«Aquest any la primavera no està sent dolenta per als al·lèrgics»

—Com està sent aquesta primavera pel que fa a les al·lèrgies respiratòries?

—Aquest any la primavera no és dolenta per als al·lèrgics. Ens feia por que, després de la sequera, la pluja disparés les al·lèrgies, però no ha estat així perquè ha plogut massa. El pol·len ha tingut la seva significació, però com a norma general no ha sigut un mal any.

—Quina incidència té l’al·lèrgia?

—Avui dia es considera que un 30% de la població pot ser al·lèrgica. I, dels al·lèrgics, un 50% ho són al pol·len.

—La zona de Tarragona és singular en algun aspecte?

—Tarragona té les al·lèrgies de l’àrea mediterrània. No crec que canviï molt respecte a Barcelona, Tortosa, València o Nàpols. És una ciutat de 100.000 habitants, i, a les ciutats grans, les al·lèrgies són més prevalents que a les ciutats petites. A tota l’àrea mediterrània hi ha unes al·lèrgies similars, encara que hi ha algunes característiques puntuals que diferencien un lloc d’un altre. Per exemple, de Reus a Tarragona, o de Lleida a Tarragona, hi ha petites diferències.

—La primavera és el moment àlgid de les al·lèrgies?

—D’al·lèrgies n’hi ha tot l’any, tots els dies i totes les festivitats. Però, si parlem d’al·lèrgies respiratòries, a la primavera és quan n’hi ha més. També és quan la gent està més espantada i valora més els símptomes.

—Hi ha un sector de la població que sigui més sensible?

—Són més freqüents, com hem dit abans, a les grans ciutats, però també entre els joves i les dones.

—S’està alertant de falta d’especialistes i de l’increment de les llistes d’espera per al diagnòstic i tractament de les al·lèrgies a la sanitat pública.

—Les al·lèrgies les pateixen els pacients i els especialistes, perquè som insuficients. Hi ha estudis que afirmen que en els últims deu anys s’ha doblat el nombre d’al·lèrgics. Això em sembla una mica extraordinari, però sí que estan augmentant, tant en la freqüència, com en les al·lèrgies que té cada pacient i la gravetat d’aquestes. Però, el nombre d’al·lergòlegs, almenys en el nostre hospital, no ha augmentat en els últims deu o dotze anys, i és un nombre molt justet. Això fa que anem una mica de bòlit. Ara, com a demarcació, Tarragona té un sistema al·lergològic bo, perquè hi ha al·lergologia a Tortosa, a Reus, a Valls, al Vendrell, a la Tecla i al Joan XXIII. A nivell d’àrea està molt ben cobert, amb proximitat i bons professionals.

—A què es deu aquest increment de les afectacions?

—Porto molts anys en al·lergologia i molt bé no ho sabem. Hi ha una teoria que diu que és perquè les primeres exposicions es fan fora de temps, perquè el pare o la mare són al·lèrgics a aquell aliment. Altres apunten que potser la via d’exposició no és l’adequada: sembla que si l’exposició és per via digestiva, hi ha menys al·lèrgia que si és per via cutània. La teoria de la higiene assenyala la macrobiòtica de les persones: nosaltres, per exemple, tenim moltes al·lèrgies alimentàries, mentre que a Sud-amèrica, on hi ha moltes infeccions, n’hi ha molt poques. Segurament depèn de la flora intestinal. També hi té a veure la contaminació ambiental, que fa els al·lèrgens més agressius. I finalment, crec que ara segurament es diagnostica més i se li dona més transcendència.

—Una al·lèrgia és per tota la vida?

—Com a norma general, sí. Diuen que les al·lèrgies són l’epidèmia del segle XXI. Si les curéssim, no hi hauria al·lèrgics. Si n’hi ha, és perquè no les podem curar. Les podem controlar, hi ha molts fàrmacs, s’està investigant molt, tant en diagnòstic com en el tractament, i es controlen. Però curar-les o eliminar-les, no. El més habitual és que, qui sigui al·lèrgic a alguna cosa, ho sigui tota la vida, en major o menor grau.