Paula Cortés Fernández: De Tarragona a Poznan
«És un país ideal perquè els joves puguin trobar feina, tot i que els salaris són baixos»
Té 22 anys, estudia el quart Grau d’Educació Primària i, actualment, resideix a la ciutat polaca de Poznan, que supera el mig milió d’habitants
—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?
—Fins avui en dia, la veritat que bé, la vida de l’estudiant universitari l’he portat pel bon camí tot i que volia acabar el Grau d’una manera diferent de la normal o típica, per finalitzar i recordar l’etapa universitària com una de les millors de la meva vida i així ha sigut. Ara us explicaré el perquè.
—Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?
—Pel simple fet que sempre he sigut molt familiar, cosa que no és gens dolenta, però necessitava saber el què és ser independent i autònoma, i què és estar lluny dels teus. Per altra banda, també, per millorar l’idioma estranger i, a la vegada, per conèixer a gent nova d’arreu del món.
—Va ser molt sorprenent el canvi?
—Doncs, sí. Mai m’hauria imaginat com, amb relativament poc temps, pots lligar-te i crear llaços tan forts amb certa gent i llocs concrets. Si que és veritat que tenia algunes expectatives perquè amics que ja havien viscut l’experiència m’ho havien comentat, però fins que no la vius, no saps realment el què és ni el què se sent. També s’ha de comentar que, almenys al meu cas, que tal com he comentat anteriorment, en ser molt familiar, hi ha moments d’enyorança o simplement que necessites a la teva família o amics de sempre perquè estiguin allí, al teu costat. Però, per sort, jo no vaig marxar sola, vaig anar amb un amic i una amiga els quals han sigut un suport molt gran per mi.
—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?
—Sense cap mena de dubte, el primer lloc a visitar i el que vaig anar és Stary Rynek, la plaça de l’Ajuntament, on hi ha tots els bars i restaurants (la zona amb més ambient de la ciutat, i la més de cara). També, el Park Cytadela, que és immens i preciós, tant per passejar com per anar a fer un pícnic amb els amics o com per anar a fer esport. També, la catedral de Poznan és molt maca. Després, el Llac Malta, per anar a passejar o amb bicicleta. Un dia que faci bon temps és un pla perfecte. També, el Llac Russalka, sobretot a l’hivern, quan està tot gelat, perquè és una passada!
—Creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?
—Doncs, sí. Penso que és el país ideal, ja que, potser els salaris poden ser més baixos, però és que els costs són molt més baixos en comparació a Espanya. Per tant, el nivell de vida pels joves és millor.
—Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?
—Només arribar, la primera setmana, juntament amb els meus amics i companys de viatge d’Erasmus vam posar la primera rentadora i ens va sortir tota la roba amb aigua de color negra. Suposo que són coses que passen al ser la primera vegada que marxes de casa i poses la primera rentadora!
—Què és el que més troba a faltar de casa?
—Arribar a casa i trobar el plat a taula, fet per la meva mare, o la roba neta i plegada damunt del llit. Són detalls que al seu moment no es valoren.