La Tarragona antifranquista, en un documental sobre Vidal i Barraquer

L’Auditori de la Diputació ha estat escenari, dijous a la tarda, de la presentació del documental Hereus d’un cardenal proscrit, dirigit per Llúcia Oliva i realitzat per Germen Coll, que recull testimonis i imatges que resumeixen la personalitat de qui és conegut com a Cardenal de la Pau. Aquest any es commemora el 150è aniversari del naixement de Francesc d’Assís Vidal i Barraquer a Cambrils. El documental preserva la figura del cardenal tarragoní i les opinions de persones que, d’una manera o altra, van tenir un gran coneixement. El treball d’Oliva és, també, un recordatori del posicionament que capellans, excapellans i representants de la societat civil van defensar davant la Tarragona franquista i les activitats que van fer a favor de la recuperació de la cultura i llengua catalanes.

Llúcia Oliva ha explicat que el documental es va forjar a iniciativa dels mossens Josep Gil i Miquel Barbarà, i del pare Francesc Xammar. «Tarragona té particularitats, com va ser el fet de tenir un arquebisbe –Vidal i Barraquer– que Franco no va deixar tornar de l’exili», ha dit Oliva.

En la presentació, una de les intervencions més emotives ha estat la de mossèn Josep Gil, qui amb gairebé 90 anys és testimoni d’aquest període de la història –el documental s’inicia el 1939–. «Per damunt de tot, aquest documental fa justícia i recorda accions que es van fer en defensa dels drets fonamentals de les persones i del català», ha dit Gil, qui ha apuntat que «fem justícia amb un període de la nostra història que, sistemàticament, ha estat silenciat». Mossèn Gil no ha dubtat a dir que «si no servim al poble, no som res».

El documental recorda com en un Aplec de Paretdelgada se li va tallar el micròfon al cardenal Arriba y Castro, fidel al franquisme, quan feia la missa. Va ser l’última edició que es va fer d’una trobada popular i catalanista, nascuda sota l’aixoplug de la parròquia de la Selva del Camp.

Vidal i Barraquer es va enfrontar al règim franquista i al sector eclesiàstic partidari del dictador Francisco Franco, la qual cosa li va valer l’exili. El Cardenal de la Pau va morir a la ciutat suïssa de Friburg l’any 1943. En el seu testament, va deixar escrit que «si moro a l’exili, vull que les meves restes mortals siguin traslladades a Tarragona i enterrades a la capella de Sant Fructuós o a la del Santíssim Sagrament de la Catedral». Així va ser, un cop mort Franco, qui va dir que Vidal i Barraquer no tornaria a casa «ni viu ni mort».