Tarraco Viva recrea com canviava la vida en un carrer romà de dia o a la nit

Com era la vida quotidiana en una ciutat romana de dia i com es transformava en arribar la nit, o la vaga dels treballadors que construïen la tomba de Ramsés III i que és la primera de la qual es té àmplia documentació, són algunes de les activitats que es podran veure al recinte firal, on s’ha reproduït un carrer en el marc del festival de reconstrucció històrica Tarraco Viva. Un bar de menjar ràpid, que a la nit, feia la funció de prostíbul, la casa d’una persona adinerada i el banc adossat a la façana on esperaven les persones que volien demanar-li algun favor o els grafits habituals en els edificis dels carrers romans formen part de l’escenari que podrà visitar l’espectador. Aquesta setmana, el recinte firal s’ha obert a visites programades amb centres educatius. Ahir, van ser estudiants del Grau d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona que van tenir accés per aproximar-se a la cultura romana.

Demà, dijous, el recinte firal acollirà les primeres recreacions amb Un viatge al més enllà a l’antic Egipte. El divendres, el carrer rebrà els visitants per veure Veïns de Roma i La primera vaga de la història, mentre que el dissabte el festival oferirà Una nit a Roma. Aquestes propostes es repetiran del 24 al 26 de maig.

El director de Tarraco Viva, Magí Seritjol va informar a aquesta redacció que la iniciativa per recrear la vida ciutadana en un carrer romà va ser resultat de l’activitat que el festival va dirigir a persones residents en els barris de Tarragona i, mitjançant els centres cívics, per descobrir com eren en època antiga. Un dels aspectes que cridaran més l’atenció seran els grafits que es podien veure en les façanes dels edificis, molts de caràcter polític, on persones com lladres o prostitutes demanaven el vot per a un determinat candidat o amb el missatge que ningú el votés. «En un, demanen el vot els dormilegues, els borratxos i els lladres del barri», va explicar Seritjol. També n’hi havia amb caràcter publicitari o amb continguts escatològics. «Les parets de les cases eren com les nostres xarxes socials actuals», va comparar el director del festival.

Seritjol va comentar que, en l’antiguitat, «cada barri tenia les seves festes i associacions de veïns per mantenir la zona cohesionada». El director del festival va afegir que «les ciutats romanes «gairebé s’autogovernaven i, en la reconstrucció, expliquem que l’Imperi va durar molts segles perquè aquestes tenien vida pròpia i prenien les seves decisions: tenien autonomia». De fet, la major part de les infraestructures o el cens els feien les administracions locals, amb la qual cosa estalviaven molts diners i feina a l’administració de l’Imperi o, el que és el mateix, a Roma.

Bar de dia, prostíbul de nit

El visitant trobarà, entre altres elements representats, una caupona, l’equivalent a un bar de menjar ràpid que, en arribar la foscor, es convertia en un prostíbul de poca categoria. «La majoria de les cases romanes no tenien cuina i els ciutadans anaven a menjar a aquest tipus d’establiments que tenien aliments precuinats i que eren barats». El mateix espai canviava a la nit a causa de la minsa il·luminació que hi havia als carrers i els personatges que es podien veure eren persones de malviure, com lladres o aquells que buscaven dones que practicaven l’ofici més antic del món. Els carrers d’una ciutat romana eren com la nit i el dia, i mai millor dit.

El festival posa petites trampes, sobretot per les visites dirigides a estudiants. Entre les fuites i verdures que veuran a la caupona, barrejades en cistells trobaran mandarines, tomàquets o patates, tres aliments desconeguts pels romans i que van ser incorporats a la gastronomia europea molts segles després, provinents d’Àsia i Amèrica. En l’espai del recinte firal es combinarà l’activitat al carrer amb altres que transportaran l’espectador a l’antic Egipte.

Un espectacle força curiós és el que parla de la primera vaga de la història. La van protagonitzar els obrers que construïen la tomba del faraó Ramsés III. «Va durar un any i tenim, mes a mes, com van anar les coses». Potser el més destacable és que els guanyadors d’un conflicte laboral succeït fa més de 3.000 anys «van ser els treballadors», va remarcar Seritjol. Els espectadors també podran familiaritzar-se amb la momificació i la construcció dels sarcòfags, i les representacions que hi contenen.

Les diverses recreacions que acollirà el palau firal en el marc de Tarraco Viva seran de pagament, amb preus de 3 i 5 euros, i les representacions tindran una durada d’una hora. El contingut de les narracions que s’oferiran serà pedagògic i aptes per a tots els públics.