Engeguen a Tarragona un programa que prioritza el tractament dels adolescents addictes a les drogues

El Centre d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències de Tarragona ha engegat un programa adreçat als adolescents, d’entre 12 i 23 anys, amb addiccions a substàncies. El projecte, que fa uns dos mesos que ha començat, ja atén onze casos, de moment. La majoria són per consum de cànnabis i cocaïna, tot i que també n’hi ha d’èxtasis o amfetamina. El programa tracta els joves com a usuaris preferents. «Són més vulnerables i pensem que els podem agafar més a temps i fer que les coses no vagin a pitjor», ha explicat Carme Casas, una de les psicòlogues del CAS, que apunta que és clau fer una bona intervenció quan estan «al principi de la seva possible carrera addictiva». El programa mira de canviar la relació de l’adolescent amb les drogues per intentar que deixi el consum, tot i que el primer pas és la presa de consciència dels problemes associats a les substàncies. El CAS de Tarragona atén usuaris del Tarragonès, Alt Camp i Baix Penedès.

La majoria de joves arriben al CAS derivats pel metge de capçalera, urgències o psiquiatria, tot i que també n’hi ha d’altres que hi arriben portats pels pares o pels centres tutelats. Entre els 11 casos atesos en el període d’un mes, tres joves són menors de 18 anys, quatre tenen entre 18 i 22 anys i quatre són majors de 22 anys. Segons les psicòlogues, quan un jove arriba amb un problema de consum a substàncies, aquella droga no és l’únic factor problemàtic que té al voltant: «pot ser en un àmbit familiar o l’entorn, però no hi ha un consum i ja està, sempre va lligat a algun factor de risc més», assenyalen.

Pel que fa a les substàncies, els joves que es tracten al CAS no solen consumir-ne una de sola, sinó que hi ha una barreja de substàncies, encapçalades pel cànnabis i sumades a d’altres, legals i més accessibles, com l’alcohol i el tabac. «Sempre hi ha una substància que els porta més problemes i a la què ells senten que estan més enganxats i que veuen que els té atrapats», explica Casas.

Àrees d’impacte

Tot i que no s’ha detectat que s’hagi avançat l’edat de consum de substàncies -es manté estable entre els 11 i 12 pel que fa a l’alcohol i el tabac, i els 13 pel consum de marihuana- sí que s’ha detectat més accessibilitat al cànnabis. Aquesta substància s’ha popularitzat molt i els joves tenen la percepció que no és una droga il·legal, com podria ser l’heroïna. A banda, se suma el component socialitzador d’aquesta substància: «és un tret més del grup, de pertinença, i està arrelat amb el sentiment de grup, juntament amb la manera de vestir o el que fan», apunta Vivas, que assenyala que solen consumir en grup i gairebé mai de manera individual, a aquestes edats.

Segons les psicòlogues del programa, l’alcohol i el tabac, conjuntament amb el cànnabis, donen el pas a altres drogues: «s’apropen a les persones que en venen, als llocs on es consumeix, i el jove, que és curiós, no té percepció de risc i prova coses». Normalment, la primera vegada es produeix en un context de festa, en cap de setmana, i quan ja ha begut molt d’alcohol i no controla tant les decisions. «Si ho proven i no se’ls posa bé, és un revulsiu; però si ho proven i s’ho han passat molt bé... ja està», conclou Casas.

En els adolescents, no se centren en el patró de consum, ja que aquest és molt incipient. En canvi, l’atenció se centra en les àrees en què ha repercutit, com l’escola, la família o el treball. «No per consumir cada dia té per què ser pitjor», expliquen, «cal explorar la gravetat de l’impacte que té en la seva vida». A més, remarquen que, en gent molt jove, qualsevol consum, encara que sigui només de cap de setmana, ja és de risc.

