Tarraco Viva s'acomiada mostrant la imperfecció de les ciutats romanes

Les ciutats romanes i els seus ciutadans no eren perfectes, tot i que la cinematografia pugui mostrar el contrari. La clausura de la vintena edició del festival de reconstrucció històrica Tarraco Viva, celebrada aquesta tarda al Recinte Firal, ha demostrat, precisament, que les ciutats eren imperfectes però plenes de vida. Fins a dotze grups de reconstrucció han recreat diverses escenes que es podien viure, qualsevol dia de l’any, en ciutats com Roma o Tarraco. La cloenda ha posat el punt final a una edició on han estat protagonistes l’esport, la dona i la cultura grega.

L’acte final ha estat vist en directe per més de 400 persones que han fruit amb les explicacions que ha donat Magí Seritjol, el director del festival, sobre un escenari que recreava la vida quotidiana en una ciutat romana. En la clausura han participat més d’un centenar d’actors. En els darrers instants, tots han sortit per rebre l’ovació dels presents.

A més de les lluites de gladiadors a l’Amfiteatre, la recreació dels Jocs Nemeus en el mateix monument o les exhibicions dutes a terme per grups de reconstrucció de l’àmbit de l’exèrcit, una bona part de l’èxit de Tarraco Viva s’ha conreat gràcies a les activitats de petit format, que faciliten, per proximitat, la participació dels assistents.

César Pociña, responsable del grup de reconstrucció tarragoní Ala Augusta, ha explicat aspectes relacionats amb la cavalleria. «Treballar el petit format és un encert, perquè et permet donar explicacions a un públic que es troba davant teu i, a més, facilita que primi la divulgació». Pociña, arqueòleg de professió, ha afegit que «la llàstima és que, per motius de seguretat, no podem portar cavalls al Camp de Mart, però, tot i això, el públic es mostra molt interessat», ha dit. A pocs metres de distància, el grup de reconstrucció Septimani Seniores ha fet les delícies dels nens, que, per uns minuts, s'han vestit com els soldats romans i han après a fer formacions com la de la tortuga. Altres nens han optat per participar en tallers on ensenyaven a fer mosaics, de moda o de ceràmica, mentre els adults s'han decantat pels de gastronomia o s'han interessat per l’art de fer espardenyes a mà, perfums o tot tipus d’obres artístiques.

Un dels espectacles que ha aglutinat més gent, entre pares i nens, ha estat un espectacle de titelles protagonitzar per la dona d’un ric comerciant que s’enamora d’un gladiador. Els secrets d’un centurió, l’esport i la bellesa, la primera deessa romana d’Hispània, les peripècies viscudes per l’esclau Radàxaras o el feminisme al món antic han estat altres propostes que també van tenir un ampli seguiment per part del públic.

La darrera jornada també s'ha viscut en altres poblacions del Camp de Tarragona presents en Tarraco Viva. La vil·la romana dels Munts (Altafulla) ha organitzat una visita comentada als banys, que actualment estan en fase de restauració. A Constantí, la vil·la romana de Centcelles han celebrat uns jocs a la grega. Cambrils, Falset i Vila-rodona han estat altres poblacions que han participat en la programació de Tarraco Viva.

Com ha dit Magí Seritjol, l’objectiu no és tant que augmenti el nombre de visitants com que la gent surti satisfeta. «Moltes persones interessades en la Història repeteixen cada any perquè, com diuen, a cada edició aprenen coses noves», ha dit Seritjol.

El festival ha venut prop de 20.000 entrades

Tarraco Viva ha tancat amb prop de 20.000 entrades venudes, i centenars de persones que han participat en les activitats de lliure accés, entre elles més de mil nois que han viscut de prop el festival a través dels centres cívics. La regidora de Cultura i Patrimoni, Begoña Floria, ha fet una valoració molt positiva i ha dit que «el festival ens convida a fer reflexions molt interessants i, és per aquest motiu, que l’organitzem». Floria, ha anunciat que l’edició del 2019 tindrà com a eix central les ciutats. La regidora ha dit que «Tarragona ha creat escola i Tarraco Viva és un model d’èxit consolidat» i, en el marc de la cultura, «el segon més important de Catalunya junt amb el Temporada Alta». Per la seva banda, el director del festival, Magí Seritjol, ha informat que el 2019, coincidint amb el fet que se celebraran eleccions municipals, el festival se centrarà en les ciutats, en les activitats socials i en el paper que tenia cada persona. Seritjol ha avançat que en pròximes edicions, probablement la del 2020, l’eix central serà el món de la dona. També ha anunciat que es revisaran algunes propostes que es fan des de fa anys. Ha citat, com a exemple, «que, potser, parlarem més del dia d’abans de les lluites dels gladiadors i de la seva vida, més que dels sistemes de combat que es podien veure a l’amfiteatre».

Tarragona pot ser el referent d’una xarxa europea de reconstrucció

Tarragona i el festival Tarraco Viva poden convertir-se en la referència d’una xarxa europea de reconstrucció històrica vinculada al passat romà. La primera reunió es va fer el passat cap de setmana, aprofitant la visita que van fer responsables del festival d’Arles. La proposta va néixer d’aquesta localitat del sud de França, després que la població de Saintes, a prop de Bordeus, li demanés consell per fer una activitat similar amb l’objectiu de promoure el seu ric llegat romà. La resposta d’Arles va ser que seria convenient que s’informessin Tarragona, va explicar a aquesta redacció Magí Seritjol, director de Tarraco Viva, qui va anunciar que el pròxim juliol es desplaçarà a Saintes per celebrar la segona reunió.

Aquest és el punt de sortida d’una iniciativa que podria concretar-se en la creació d’una xarxa europea de festivals de divulgació que estaria liderada per Tarragona. Seritjol ha dit que «és una bona possibilitat», però ha subratllat que només podrien encabir-se festivals que divulguin el passat d’una manera científica i pedagògica. El primer pas ja s’ha donat i ara cal veure si el projecte prospera.

Una de les finalitats de la xarxa seria «produir activitats de qualitat de manera conjunta», de les quals s’aprofitarien tots els festivals que formessin part del grup. Seritjol ha comentat que aquesta iniciativa és embrionària. En el cas de fructificar, podrien incorporar-se festivals d’alt nivell que es fan en països com Alemanya o Anglaterra, on existeix una llarga tradició. Saintes és una localitat de 25.000 habitants, enclavada en un dels camins de Sant Jaume francesos. Conserva restes romanes d’especial rellevància, com l’arc del triomf de Germanicus o un amfiteatre.