«Qui vol seguir la carrera investigadora no té cap més opció que anar a l'estranger»

— Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

— Estic intentant desenvolupar una trajectòria professional lligada a la recerca, cosa que no és gens fàcil al nostre país. Vaig començar aquesta aventura estudiant Biologia a la Universitat de Girona. Em va fascinar l’assignatura de Biologia de la Reproducció, vaig fer les pràctiques al TechnoSperm de Girona i, en aquell moment, vaig tenir clar que quan acabés la carrera volia dedicar-me a la reproducció. A més, fent el Màster en Biologia de la Reproducció a la UAB em va cridar molt l’atenció el tema de la recerca. Així que quan vaig acabar el màster em vaig plantejar de realitzar el Doctorat.

— Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

— Qui vol seguir amb la carrera investigadora no hi ha cap més opció que marxar a l’estranger per un mínim de 2 anys. I això és el que vaig fer. Vaig anar a Salt Lake City (Estats Units) a la Urology, Andrology & IVF Unit de la University of Utah i ara estic en el segon mes de la meva segona etapa investigadora de post-doctorat.

— Quina va ser la seva primera impressió del país?

— Que hi havia gent molt diversa, de tot arreu. Això fa que tothom tingui el seu accent anglès particular, cosa que fa més difícil entendre a tothom. Una altra cosa interessant és que aquí tot és gran. Una de les primeres coses que em va dir un company de feina és que havia d’aprendre que pels americans «com més gran, millor, sempre».

— Va ser molt sorprenent el canvi?

— Ha sigut bastant sorprenent He passat una temporada en la qual estava emocionat perquè tot era nou (la temporada d’enamorament), després vaig estar una temporada on no m’agradava res perquè tot era diferent i volia tornar (la temporada d’adaptació), i ara ja començo a dominar-ho tot i tornar a estar en una zona de «confort» (la temporada de confort). Tot i així, ja tinc ganes de tornar.

— Quines són les principals diferències entre els Estats Units i Catalunya?

— En el dia a dia hi ha moltes diferències. Per exemple, els horaris a la meva feina són molt més compactes: la gent acostuma a entrar a treballar a les vuit del matí i no para per esmorzar, només fa un breu descans de 30 minuts per dinar cap a les 12 del migdia. A les cinc de la tarda, ja tothom ha marxat a casa. També hi ha moltes diferències en l’alimentació. No cuiden gaire el que consumeixen. D’altra banda també hi ha una moda molt marcada pel menjar orgànic.

— Quins són els indrets més característics de Salt Lake City?

— El que més m’agrada és que està rodejat de muntanyes i parcs naturals. L’estat d’Utah és un dels que té més parcs naturals de tots els Estats Units. Salt Lake Ctiy també és interessant perquè és el bressol de la religió dels Mormons. L’església mormona és el centre de la ciutat, és el punt 0,0. Tots els carrers estan numerats (de 100 en 100) a partir d’aquest punt. Per exemple, on jo visc és el punt 700 est, 400 sud. És a dir que estic a 7 carrers a l’est i 4 al sud del centre de la ciutat.

— Què destacaria de la manera de treballar del país?

— Tothom és molt respectuós i es posa en el teu lloc. Saben que l’anglès no és el teu idioma matern, que no tens gent propera i que necessites adaptar-te. La gent és molt hospitalària. En la meva feina en particular, he vist que la meva opinió es té més en compte, que el sou és quasi el triple i que tinc més llibertat d’horari.

— Com s’està vivint la crisi?

— La impressió que em fan arribar és que aquí ja no hi ha crisi, que tothom que vol treballar, treballa.

— Creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

— La veritat es que sí. Només cal que surtis una mica de casa i pots veure que per tot arreu hi ha cartells de «Es busquen treballadors!». Es veuen molts joves treballant i estudiant a la vegada, però cal remarcar que això es dóna perquè estudiar és molt més car que al nostre país.

— Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós?

— Estic utilitzant el servei de correus postal! És molt bonic trobar-te cartes escrites a mà que provenen de persones que estimes i aprecies i que estan a l’altra punta de món!

— Què és el que més troba a faltar de casa?

— Passejar per tot arreu i trobar-se a gent passejant. La gent agafa el cotxe per tot.

— Té intenció de tornar aviat?

— Aniré tornant per Catalunya de manera esporàdica per varis compromisos de feina així com per veure a la família i amics. De moment no tinc fixada una data de tornada, però la meva intenció és estar-hi 2 anys.