El director del Festival de Mérida diu que Tarragona podria ser una subseu

Una part del Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida arriba aquest cap de setmana a l’escenari del Teatre Tarragona, en el marc del programa cultural dels Jocs Mediterranis. Demà, dissabte, i el diumenge, es representarà Edipo rey, de Sòfocles, amb versió de Miguel Murillo i dirigida per Denis Raftes. La primera de les representacions serà a les 21.30 hores i, la segona, a les 17 hores. Els dies 16 i 17 de juny serà el torn de Calígula, d’Albert Camús i dirigida per Mario Gas.

Tarragona es convertirà en la cinquena seu del festival de Mèrida ubicada lluny de la capital d’Extremadura. Les altres extensions són, a més de Tarragona, Medellín, Regina, Cáparra i Madrid. En el cas de Tarragona, la relació serà, inicialment, temporal, ja que està directament vinculada a la celebració dels Jocs Mediterranis.

El director del festival, Jesús Cimarro, va manifestar ahir a aquesta redacció que, «de cara al futur», seria molt positiu «poder ampliar l’extensió del festival a Tarragona». Cimarro va remarcar que la decisió de portar dues obres en aplicació del programa cultural dels Jocs Mediterranis «és una iniciativa important i la cosa fa bona olor». El director del festival va afegir que les representacions que es faran al Teatre Tarragona «obren la porta a poder fer una nova extensió en aquesta ciutat».

Jesús Cimarro va referir-se a les connexions històriques existents entre Tarragona i Mérida. «Hi ha moltes similituds entre les dues ciutats, tant pel seu patrimoni com pel seu passat romà». Cimarro va recordar que el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mérida «és un dels més longeus d’Europa, i la seva temàtica es correspon a les cultures grega i romana, i per això penso que és positiu que una part es pugui veure a Tarragona». El director va afegir que «ha estat un encert» programar obres del festival de la capital extremenya en el marc dels Jocs Mediterranis.

Les obres

La versió de Miguel Murillo presenta un Èdip que regna en Tebas comptant amb la veneració del poble i l’amor de Jocasta, la vídua de Layo, el rei mort, ara convertida en la seva esposa. Com acostuma a succeir en el teatre clàssic, la ciutat està assolada per nombrosos mals i els seus habitants acudeixen a Èdip perquè intercedeixi per ells. Des de la ciutat grega de Delfos, des de l’altar d’Apol·lo, arriba la notícia, portada per Creonte, que assenyala a qui va matar a Layo com a causant de tots els mals. Només el seu càstig salvarà a Tebas.

El desenvolupament de l’obra s’anirà complicant. Sòfocles aplica el més rigorós dels dramatismes. Després de la mort del rei de Corint, Pólibo, al que Èdip considera el seu pare, una terrible veritat arribarà fins al tron de Tebas: Èdip és el causant de la mort de Layo i Jocasta, la vídua i esposa d’Èdip, és realment la seva pròpia mare.

Pel que fa a Calígula, es presenta en una versió modernitzada, escènicament parlant, de l’obra d’Albert Camús.