L’aliança amb l’adolescent, clau

La línia engegada pel CAS a Tarragona segueix les recomanacions del pla director de salut mental i addicions, que contempla com a objectiu establir aliances estratègiques i distribució de fluxos al propi territori per fer un abordatge assistencial de les substàncies psicoactives i trastorns mentals associats als que el menor presenta o pot arribar a presentar. Amb aquest programa, es vol mirar d’optimitzar el procés i anticipar-se per evitar que la situació vagi a pitjor. El tracte de prioritat el reben també les gestants i aquells consumidors que entren pel programa de manteniment de metadona. «Tots els casos són complicats, però l’adolescència ho és més: es troben en un moment vital i la família se’n ressent». explica Casas.

El tractament en adolescents se centra en la feina dels psicòlegs, tot i que hi ha altres metges disponibles per atendre en cas que el jove vingui del servei d’urgències amb una medicació concreta, o que necessiti una desintoxicació. L’estratègia a seguir passa pel que els experts anomenen l’aliança: «fer que el pacient torni a venir, que confiï i la consulta sigui un espai de seguretat». Hi ha situacions en què aconseguir aquesta entesa és més difícil perquè hi ha joves que han estat atesos prèviament en altres serveis i hi ha cert «cansament», segons les psicòlogues. «Has d’intentar anar al seu temps», comenta la psicòloga Noemí Vivas, que afirma que el rodatge amb els joves és més lent que amb els adults.

D’entre els joves atesos, n’hi ha que s’incorporen al programa forçats pels pares, que «els porten de l’orella, enfadadíssims», i això pot complicar la manera com el pacient segueix el tractament. «De vegades diuen que si entra el pare no entren ells, llavors fem torns», detalla Vivas. Amb tot, Casas afirma que hi ha adults que també venen obligats, molts cops per la parella. Incloure l’entorn familiar és una de les peces que cal encaixar per avançar, com en una altra mesura ho és també l’entorn d’amics, un col·lectiu que a hores d’ara no s’inclou en el tractament però sí que es té en compte en tasques de prevenció, fetes sobretot en centres escolars.

Quatre anys per allunyar-se de les drogues

El CAS fa una bona valoració de les persones que han atès al llarg dels anys, tot i que això no significa que tots hagin acabat deixant el consum de drogues de banda. «Vol dir només que aquella persona ha augmentat la consciència que en tenia i han pogut començar a funcionar d’una altra manera», afirma Casas. El procés d’allunyar-se de les substàncies és llarg, d’una mitjana de quatre anys. Al centre, una part de les persones tractades hi han tornat més tard: «vénen a deixar alguna substància, com la cocaïna, i al cap d’uns anys tornen per deixar el tabac o el cànnabis», detalla Vivas.

El centre

El CAS de Drogodependències de Tarragona, integrat a la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències de Catalunya, té més de 30 anys de trajectòria professional. Ofereix tractament ambulatori especialitzat a les persones amb trastorns per ús de substàncies psicoactives des d’un abordatge biopsicosocial i a la seva família.

La coneixença del servei del CAS per la ciutadania va aflorar amb el programa de sancions, una alternativa a la multa als menors d’edat denunciats per una infracció relacionada amb el consum o tinença de drogues il·legals. L’equip del CAS lamenta que hagi deixat d’estar vigent en els més joves, ja que el programa permetia apropar l’adolescent a un centre mèdic i, posteriorment, poder retornar-hi per mirar de deixar les substàncies definitivament.

«N’hi ha que havien vingut feia dos anys per sancions i que després de dos anys tornaven perquè ho volien deixar, bé perquè havien començat a treballar o que s’havien tret el carnet de cotxe i no volien tenir problemes», detalla Casas. «És una llàstima perdre aquesta gent que venia: fèiem grups, veien que no ens mengem a ningú, es coneixien entre iguals i entre ells s’ajudaven», es queixa Casas. Així, en reduir l’edat per accedir al programa de sancions, el CAS ha vist com també ha minvat el nombre de gent que s’ha acostat al centre, que ja no ho fan tant si no reben res a canvi.