«Els nens tenen els ulls oberts al món, sense els prejudicis dels adults»

—Com és la mirada fotogràfica dels nens?

—Es podria definir amb dues paraules: innocent i original. És innocent perquè ells tenen els ulls oberts al món, sense els prejudicis dels adults, que de seguida cataloguem idees i sentiments. Això es manifesta molt en alguna de les fotografies exposades. Després, també és original, perquè en algunes ocasions ens mostren coses que potser el nen veu per primera vegada. També per la manera que té de veure les coses i sentir-les.

—Aquesta exposició és el resultat del taller de mini reporters que es va fer al festival Minipop de l’any passat. Quines van ser les consignes que es van donar als petits fotògrafs?

—La idea de fer un taller de fotografia al Minipop va sorgir l’any 2016, i de moment en portem dues edicions. Els hem fet la Rosa Rovira i jo, i l’enfoc principal consistia a ensenyar als nens els conceptes bàsics de la fotografia. Això sol ser una mica limitat, perquè cada reporter té un equip diferent, des d’una càmera rèflex al mòbil dels pares. Però la part pràctica sí que dona molt de joc, perquè parlem dels punts d’interès, dels angles, del que es vol ensenyar… Després, els nens tenen via lliure per fotografiar tots els racons del festival.

— Què atrau més la seva atenció?

—El que més hi ha són fotografies abstractes, enfocades al color i la forma. Si bé hi ha alguns retrats i alguna foto grupal, de moviment i acció, la majoria són instants. N’hi ha moltes que són xulíssimes, que les veig i penso ‘ostres, com és que no se m’ha acudit a mi fer una foto com aquesta?’.

—Us trobeu amb mini reporters que van repetint i, per tant, creixent com a fotògrafs?

—Totalment. La majoria repetiran aquest any. Estem formant la nostra futura competència.

—Poder exposar el treball, com ara faran els nens del Minipop, també forma part de l’art de la fotografia.

—Per descomptat. Sent fotògraf, és essencial poder mostrar la teva obra. I donar als nens aquesta oportunitat pot acabar sent un plus de motivació perquè continuïn amb aquesta passió, si és que la tenen. Poder mostrar les fotos en un lloc per on passa tanta gent és genial. Penso que la idea de la Núria Serrano i el seu equip, d’escollir la plaça Verdaguer, ha estat molt encertada. I després també cal destacar la feina de Peres Socías, que ha donat forma a l’estructura de l’exposició.

—El que ens mostren aquestes fotografies és una bona síntesi del que és el Minipop?

—Sí. El Minipop és com un calidoscopi. Hi ha els concerts, que potser estan més orientats als adults, els tallers per als nens, les activitats conjuntes, i molts detalls i coses petites que potser no veiem, però que els nens n’estan molt pendents. Tot això és el que precisament es pot veure a l’exposició. En realitat, si poguéssim posar totes les fotos que a mi m’agradaria, necessitaríem el triple d’espai. Tant de bo l’any que ve, si aquesta mostra és un èxit, puguem fer alguna cosa encara més gran.

—Com serà el taller de fotografia del Minipop d’aquest any?

—Aquest any repetirem el taller, però estarà més enfocat al tractament posterior de la imatge: farem foto transfer. Aquesta tècnica consisteix a imprimir la foto en paper i, amb un material especial i una brotxa, transferir la imatge a qualsevol altra superfície, com la fusta. A banda, aquest any demanarem que les fotos es facin a partir d’un parell d’idees específiques: a partir d’un parell de frases, els nens hauran d’anar per tot el festival fent fotos pensant en aquelles idees. Després ens retrobarem i treballarem el transfer. Així, els reporters tindran alguna cosa material amb la seva foto preferida.