«Si vols relaxar-te, has d'anar al llac Rusalka»

—­ Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

— D’ençà que vaig començar a qüestionar-me al col·legi el meu futur professional al col·legi sabia que havia de treballar en alguna cosa relacionada amb els nens. Hi ha alguna cosa en ells que m’inspira, m’ajuda a créixer i a valorar cada moment de la vida amb positivisme, alegria, honestedat, etc. Tot el que ells tenen i tot el que els fa estar feliços. L’educació és realment una professió molt complicada però al seu torn és realment satisfactòria. Els nens t’omplen d’amor constantment. I no m’he equivocat al respecte, ja que, les pràctiques que he realitzat en dos col·legis diferents han estat realment experiències que mai oblidaré i que m’han ajudat a aprendre i a formar-me professionalment.

— Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

— La veritat és que, en aquests gairebé 22 anys que tinc, he estat vivint sempre a casa, ja que els estudis que he realitzat es troben a prop meu, per tant, no he tingut la necessitat de cursar-los en una altra ciutat ni de viure en un altre lloc. No obstant això, sempre m’ha cridat molt l’atenció viatjar, probablement és gràcies als viatges que he fet amb la meva família que m’han fet veure que cada país té el seu encant i la seva forma de vida i cada un t’ajuda a créixer. Quan vaig veure l’oportunitat d’acabar els meus estudis de la carrera a l’estranger, no vaig dubtar ni un segon a fer tot els papers que em demanaven. Encara recordo la meva il·lusió quan vaig saber que anava a estudiar envoltada de gent de diferents països i cultures i, a més, que hauria d’utilitzar l’anglès.

— Va ser molt sorprenent el canvi o va ser, més o menys, tal com s’ho havia imaginat?

— No m’he allunyat molt del que m’havia imaginat. Sabia que, en els quatre mesos següents, havia d’aprendre a viure d’una manera independent i que anava a conèixer a persones totalment noves i que m’anaven a portar moments inoblidables. El que no m’havia imaginat per a res era la característica plaça de la ciutat en la qual resideixo, és preciosa, l’ambient que es crea i la varietat de persones de totes les edats i cultures que hi ha. Em té enamorada, la trobaré a faltar i molt.

— Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

— Com he dit, la plaça Stary Rynek és el lloc, sense dubte, que aconsello per anar i per omplir-te de vida l’ambient i tantes cultures, els seus edificis acolorits i els seus restaurants variats fan que vagis allà constantment. Altres dels llocs que sense dubte has de visitar, si véns de visita a la ciutat de Poznan, són els seus llacs. El llac Rusalka és un dels meus preferits, si vols un moment de relaxació, has d’anar-hi clarament, a més, si coincideix que véns en el període d’hivern, el llac està tot gelat i, si a això li sumes els capvespres que trobem cada dia aquí, et quedaràs gelat, mai millor dit.

— Ha viscut o li ha passat quelcom curiós que no s’hagués imaginat mai?

— No havia imaginat viatjar tant en tan poc temps, ni fer-ho amb persones que he conegut aquí, juntament amb dos amics més que ja coneixia de Tarragona de la mateixa universitat i classe. Hem creat un grup d’amics variat i hem intercanviat molts moments i llocs nous. Sense dubte, una de les experiències més boniques que em porto.

—Què és el que més troba a faltar de casa?

— He trobat a faltar a la meva família, amics, germà i parella. Però han pogut visitar-me i hem visitat altres ciutats noves que si no hagués estat d’Erasmus a Polònia (Poznan) segurament no l’haguérem visitat. La platja, el mar i el sol també els he notat, especialment, en aquests dies en què estàvem a -17 graus! No he d’oblidar-me tampoc del patinatge artístic, esport que he estat practicant des dels 8 anys i que vaig decidir aparcar, ja que no podria estar present ni estar focalitzada en ell ni en el meu grup de l’Aldea. Finalment, Referint-nos al menjar, la paella, el peix, el marisc i la sangria és el que porto esperant tenir entre els meus dits des de la primera setmana que vaig arribar. Així que, quan torni, m’espera una gran mariscada amb les persones que més estimo!