La delegació espanyola de bàdminton es banya d'or i de plata al Morell

En un dia sense l’activitat frenètica dels darrers, la delegació espanyola va estrenar els seus medallers amb un or i una plata en els Jocs Mediterranis Tarragona 2018.

De fet, després de la competició de dilluns, ja se sabia que Espanya comptaria amb dues medalles en la modalitat de bàdminton, i així va ser. Tant Pablo Abián com Beatriz Corrales havien accedit a una final que es disputava dimarts i que va finalitzar amb sort diferent per als dos atletes.

Pablo Abián va aconseguir el metall més preuat després d’una final vibrant, en la qual va derrotar al francès Maurice Corvee. No va ser gens senzilla la consecució d’aquesta medalla d’or, ja que el de Calatayud va haver de remuntar un resultat advers. El primer set se’l va emportar el francès, per un ajustat 23-21. A partir d’aquí, Abián va entendre que havia de jugar més agressiu i va guanyar el segon set per 15 a 21. En el tercer es va decidir tot. Tot i arribar a estar per sota en el marcador en moltes ocasions, va remuntar l’esportista espanyol fins a guanyar 17-21 i penjar-se un or molt suat, però més que merescut.

Abián es va treure l’espina dels Jocs Mediterranis de Mersin, on es va penjar al coll una medalla de plata que dimarts es va banyar en or. «A Mersin 2013 vaig ser plata i em feia moltíssima il·lusió assolir aquí l’or. L’he buscat amb totes les meves forces i, al final, he obtingut la recompensa», va manifestar l’esportista després del partit.

Als seus 33 anys, Pablo Abián ha pres part en tres Jocs Olímpics (Pekin, Londres i Río de Janeiro) i va aconseguir la medalla d’or en els Jocs Europeus de Bakú 2015. Va destacar que, a Tarragona, ha realitzat «un torneig molt complet, des del principi he estat molt concentrat sabent que volia lluitar per l’or». Va aprofitar per recordar que el duel de semifinals contra el francès Tomo Popov va ser «molt complicat, llarg i físic». Sobre el futur més immediat, va destacar que «ara tenim el Campionat del Món absolut i em toca un mes de juliol d’entrenaments durs i participar en campionats molt exigents per Àsia».

Abans, Beatriz Corrales s’adjudicava una plata. Poc va poder fer davant de la turca Neslihan Yigit, la qual es va endur el partit en dos sets, guanyant-los tots dos pels pèls. El primer, 19-21 i, el segon 21 a 23. La madrilenya partia com a favorita del torneig, ja que hi arribava com a número 27 del rànquing mundial, mentre que la seva rival era la número 36. Tot i això, va haver d’anar a remolc des del principi i mai va saber trobar-se a gust sobre la pista.

Després de penjar-se la medalla, Corrales va manifestar que «em fa una mica de ràbia haver perdut així, perquè tot s’ha decidit per petits detalls. Tenia ganes, almenys, de jugar el tercer set, però no ha pogut ser, així que em quedo amb una plata agredolça».

«Si el meu objectiu és ser a Tokio 2020, necessito entrar en el top-16», va argumentar sobre els seus objectius més immediats. Sobre Carolina Marín, la número 1 indiscutible a Espanya, va dir que «és la major causa que el bàdminton s’estigui donant a conèixer aquí. Admiro tot el que ha aconseguit. Tant de bo hi hagués focus per a totes, però és lògic que ella centri tota l’atenció, ja que s’ho mereix».

Corrales també és conscient de la gran generació que ve per darrere empenyent, com Clara Azumendi que, als 20 anys, va ser medalla de bronze en els Jocs de Baku 2015 i, un any després, va guanyar a Bulgària el seu primer torneig internacional, l’únic de la seva carrera.