Persones amb discapacitat gaudeixen amb el teatre de Blanca Marsillach

La companyia de teatre de Blanca Marsillach i la Fundació Repsol van portar dimecres al matí, al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, una obra de teatre que va fer participar els prop de cent assistents, en una sessió reservades a ells. El públic el van formar persones discapacitades de sis centres de les comarques de Tarragona: Club Social La Muralla, Fundació Ginac, Fundació Estela, Fundació Aprodisa, Associació de Pares de Minusvàlids Baix Camp i Fundació Onada. Des de fa nou anys, la companyia de Blanca Marsillach treballa per aconseguir que el teatre sigui assequible a tot tipus de públic i, també, que persones que pateixen algun tipus de discapacitat puguin fruir amb la professó d’actor.

En la sessió, es van representar tres passatges de l’obra de Pedro Muñoz Seca, Historias de un dia cualquiera. El més important, a més de veure damunt l’escenari actors que pateixen discapacitat, va ser la reacció dels assistents, que en tot moment van participar d’un plantejament interactiu.

Blanca Marsillach va explicar que «fa nou anys que venim a Tarragona i ens fa il·lusió afrontar sempre un repte nou». En les darreres temporades «hem incorporat actors amb alguna discapacitat i, aquest any, s’ha sumat un noi amb discapacitat intel·lectual».

Amb aquesta iniciativa, «reivindiquem la igualtat i el fet que a una persona que tingui alguna discapacitat no li ha de suposar un límit per dedicar-se a la professió d’actor», va dir Marsillach. La directora de la companyia i actriu va afirmar que, en aquest sentit, «s’ha millorat, però segueix havent-hi limitacions, no s’ha normalitzat que es pugui fer teatre amb persones discapacitades, diferents».

Marsillach va valorar de manera positiva «el suport que ens dóna la Fundació Repsol, que fa una gran feina i que ens permetrà poder celebrar, el 2019, els deu anys des que fem aquesta activitat».

Per la seva banda, Xabier Olza, director de la representació i actor, va explicar que la primera part «és una funció de teatre tradicional», però tot canvia en la segona, «quan el públic participa d’una manera directa, puja a l’escenari i representa allò que ha vist abans». A més, durant la representació els personatges «fan preguntes al públic i aquest contesta el que volen, perquè l’important és estimular la seva creativitat: és com un partit de futbol, on hi ha dues aficions». Olza va dir que les persones discapacitades a les quals dirigeixen el seu espectacle «no tenen vergonya, són molt intel·ligents, improvisen i no tenen cap por de pujar a un escenari». L’actor va reconèixer que «són molt creatives i no necessiten la seguretat que, normalment, volen els actors abans de començar una representació».

El fet del tractament còmic de les peces de Muñoz Seca, un dels grans escriptors de l’humor, va facilitar la interacció d’un públic que, ja des de l’inici, es va mostrar participatiu i que, el més important, va passar una matinal de teatre molt divertida i estimulant.