobresurten en Ensenyament i Aprenentatge; Catalunya, Comunitat Valenciana i Galícia en Investigació; Catalunya, Madrid i País Basc en Transferència de Coneixement; Catalunya, Madrid i País Basc en Orientació Internacional; i Catalunya, Andalusia i Comunitat Valenciana en Contribució al desenvolupament regional.
Parellada ha assenyalat que entre 2015 i 2018 la crisi s’ha reflectit que han disminuït els professors a qui es reconeix capacitat investigadora (-10,8) i els docents estrangers, però les patents concedides per professor van augmentar un 50,1 %.