«Va ser una decisió difícil ajornar els Jocs, però el temps ens ha donat la raó»

—En quin moment es va enganxar Javier Villamayor als Jocs Mediterranis?

—Va ser l’any 2013, aproximadament un any després de la designació de Tarragona com a organitzadora dels Jocs Mediterranis.

—Com ha estat tot aquest temps?

—Ha resultat un camí llarg i difícil, per tres qüestions. Primer, perquè des de la fase de candidatura fins a la celebració dels Jocs hi ha hagut una gran inestabilitat política. Hem viscut unes constants lliçons tant en el Parlament català com a les Corts Generals, incloent-hi dos períodes absolutament excepcionals. El primer, el govern en funcions de Mariano Rajoy, que va durar menys d’un any, sense l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, i l’aplicació de les mesures de l’article 155 com a resultat del procés sobiranista. El segon element ha estat la conjuntura econòmica, molt afectada per la pitjor crisi que hem patit en 70 anys. Això motiva reordenar econòmicament el cost dels Jocs, perquè siguin més assumibles pel moment actual. I, la tercera, que ha estat una bona notícia, és que la ciutat, a nivell de voluntaris i d’escoles, subvencions o patrocinadors, s’ha bolcat completament amb els Jocs. Per posar un exemple, la darrera subvenció europea que hem rebut és una gran notícia, així com el fet d’haver arribat als 8.000 voluntaris. Un camí llarg, ple d’obstacles, però hem aconseguit arribar a la meta, encara que haguem hagut de superar moltes adversitats.

—Què li quedarà a la ciutat després del treball de tots aquests anys?

—Unes infraestructures esportives espectaculars. No tan sols l’Anella Mediterrània, on hi ha la nova piscina de 50 metres, l’estadi d’atletisme, el Palau d’Esports, el parc o el llac, entre d’altres, sinó el conjunt de les seus. Les diputacions de Tarragona i de Barcelona han ajudat perquè quedin unes instal·lacions envejables. A més, ciutat tindrà un aparador formidable. Una ciutat que fa uns anys no apostava obertament pel turisme canviarà per complet, ja que la gran cobertura per part dels mitjans de comunicació, tant nacional com internacional, fa que es parli de Tarragona en moltíssims àmbits. A més, també quedarà una bona dosi de confiança col·lectiva. Una ciutat relativament petita que és capaç d’organitzar un esdeveniment esportiu tan complex i amb un nivell d’organització d’aquesta magnitud és per estar orgullosa.

—Parli’m de la vessant esportiva dels Jocs.

—Hi ha un element que és el de desfer els mites que aquesta ciutat va construint. Un d’aquests mites és que el nivell dels esportistes que arribarien als Jocs Mediterranis seria baix. Un altre, que no estaríem a l’altura en infraestructures, que les seus no estarien preparades... En definitiva, que no valia la pena apostar per aquest esdeveniment. S’han invertit entre 66 i 70 milions a les seus, s’han generat 1.000 llocs de treball i aquestes són dades objectives. A nivell esportiu, resulta que ve Mireia Belmonte, campiona olímpica, els hispanos i les guerreras d’handbol, l’absoluta de waterpolo, Lydia Valentín, Marcus Cooper... La columna vertebral de la delegació espanyola que va anar a Rio de Janeiro ve a Tarragona i, això, significa que hi haurà un gran nivell esportiu.

—Què li passa pel cap quan li designen la regidoria de Jocs Mediterranis?

—És una gran responsabilitat. No se m’oblida que som una ciutat petita o mitjana pel que fa a població i que és una gran oportunitat perquè Tarragona faci el salt que ha fet en promoció nacional i internacional. Poques persones amb molt de sacrifici ens han pogut portar fins aquí.

—Com ho va passar durant els dies en els quals es va decidir ajornar els Jocs del 2017 i convertir-los en els Jocs del 2018?

—Va ser un viatge a Oran molt complicat, sobretot emocionalment i també des del punt de vista de la responsabilitat. Vèiem que el panorama polític estatal no s’estava aclarint amb la rapidesa suficient, que no hi havia un govern efectiu i capaç de complir amb els compromisos pressupostaris anteriors. Tenint en compte totes aquestes circumstàncies, per responsabilitat, vam decidir acordar que volíem arribar fins al final, però que la ciutat no podia assumir un risc financer tan elevat. Per tant, vam decidir ajornar. Afortunadament, vam ser capaços d’arrencar el compromís del Govern d’Espanya de rebre els 15 milions d’euros pactats i de mantenir els beneficis fiscals pels patrocinadors, que també ha resultat un fet determinant.

—Ho va passar malament a nivell personal?

—Evidentment. Va ser una decisió molt ingrata i molt difícil, però amb el temps s’ha vist que ha estat encertada. El Comitè Internacional dels Jocs ho va entendre perfectament, sabien que no era culpa nostra. Va ser una decisió realment difícil, però el temps ens ha acabat donant la raó.

—És complicat explicar-li a la gent quins seran els beneficis que deixaran els Jocs?

—No. Les 6.500 persones que han anat passant per l’Anella Mediterrània, entre clubs esportius, entitats, associacions o d’altres estan veient que el llegat que quedarà és evident tant en infraestructures, com en promoció de ciutat.

—Expliqui’m què podrem veure al Nou Estadi durant la inauguració dels Jocs.

—No puc fer-ho.

—Per què?

—Perquè és confidencial. Hem fet signar als realitzadors i als productors un contracte de confidencialitat i no puc desvelar-ho. És un espot, un aparador que l’emetrà la Televisió de Catalunya per a tot el món. Discursos, recepcions... També hi ha una part artística, que permetrà que la gent que no coneix Tarragona pugui saber quina és la història que ens uneix.

—Quant durarà?

—Dues hores.

—Què serà més espectacular, la inauguració o la clausura?

—Crec que les dues seran espectaculars.

—No creu que li calia alguna reforma més al Nou Estadi?

—S’ha de tenir en compte que és un estadi que es va construir l’any 1972 i que les inversions que s’hi han fet, tant pel que fa a obres al camp com en accessibilitat, són les més importants des de la seva construcció.

—Un camp nou hauria estat molt millor, no creu?

—Posats a demanar, és clar.

—Li dic perquè és un tema que va estar sobre la taula.

—Llavors jo no era regidor. Crec que no és un projecte prioritari ni necessari perquè amb aquesta reforma la zona de Tribuna, els serveis, els accessos i les mesures de seguretat estan a l’ordre del dia.

—Es construiran els quatre camps de gespa a l’Anella Mediterrània?

—Està prevista una concessió per construir instal·lacions esportives de futbol, i veurem qui la guanya. Hi ha una bona proposta del Nàstic per fer camps de futbol 11 i de futbol 7 i traslladar-hi allí tots els seus equips. A mi em sembla una molt bona idea.

«No em plantejo continuar a l’Ajuntament més enllà del 2019» —Amb els Jocs Mediterranis s’acaba l’etapa de Javier Villamayor a l’Ajuntament de Tarragona? —Sí. Si tot acaba bé, s’haurà culminat un projecte que és col·lectiu i que, personalment, he tingut la fortuna de contribuir-hi. —Per tant, deixarà l’Ajuntament quan acabi la legislatura? —No em veig més enllà del 2019. Crec que vuit anys en política local són suficients per a treballar per la teva ciutat. No em plantejo continuar. És temps d’estar amb la família, d’educar els meus fills i de començar altres projectes. —Potser com a subdelegat del Govern? —La cosa no va per aquí. —Li agradaria? —Segurament, no ho acceptaria. Vaig per un altre camí.