«Els Premis Ones donen visibilitat a problemàtiques que ens preocupen a tots»

—Vint-i-quatre edicions i cada cop amb més expectació. Com s’aconsegueix?

—Influeixen diversos aspectes. En primer lloc, cal tenir intuïció i saber seleccionar els temes, els premiats, etc. Pel que fa als premiats, has de valorar que allò que està fent sigui interessant i que s’ho hagi guanyat de veritat. Les recomanacions no han funcionat mai ni han de funcionar mai en els Premis Ones. Premiem gent que realment s’ho mereix. Un altre aspecte que tenim en compte és que alguns dels premiats siguin, a més, mediàtics. Tot això fa que els premis siguin macos i que tinguin molta capacitat de convocatòria.

—Un any més s’han exhaurit les entrades des de principis de mes de maig. Com ho valora?

—Sovint explico que fa uns anys, passava nits sense dormir, per poder omplir, tirant de contactes i fent trucades. Per contra, en els últims anys no només no cal que fem res d’això, sinó el contrari. Ara em truca gent que s’ha quedat sense entrada i que no ha fallat mai, si demanant en podrien tenir. Crec que part de l’èxit va venir d’ençà que vam canviar el concepte dels premis.

—En quin sentit?

—Antigament era un sopar, on la gent pagava per assistir-hi. La veritat no em sentia a gust amb aquest format més elitista. Vam canviar el format i això va facilitar que gent que abans no tenia l’oportunitat perquè no s’ho podia permetre, pogués vindre. Vam decidir que l’entrega dels premis seria d’entrada gratuïta. Això va ser un punt d’inflexió, perquè es va totalment popular i obert.

—S’han plantejat canviar d’ubicació?

—No. Enguany, per la reforma del Metropol, en teoria ho havíem de fer al Teatre Tarragona i de fet ja el teníem reservat. Però ens van trucar i ens van dir que la primera i segona fase dels treballs ja estaria llesta pels premis, així que no vam tenir el menys mínim dubte. Quan surt la convocatòria, volem que la gent reservi i no s’esperi a l’últim moment. Al final, no es tracta de posar grans escenaris, sinó de donar qualitat. A més, ens agrada poder comptar amb una obra de Jujol com a escenari dels Premis Ones. El Metropol permet que públic i premiats s’interrelacionin.

— Enguany han premiat a persones que han destacat per la seva lluita contra la corrupció. Per què han posat el focus en aquest aspecte?

—L’any passat vam posar el focus en la dona i el maltractament perquè era i és una qüestió que ens preocupa i els premis estan justament per això, per donar visibilitat a problemàtiques que ens preocupen a tots. I enguany, amb tot el que està passant, vam decidir centrar-los en la lluita contra la corrupció. Vam tenir l’oportunitat de conèixer a Ana Garrido, qui va destapar la Gürtel. La seva és una història impressionant, de valentia i de com la societat, no només no l’està ajudant, sinó que de fet està fent tot el possible per acabar-la d’enfonsar. I tot només perquè va denunciar que s’estava robant diners públics. Ha estat amenaçada de mort i amagada a Amèrica Llatina. També cal destacar els periodistes d’investigació Patricia López i Carlos Enrique Bayo amb el seu reportatge Las cloacas del Estado. Ara toca premiar a tota aquesta gent valenta que s’està arriscant per fer el que és correcte i honest. Intentarem en els pròxims anys seguir escollint temes. L’any passat va funcionar molt bé i ho volem mantenir.

—Els premis sempre porten cares molt conegudes a Tarragona i enguany tindrem l’actor argentí Juan Diego Botto.

—Volíem aprofitar per incloure temes de memòria històrica. Són reivindicacions molt antigues però ningú acaba d’agafar el testimoni. I per això premiem a Juan Diego Botto. És una persona molt compromesa amb la memòria històrica i crec que ho devíem. És un personatge mediàtic, i a més, des d’Argentina va aconseguir que es processés gent d’Espanya per no permetre la recuperació de cossos de víctimes de la Guerra Civil. Ha fet un documental que es diu Al otro lado del charco. Cal dir que Botto juga totes les facetes i reuneix tota una sèrie de condicionants per a rebre aquest premi.

—Els Premis Ones també reconeixen persones i entitats a nivell local. Parli’m d’elles.

—Un d’ells és Moriah, que va començar fa més de 30 anys ajudant a persones que tenien problemes de drogaddicció i alcoholisme. És un col·lectiu cristià que està tenint molts encerts. Conec a gent que ha passat per Moriah i que ara viu una vida normal, integrats, amb la seva feina i família, després d’haver estat tocant fons. L’altre premiat local vol reconèixer els projectes d’integració. Nosaltres sabem que el futur és la biodiversitat cultural i el mestissatge. I per tant hem de premiar aquells projectes que, mitjançant l’esport, en el cas del Club Rugby Tarragona, integren molts fills i filles d’immigrants. Junt amb el Casal Amic de Campclar duen a terme Rugby per a tothom, que potencia valors com la solidaritat, l’amor o el respecte, a través de l’esport. És un projecte d’integració que funciona molt bé i per això mereixia el premi.

—Per últim, quines sorpreses ens esperen en aquesta gala?

—A l’inici de la gala hi ha una sorpresa especial que no vull explicar per no desvelar-la. I després potenciarem el talent local amb la Stromboli Jazz Band, els Tabalers de Riu Clar o amb les actuacions de bailaora i cantaora tarragonina La Taílla i del saxofonista Xavier Pié. Tot això cal sumar-hi l’entrega dels premis, que crec que un any més torna a ser encertada. I vull destacar que tenim un planter de futurs premiats, amb nombroses propostes per als pròxims anys, que ens auguren unes entregues, no diré millors, però si igual de bones que les darreres.