La visita guiada al Teatre romà posa al descobert els petits detalls del monument

La pluja que ahir al matí va caure a Tarragona va posar en perill la celebració de la visita guiada al Teatre romà, però, finalment, un reduït grup va enfrontar-se al fenomen climatològic. Afortunadament, cinc minuts després d’iniciar-se la ruta pels elements arquitectònics del monument, la pluja va desaparèixer i va donar pas al sol. Un dels elements que més van cridar l’atenció va ser l’estructura metàl·lica que recrea la volumetria de la zona de grades del Teatre. La veneçolana Daniela Gómez, qui resideix a Barcelona des de fa un any i mig, va dir, en finalitzar el recorregut i les explicacions donades per Roig, que la visita ha estat «excel·lent». De les grades modernes, va comentar que «és diferent i molt gràfica». En opinió de Gómez, la càvea metàl·lica «permet visualitzar quina era la volumetria del Teatre».

Per la seva banda, Paula Mateo, arqueòloga de professió, va afirmar que «la visita ha estat molt didàctica i m’ha cridat l’atenció la conservació del monument, tot i els molts avatars pels quals ha passat i que ha hagut de superar». Segons la seva opinió, l’estructura de la càvea respon a «una bona idea», però va posar en qüestió «el material utilitzat i l’acabat». Mateo va suggerir aprofitar algunes de les parets modernes per «fer un mural on es representi el Teatre», de similars característiques al que hi ha en la façana d’un edifici de Baixada Pescateria que recrea la capçalera del Circ.

Restes explicades

La visita organitzada pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) permet assabentar-se de petits detalls que passarien desapercebuts sense les explicacions d’un expert com Josep Francesc Roig. L’arqueòleg va mostrar uns forats que coincideixen amb les escales de la zona de grades. «Quan plovia, l’aigua baixava i es canalitzava a través d’aquest col·lector». A l’altra banda de l’escena s’aprecia una canalització més ample. Les diverses conduccions «coincidien amb aquesta i l’aigua era dirigida cap al mar, que en temps de Tarraco estava més a prop del Teatre que ara».

Roig va explicar que la primera documentació que es té del Teatre és del 1884, quan Hernández Sanahuja va començar a descobrir les restes. El 1919 l’Institut d’Estudis Catalans, en col·laboració amb Puig i Cadafalch, va fer una petita intervenció i es va trobar part de la càvea i de la suma càvea. A inicis del segle XX, la construcció de dues fàbriques, d’oli i vi, va suposar la destrucció de bona part del monument, i el 1977 es va aconseguir que no es construís un bloc d’habitatges, gràcies a la pressió popular que es va exercir en contra del projecte. Actualment, es treballa en la creació d’un part arqueològic que inclourà les estructures conservades en el subsòl d’una sèrie de naus industrials que l’Ajuntament ja ha expropiat, i que comunicarà el Teatre amb les Termes de Sant Miquel.

L’arqueòleg va explicar, també, que en la zona del Teatre hi va haver construccions anteriors, vinculades a l’activitat portuària, com magatzems i botigues, a més d’un carrer del segle I aC. L’ocupació més antiga està datada en el segle II aC i correspon a un dipòsit, va informar Roig al grup de visitants.