«L'hoquei patins ha estat l'excusa perfecta per viure aquesta aventura»

– Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

– Sempre he treballat a PortAventura. Hi vaig començar com un treball d’estiu i he continuat treballant-hi durant 8 temporades de manera discontinua, per poder-ho combinar amb els estudis.

– Quins motius el van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

– Sempre he tingut dins el meu cap la idea de passar una temporada a l’estranger, però mai vaig veure l’oportunitat tant clara com aquesta vegada. Vaig aprofitar la proposta rebuda pel club francès d’hoquei patins HR Aix-les-Bains per marxar de Reus. Em van trucar a l’agost, la temporada començava al setembre i, tot i no tenir gaire temps per meditar l’oferta, m’hi vaig llençar a cegues perquè sabia que, d’alguna manera, aquella proposta era un tren que, com a experiència de vida, no podia deixar escapar. Sempre dic que l’hoquei patins a estat l’excusa perfecta per viure aquesta aventura.

– Quina va ser la seva primera impressió de França?

– Vaig arribar a l’aeroport de Ginebra ja que, tot i que estigui a Suïssa, és l’aeroport més proper de la ciutat on visc. A través de Whatsapp em comunicava amb el president del club que em vindria a buscar a l’aeroport. La primera sorpresa (negativa) la vaig rebre a final de mes. I és que les trucades i els missatges enviats des de l’aeroport d’un país de fora de la Unió Europea no es pot dir que m’haguessin sortit gaire bé de preu. Més enllà d’aquesta anècdota, un dels primers bons records que guardo és la impressió que em va causar el paisatge, el llac i les muntanyes que envoltaven la meva nova ciutat.

– Va ser sorprenent el canvi?

– Deixava la costa per la muntanya, canviava de llengua, de casa, de feina i deixava els amics i la família enrere. L’única cosa que mantenia era l’hoquei patins, però els inicis van ser, òbviament, durs.

– Quines són les principals diferències entre França i Catalunya?

– El fet més remarcable són els horaris de menjar. Em costava creure que les nenes de la casa on vaig estar acollit la primera setmana arribessin a les 11.30 hores de l’escola i dinéssim tots junts a aquella hora. Tot i menjar tant aviat, la gent es reincorpora ràpid a les tasques del dia a dia. Vora les 14 hores els comerços reobren les portes.

– Quins són els indrets més característics?

– El llac de Bourget és el llac natural d’aigua dolça més gran de tota França i durant l’estiu s’hi fan moltes activitats, la majoria esportives, però també culturals. La vila té, també, un centre d’aigües termals. A més, Aix les Bains està encastat entre dues serres muntanyoses de 1.500 metres d’altura, el mont Revard i la Dent du Chat.

– Què destacaria de la manera de treballar del país?

– La gent no té por de deixar la feina i buscar-ne una altra. A França, però, tenen molt bones condicions d’atur, subvencions i ajudes pels joves.

– Creu que França és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

– Sí, tot i que el fet de no parlar el francès és un handicap molt important al principi. Jo he tingut la sort de poder treballar aquí amb un altre jove entrenador català d’ascendència francesa, la qual cosa m’ha facilitat moltíssim l’adaptació.

– Des que va arribar ha viscut o li ha passat quelcom curiós?

– La situació més còmica va ser en ple mes de febrer. Vam patir una onada de fred extrem, amb temperatures diürnes al voltant dels -10ºC, i el que hem va sobtar més va ser de veure tots els panys de les portes del meu cotxe glaçats. Finalment, vaig poder entrar, però durant l’estona que vaig estar al cotxe, la porta es va congelar de nou i durant aquella setmana vaig haver de deixar la finestra del cotxe baixada per poder entrar i sortir del cotxe. El moment més vergonyós va arribar quan, un bon dia la gendarmeria em va parar. I ja us podeu imaginar la cara de circumstancies dels policies quan em van veure baixar del cotxe per la finestra.

– Què és el que més troba a faltar de casa?

El temps i la dieta mediterrània, el pa amb tomaca i l’oli d’oliva.