La Sala Trono estrena en català 'Al Sostre', la primera obra teatral de Nigel Planer, amb Oriol Grau i Pau Ferran

La Sala Trono de Tarragona estrena aquest dijous en català la comèdia Al sostre, la primera obra teatral de Nigel Planer, el mític actor de la sèrie Els Joves. Oriol Grau i Pau Ferran interpreten Lapo i Loti, dos artistes que van treballar al servei de Miquel Àngel a la capella Sixtina. La història explica com el geni els acomiada per poder-se apropiar dels elogis de les pintures del sostre i relata el pla dels dos personatges per venjar-se per haver-los deixat sense feina, que finalment canvia en veure com Miquel Àngel ha acabat la pintura. L'obra va ser produïda en anglès fa deu anys, i ara ha estat traduïda per Francis Humble, el mateix traductor de la sèrie en què va participar Planer. L'obra, que s'estrena aquest dijous i es podrà veure a la Sala Trono Armanyà durant dues setmanes de dijous a diumenge, podria veure's a Barcelona de cara l'any vinent.

Nigel Planer, que es quedarà a Tarragona per poder veure l'estrena, ha explicat en català que està «molt feliç» de poder veure l'obra, que fins ara només s'ha representat al Regne Unit. «És meravellós veure-ho de nou, en aquesta brillant versió», ha apuntat Planer, que ha agraït la tasca de traducció a Francis Humble, el mateix traductor de la sèrie Els Joves. Ja en anglès, ha explicat que ha confiat en Humble, «un bon guionista de comèdia», perquè en la mítica sèrie va aconseguir transformar bromes al català que es basaven en el llenguatge –fetes originalment en anglès- i mantenir la gràcia. Per tant, pràcticament fent-les de nou.

Al sostre relata la història d'en Lapo i en Loti, dos artesans que treballen per Miquel Àngel, grans experts en el seu camp, i que pinten el sostre de la Capella Sixtina. En canvi, Miquel Àngel és escultor. Un dia, el geni els acomiada perquè vol acabar el sostre tot sol, utilitzant mètodes qüestionables i enduent-se'n tots els elogis. De manera secreta, Lapo i Loti tornen a la capella per venjar-se per haver-los deixat sense feina. Però descobreixen una meravella i el seu pla canvia.

«Mai sentim a parlar sobre els homes que fan l'enguixada, per exemple, i a la Capella Sixtina hi havia una trentena de persones», ha dit Planer, sobre el fet que només es parli de Miquel Àngel com el «gran geni». L'obra aborda aquest «ego» de l'artista. A l'obra es veu una situació en què molts espectadors s'hi poden veure reflectits i que ha perdurat en el temps, del 1512, any en què està ambientada la història, fins ara: «es queixen que tenen molt talent per una cosa i que és el seu cap, o algú altre, qui s'endú la fama», ha detallat el director.

Una altra de les coses que sorprèn de Al sostre és l'hiperrealisme damunt l'escenari. Els actors, pujant i baixant d'una bastida, acabaran dibuixant i pintant en escena, fent tot el procés que se'ls indica a l'obra. «Han de trencar un ou, moldre carbó, fer forats a les plantilles, col·locar-les i aconseguir un efecte concret», han explicat.

El director, Israel Solà, ha assegurat que, a partir del guió, ha après fragments d'història que no coneixia i que, a partir dels dos personatges, s'aconsegueix saber de més a prop qui era Miquel Àngel: «sempre és bonic acostar-se a la vida d'un gran geni a partir de coses que s'expliquen des de fora», ha detallat Solà. I és que les frases incloses a l'obra –algunes, de cèlebres-, les va pronunciar de veritat Miquel Àngel. Nigel Panel ha explicat que tant Lapo com Loti són personatges que realment van existir, tot i que no van treballar directament en aquesta obra, i que va fer un treball de documentació –a partir d'un amic que és professor especialitzat en el Renaixement i diversos llibres.

L'obra, interpretada per només dos actors, Oriol Grau i Pau Ferran, és una «dramèdia», en paraules de Grau, perquè per sobre de l'humor hi ha pinzellades de drama. «És posar a dos personatges, d'edats diferents, a tenir una conversa i explicar històries intergeneracionals, com una qüestió de mestre – alumne o pare – fill sobre el llegat al món que intentes transmetre», ha afirmat Solà.

Amb Al Sostre, Grau i Ferran tornen a fer tàndem i a diferència del que feien amb les «germanes esbojarrades» de l'Això és tot de l'antiga Sala Trono, el guió els reclama «buscar a dins emocions que no teníem». Segons Grau, el seu personatge és «un tio una mica amargat, però orgullós alhora», amb uns sentiments que no han estat fàcils de trobar.

La idea de traduir i produir Al Sostre va sorgir a partir de la participació de Panel al programa Catalunya Experience de TV3, en què va visitar Tarragona i va conèixer Grau i, més tard, Joan Negrié de la Sala Trono, amb qui van acabar impulsant l'espectacle Hey tius! Mola! a l'Antiga Audiència en el marc del FITT. Veure la Volta del Pallol va fer venir a la ment la Capella Sixtina a Panel: «em va donar aquell pensament, vaig mencionar l'obra, i vam pensar que era perfecta per fer-la» a Tarragona, ha explicat l'actor, que va escriure l'obra el 2004.