Cinc dels vuit investigats pels fets de l'1-O a la Imperial Tàrraco compareixen davant del jutge

Cinc dels vuit investigats citats aquest dimecres pels fets de l’1-O a Tarragona han comparegut davant del jutge, i tres han optat per no fer-ho. Només un dels encausats que ha comparegut davant del jutge ha declarat per assegurar que no estava al lloc dels fets. Els investigats, que no havien rebut una imputació clara prèvia a la citació, se’ls imputa un possible delicte de desordre públic i atemptat contra l’autoritat en l’actuació policial del dia del referèndum entre l’IES Tarragona i la plaça Imperial Tàrraco. Entre els encausats hi ha el regidor de la CUP a Tarragona, Jordi Martí, i el president d’ERC a Tarragona, Sergi Albarran, que precisament va resultar ferit en la càrrega policial, per la qual també ha interposat una denúncia que segueix el seu curs i en què s’ha citat dos agents a declarar. «Són els mateixos fets, interpretats de manera contrària», ha detallat un dels advocats, Ramon Setó. Els advocats demanaran l’arxivament de la causa perquè entenen que no hi ha cap causa que justifiqui el procediment. Els encausats han rebut el suport de desenes de persones a les portes dels jutjats, entre els quals hi havia la diputada de la CUP Maria Sirvent o el diputat d'ERC Òscar Peris.

L'advocat Carles Perdiguero ha considerat que «no hi ha cap tipus de motiu per continuar endavant amb el procediment» i que, per tant, «mereixeria el sobreseïment immediat», que demanaran aviat. Paral·lelament, estudiaran d'on surten les dades dels investigats que consten a l'expedient, com alguns telèfons mòbils, i que els encausats afirmen que provenen d'un arxiu il·legal de la policia espanyola.

El portaveu dels encausats, Josep Maria Martorell, també investigat, ha afirmat que aquest és «un altre episodi de persecució política», amb un expedient on s'acusa persones que «ni tan sols estaven físicament ni a l'IES Tarragona ni a la plaça Imperial Tàrraco» pel simple fet de tenir «una trajectòria de lluita política» a la ciutat. «Tant els que hi érem com els que no, no ens hem d'avergonyir de res», ha reivindicat Martorell, que ha explicat que els encausats tenen una actitud de no col·laborar amb la justícia en aquest cas que consideren de persecució política. Així, mentre cinc han decidit comparèixer davant del jutge -només un ha declarat per explicar que no es trobava al lloc dels fets-, tres han preferit quedar-se a les portes dels jutjats.

Desenes de persones s'han aplegat a les portes dels jutjats de Tarragona des de dos quarts de nou del matí per donar suport als investigats, citats a partir de les nou. Amb pancartes de 'Llibertat' i crits de 'No esteu sols' o 'Jo també hi era', en referència al dia del referèndum. Entre els presents hi havia regidors d'ERC i la CUP a l'Ajuntament de Tarragona i també els diputats al Parlament de la CUP, Maria Sirvent, i d'ERC, Òscar Peris. «Mostres de suport com aquestes demostren que la flama de l'1 d'octubre continua viva i que no defallirem», ha afirmat Martorell.

La denúncia contra la policia espanyola d'Albarran

El procediment per la denúncia interposada pel president local d'ERC a Tarragona, Sergi Albarrán, després de resultar ferit en la càrrega de la policia espanyola a la plaça Imperial Tàrraco també està en marxa. Albarrán va denunciar aleshores que va rebre un cop a un casc que duia a les mans –que va quedar trencat-, un cop d'escut i un cop de porra al cap que el van fer caure a terra. Segons ha explicat l'advocat, Setó, ja es va acordar l'assenyalament de declaracions de dos agents investigats que es van poder identificar. Concretament, se'ls va citar per videoconferència fa unes tres setmanes, però el lletrat va reclamar la suspensió i va demanar que se'ls cités de manera personal, com hauran de fer la setmana vinent.

«No és el mateix interrogar una persona des de Saragossa en una pantalla de vídeo que tenir-lo davant i poder-li formular preguntes», ha argumentat l'advocat, que ha explicat que el criteri se sustenta en què té interès de mostrar-los vídeos i fotos de l'actuació de l'1-O per veure com obraven, una acció que era difícil fer-la a través de la pantalla.