Les peces més emblemàtiques del MNAT omplen d'antiguitat el Moll de Costa

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) volia dissenyar una exposició de síntesi de Tarraco i ho ha aconseguit. El tancament de la seu de la plaça del Rei per ordre judicial, per fer obres d’adequació de l’edifici, ha tingut com a resposta l’exposició que ja es pot visitar al Tinglado 4 del Moll de Costa, que conté peces de gran vàlua patrimonial que resumeixen com va ser la ciutat romana i el seu entorn, les característiques de la societat que la va viure i el moment històric en què es va desenvolupar.

Columnes de tela que pengen del sostre separen cada un dels espais en què està dividida Tarraco/MNAT. A les sales, fotografies de gran mida ajuden a ubicar les troballes que s’exposen o l’àmbit que les relaciona, com succeeix en una on, sota la imatge del Pont del Diable, es mostra una canonada de plom amb el segell del fabricant, del segle I o II dC i trobada a Puigpelat, i un embornal de pedra.

Un espai especialment treballat pels dissenyadors de l’exposició és el dedicat a la Vil·la de Centcelles. Una cúpula penjada del sostre reprodueix els mosaics originals i unes fotografies permeten veure’ls amb tot tipus de detall.

L’exposició fa un llarg recorregut per diverses èpoques de Tarraco i els seus principals monuments, i també aporta elements emblemàtics, com la Nina d’Ivori, descoberta en la tomba d’una nena a la Necròpolis, el mosaic de la Medusa, o el lampadari que representa un jove esclau etíop i que va ser fabricat entre els segles i o II dC.

Com a estructures o restes especialment curioses, el visitant es troba amb la pota i la peülla d’un cavall que va formar part d’una estàtua eqüestre, un cancell que delimitava els seients de les latrines de l’edifici de banys dels Munts, decorat amb un dofí, del segle III dC, o un mil·liari del mateix segle, trobat al Morell i que va ser un punt quilomètric de la via que unia Tarraco amb Ilerda. El visitant també pot veure el pedestal on hi va haver l’escultura de l’emperadriu Faustina, esposa d’Antoní Pius, que va ser divinitzada després de morir, al segle II dC, o una font domèstica, del mateix segle, que va formar part de la decoració d’una domus.

L’escut de marbre d’una estàtua de gladiador descoberta als Munts, col·leccions de joies i monedes, parts de fris del Fòrum Provincial o un clipleu –medalló de gran mida–on està representat Júpiter–Ammó, divinitat egípcia adaptada per Roma, formen part de l’exposició.

Presència d’emperadors

A Tarraco/MNAT no podien faltar els emperadors. En una de les sales es mostren bustos de Luci Ver, Marc Aureli, Claudi, Neró Juli Cèsar i Tiberi. En un altre espai. En una altra sala, una ara amb el text Numini August, un pedestal dedicat al Divo August, a l’emperador divinitzat, o un togat de marbre de carraca que probablement representa a August i que presidia el Teatre. També hi ha un pedestal dedicat al Divo Vespasià. Un altre pedestal està dedicat a Marcus Flavius Paulinus pel seu amic Lucius Minicius Pudens.

Pel que fa a pintures, sobresurten la que hi havia en una capella de l’Amfiteatre, dedicada a Nemesis i que encara conserva el color, on estan representats un caçador i un ós. I del pati d’una casa que es va localitzar al carrer Pere Martell, a pocs metres de distància de la Font dels Lleons, l’exposició mostra animals i un paó, símbol de la immortalitat i de la deessa Juno.