«Espanya és un exemple de l'incompliment de mesures contra el canvi climàtic»

—Què és la Comissió de Climatologia i quines són les seves funcions?

—És una comissió tècnica de l’Organització Meteorològica Mundial, que és l’agència de les Nacions Unides pel temps, el clima i l’aigua del planeta. Els seus objectius són millorar tant la informació com el coneixement sobre el clima global i regional.

—Una de les grans qüestions sobre el clima al planeta és el canvi climàtic. Què ha passat en els últims cinquanta anys perquè n’estiguem parlant com un dels grans reptes del planeta?

—Doncs que a nivell polític no estem fent els deures. A més, cada vegada s’han acumulat més evidències de què el canvi climàtic forçat per les activitats humanes associades a l’emissió de gasos d’efecte hivernacle derivats de l’ús i el consum del combustible fòssil està exacerbant el clima. L’atmosfera del planeta disposa de més calor i, per tant, el que coneixem com «escalfament global» està sent un motor de canvi en els patrons climàtics de pluja, pressió, etc.

—Si no hi ha cap dubte a nivell científic, per què no s’arriba a la presa de decisió política per aturar-ho?

—Hi ha força dificultats per implementar mesures que tendeixin a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle. La retirada dels Estats Units, que són el segon emissor mundial d’aquests gasos després de la Xina, no és una bona notícia per portar a terme els acords de París. I més si tenim en compte que, si féssim el càlcul d’emissions per càpita, Nord-amèrica, Canadà o Europa passarien al capdamunt de la llista, per davant de la Xina. El cert és que, tot i que fa temps que s’estan fent moltes accions, no hi ha una presa de decisions polítiques clares que afavoreixin que els agents econòmics i socials redueixin les seves emissions. I això, el planeta ho pagarà.

—A casa nostra passa alguna cosa semblant?

—Espanya és un exemple. Als anys 80, Navarra es veia a nivell internacional com una gran aposta en les energies renovables, especialment l’eòlica, i com un promotor del coneixement i la innovació en les energies renovables. Però els governs que han vingut després no han donat suport a aquesta indústria emergent, més aviat el contrari, el govern actual i el seu aliat, Ciudadanos, graven les indústries d’energies renovables i mantenen el business as usual. A Catalunya, hi ha, per exemple, empreses del sector vitivinícola que ja estan invertint en bio fuels i l’ús d’energies renovables en els seus processos de producció. Com que són molt sensibles al canvi climàtic, han estat de les primeres.

—Què haurien de fer, a la pràctica, els governs?

—Els governs poden fer moltes coses, no només amb la signatura dels tractats i el compromís vinculant en la reducció de gasos d’efecte hivernacle. I les accions no passen necessàriament per mesures punitives a les empreses que no complexin, sinó a l’inrevés: oferint descàrregues fiscals o altres estímuls perquè totes rebaixin les emissions de manera progressiva i vagin utilitzant energies de fonts renovables.

—Vostè és la primera dona, i també la primera catalana, en ocupar una presidència d’una comissió de les Nacions Unides. Té la sensació que marca una fita?

—Sí, em va proposar Espanya, perquè Catalunya no està reconeguda al sistema de les Nacions Unides, i és important perquè és la primera vegada que Espanya posa algú a la presidència d’una comissió tècnica. I, evidentment, com a dona i com a tècnica, m’omple d’orgull haver arribat a aquesta posició tan alta i de tanta visibilitat internacional. Estic afalagada, no ho puc amagar.