«Els jocs educatius són divertits, perquè la diversió és molt motivadora»

—A LU2 es defineixen com experts en el ‘Game-Based Learning’ o Aprenentatge Basat en Jocs. Com funciona aquest aprenentatge?

—És l’ús de jocs de taula amb objectius pedagògics o educatius. Per tant, és diferent de jugar, el focus no està en el joc, sinó en que s’ha d’aprendre alguna cosa mentre s’està jugant. Per això, no tots els jocs tenen la mateixa efectivitat, i també depèn de com s’utilitza el joc, perquè segons com el facis servir pots aconseguir coses diferents. Un mateix joc es pot usar en una escola, amb gent gran o en un centre penitenciari, i tot i que el joc és el mateix, l’objectiu que es busca i la manera com es fa servir no té per què ser-ho.

—A les aules ara s’està apostant molt per la gamificació. Estem parlant del mateix?

—Sí i no. La gamificació utilitza elements del joc en ambients que no estan considerats lúdics. Quan es comença a fer gamificació és una eina de màrqueting que busca crear un vincle amb el consumidor amb coses com ara les targetes de punts. Després s’intenta introduir en l’educació, per exemple en la Medicina, agafant elements del joc, com sistemes de punts o recompenses, però en activitats que no són lúdiques. La qüestió és si considerem que l’escola ha de ser un lloc lúdic o no. Però un error que es comet sovint és considerar que el joc no és seriós. Però el contrari de divertit no és ‘seriós’, sinó avorrit, hi ha molta gent que juga molt seriosament. El fet de jugar no disminueix la càrrega educativa de l’activitat. Al final, hi ha molta gent que diu que fa gamificació a l’aula però en realitat està usant un joc per a l’aprenentatge.

—Així doncs, un joc educatiu pot ser alhora molt divertit.

—Sí, el que busquem és motivar els nens, i la diversió és motivadora. Que un joc sigui divertit ens proporciona plaer, i allò que ens dona plaer tendim a repetir-ho. I la diversió pot venir perquè t’ho passes bé, o perquè per exemple et sembla divertit enfrontar-te a un repte intel·lectual.

—La repetició del joc també és important?

—La part més interessant del joc són precisament les repeticions: no es tracta de jugar una única vegada, sinó de veure com, amb la repetició, es va millorant. Si jugues a un joc poques vegades, no en veus els resultats. És el que dèiem abans: la relació amb el com. Depenent de com s’utilitzi el joc, no s’aprèn res.

—Què ha de tenir un joc per ser una bona eina d’aprenentatge?

—Primer, ha de tenir un objectiu clar. Amb els jocs es poden tocar diferents tecles, i per tant cal ser-ne conscient i saber quina vols tocar, o si les vols tocar totes. Una altra qüestió és les possibilitats de decidir que ofereix el joc. Volem que el nen prengui decisions en base a l’anàlisi d’una informació, i després es faci responsable d’aquestes decisions, tant si li han anat bé com si li han anat malament. Si el joc té un component d’atzar molt gran, la presa de decisions passa a un segon pla. Si, faci el que faci, tot depèn d’un dau, no soc responsable de les meves decisions. En tercer lloc, és important el repte. S’ha d’ajustar a les capacitats del jugador, si és massa gran es pot sentir frustrat, i si és massa fàcil s’avorrirà.

—La durada del joc també és important?

—Sí, un joc pot ser molt bo, però si dura dues hores no es podrà fer servir a l’aula. Després, a l’hora d’escollir els jocs que oferim, nosaltres també valorem altres qüestions, que poden semblar una tonteria, però no ho són. Per exemple, la qualitat del material. Hi ha jocs que estan bé però tenen peces molt petites, o que quan cauen al terra no fan soroll. Això vol dir que potser aquella peça no es recollirà, i a poc a poc, si això es va repetint, el joc anirà desapareixent. El disseny també és important per la durabilitat de les peces o la facilitat per aconseguir recanvis. D’aquí que a la nostra web no passem dels dos-cents jocs a la venda, perquè en fem una selecció acurada.

—Aquesta mena de jocs són també adients per jugar en família, si a les cases hi ha nens d’edats diferents, a diferència de les classes?

—Sí, el repte es pot fer per a tots. Es tracta de buscar el joc més adient. Si en una casa hi ha un nen de 4 anys i un de 10, buscarem un joc en què puguin jugar tots dos amb els pares, i que el de 4 pugui guanyar sense que els altres es deixin guanyar. En el cas dels nens a partir de 4 anys, per exemple, funcionen molt bé els jocs de memòria, perquè a aquesta edat en tenen molta, i si s’esforcen són capaços de guanyar els adults i els germans grans.

—Els jocs per a l’aula han estat dissenyats específicament per a aquesta funció?

—No, nosaltres busquem entre els jocs comercials, pensats per a l’ús en família i en fem una selecció. De vegades, però, hi ha jocs que els dissenyen matemàtics, físics o lingüistes, que aporten els seus coneixements als jocs, i això es nota.

—Hi ha cap joc antic que tingui aquestes característiques?

—Amb els jocs antics cal mirar si han aguantat bé el pas del temps. El Monopoly, per exemple, és un dels jocs més venuts, però nosaltres no l’oferim perquè és molt difícil acabar una partida en una hora lectiva. A més, té un component d’atzar massa gran, i al cap de moltes partides no veus que juguis millor. Això sí, té una cosa positiva, i és l’ús dels diners. No hi ha gaires jocs que ho tinguin, nosaltres en busquem, perquè és una cosa que ens demanen.

—I els jocs tradicionals?

–Curiosament, nosaltres fins fa poc veníem un joc africà que es diu awalé, que deu tenir més de mil anys. Ara no el venem perquè el proveïdor ja no el fa, i n’estem buscant un altre. Està molt bé per al càlcul mental. Els escacs també són un joc mil·lenari que ha aguantat bé el pas del temps. En canvi altres han desaparegut, i si ha passat això, deu ser per alguna cosa.