Les despulles de Vidal i Barraquer van arribar a la Catedral avui fa quaranta anys

«Si moro a l’exili, vull que les meves restes mortals siguin traslladades a Tarragona i enterrades a la capella de Sant Fructuós o a la del Santíssim Sagrament de la Catedral, juntament amb les que s’hagin trobat del mai oblidat bisbe auxiliar, l’estimat doctor Borràs». Aquest va ser el testament que el cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va escriure el 1939 en una estada al Vaticà. L’eclesiàstic va néixer a Cambrils el 1868 i va morir a Suïssa, on residia exiliat pel seu enfrontament amb el règim franquista. El 15 de maig del 1978 –avui se celebra el quarantè aniversari– les seves restes van ser enterrades a la Catedral de Tarragona, com era el seu desig. Franco va dir que Vidal i Barraquer no tornaria a casa «ni viu ni mort». Dos anys i mig després de la desaparició del dictador, les despulles del Cardenal de la Pau van tornar a Cambrils, on van ser acollides per centenars de persones i, posteriorment, van ser traslladades a Tarragona per reposar a la cripta de Sant Fructuós, on volia fer-ho.

Una de les persones que va ser testimoni directe de l’arribada de les despulles de Vidal i Barraquer a Tarragona va ser mossèn Miquel Barbarà. El Cardenal de la Pau sempre va ser vist amb mals ulls per la dictadura. Va haver-se d’expatriar després de negar-se a signar la carta de l’episcopat espanyol favorable a l’aixecament militar contra la II República i va morir a la ciutat de Friburg (Suïssa) el 13 de setembre de 1943. No va ser fins 35 anys després, que les despulles van tornar a la seva terra. Com ha escrit l’arquebisbe Jaume Pujol amb motiu del 40è aniversari de l’enterrament a la Catedral, «la seva figura és un important referent per a l’Església de Tarragona en totes les circumstàncies, també en les actuals».

Testimoni privilegiat

Mossèn Barbarà va publicar les sensacions que va viure el 1978 quan les despulles de Vidal i Barraquer van abandonar Suïssa per ser traslladades per carretera a Cambrils, primer, i a Tarragona, després. De fet, va detallar que «a l’hora del retorn vam tenir una certa por que passés alguna cosa, de tal manera que el furgó amb la caixa de les despulles va arribar a l’Arxidiòcesi un dia abans del que consta oficialment».

El retrobament de les despulles amb casa seva va suposar un esdeveniment de primer ordre, «va ser una festa impressionant de tota la societat catalana», va dir mossèn Barbarà, qui va recordar que «l’arquebisbe Pont i Gol va constituir una comissió amplíssima en la qual hi estava representada tota la realitat eclesial i civil de Catalunya. Havíem pactat amb el president Tarradellas, a Sant-Martin-Le-Beau, que el Govern de la Generalitat no hi seria per evitar qualsevol interpretació política, però que el Govern vindria a Tarragona uns dies després a retre-li homenatge, com així es va fer». «Tots vam poder apreciar que el seu cadàver estava incorrupte», va remarcar.

Mossèn Barbarà va dir que, «per l’Arxidiòcesi de Tarragona, és com un enigma que els dos capdavanters de les dues posicions de l’Església en aquells anys i en aquells fets fossin dos cardenals fills d’aquesta: el cardenal Vidal i Barraquer, fill de Cambrils, i el cardenal Gomà, fill de la Riba. I els dos, quan eren canonges de la catedral, ja no s’avenien, ja tenien visions diferents de les realitats eclesials».

Dimarts, la vila natal de Vidal i Barraquer celebrarà un acte en homenatge al cardenal i per recordar el retorn de les seves despulles. A les 20.30 hores, al Centre Cultural de Cambrils, es presentarà la reedició del llibre Vidal i Barraquer, Cardenal de la Pau, escrit per mossèn Ramon Muntanyola. L’acte anirà a càrrec d’Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.