«Hem reivindicat el gran nivell esportiu dels Jocs Mediterranis»

—Valori’m què li han semblat els Jocs Mediterranis.

—Hem d’estar satisfets amb el treball que hem fet i, sobretot, hem de realitzar una valoració amb calma i tranquil·litat tenint en compte que els Jocs els va organitzar la ciutat més petita que ha acollit els Jocs des del seu naixement. Quan ahir Orà es presentava al Nou Estadi com a futura organitzadora dels Jocs Mediterranis i podíem veure que es tractava d’una ciutat amb 1,2 milions d’habitants, amb tota la força econòmica i humana que això suposa, veus que nosaltres hem d’estar encara més satisfets. Hi ha coses que s’haurien pogut fer millor, però en paraules del Comitè Internacional, ha estat un èxit a nivell organitzatiu i estan molt satisfets de com s’han desenvolupat els Jocs Mediterranis. Hem de tenir sempre en compte les difícils circumstàncies econòmiques que han travessat aquest projecte, ja que, si comparem el nostre pressupost amb el d’altres Jocs Mediterranis, estem parlant aproximadament que Tarragona ha gastat la meitat que en anteriors ocasions. Menció a banda a la tasca que han realitzat els voluntaris i destacar també les nostres instal·lacions, que són magnífiques. També hem gaudit d’un molt bon nivell esportiu, un rècord de països, una bona organització pel que fa a atenció sanitària, seguretat... Sí que hi va haver desajustos, causats per la gran afluència d’esportistes, però era normal que succeís.

—Si pogués fer marxa enrere amb tot el que ha après en els Jocs i tornéssim al dia zero, canviaria alguna cosa de Tarragona 2018?

—El més important és fer una anàlisi de les circumstàncies i del pressupost del projecte i de recordar les nombroses dificultats que ens hem trobat al llarg de tot aquest temps. Tenint en compte tot això, crec que hem de treure pit sent sempre molt humils. Repeteixo que sí que s’haurien pogut millorar algunes coses, però la nostra escomesa és poder explicar-ho al pròxim encarregat d’organitzar els Jocs, que és Orà. S’ha parlat molt de l’absència de públic però, en moltes competicions, hi ha hagut una bona resposta tot i haver-hi competicions en dies entre setmana i en horaris de matí, que potser no ajudaven que fossin més atractives. El waterpolo, la natació o l’atletisme han gaudit d’una gran afluència de públic i és important que el Comitè Internacional valori el futur dels Jocs, que serà brillant.

—Parlant de la poca afluència de públic, centrem-nos en tres punts. La inauguració, la clausura i l’excessiva capacitat del Palau d’Esports.

—El cas del Palau és idèntic al de la piscina o al de l’estadi d’atletisme, que estaven pensats pel dia després dels Jocs, el llegat dels Jocs. A la inauguració, els prop de 3.000 representants de la família mediterrània no es van quedar durant tot l’esdeveniment i, per altra banda, algunes de les delegacions no van assistir. Alguns d’ells havien de competir el dia següent i van decidir no quedar-se fins al final. La clausura va fer força goig.

—Van parlar amb aquells que no es van quedar fins el final de la inauguració?

—Sí que els vam dir que ens hauria agradat que es quedessin perquè l’ambient hauria estat molt millor, però no ens vam enfadar perquè marxessin.

—S’han sentit atacats durant els Jocs?

—Hem intentat mantenir els Jocs en una posició aliena a moltes situacions, sobretot polítiques. A nivell mediàtic, s’ha de respectar el tractament que li ha donat cada mitjà de comunicació.

—Els ha embrutat molt el fet que els relacionessin amb una presumpta agressió sexual perquè un esportista dels Jocs hi podria haver estat implicat o amb un atropellament amb un vehicle que portava el logotip dels Jocs?

—He estat en contacte directe amb Joe i amb la seva família irlandesa, i marxen demà cap a casa seva. Els hem ajudat en tot el que hem pogut i ens hem posat al servei d’aquesta família, perquè van viure moments molt complicats. Això és el que realment ens importa. La resta són fets que no podem controlar.

—Fins a quin punt els voluntaris han estat importants?

—Han estat l’ànima d’aquests Jocs molt abans de l’inici de Tarragona 2018. S’hi ha presentat gent de totes les edats, de totes les condicions i de molts indrets. Han d’estar molt orgullosos del que han aconseguit. Gairebé 8.000 es van registrar i uns 3.000 han estat presents durant aquests dies de competició. Són el llegat humà dels Jocs Mediterranis.

—Els més escèptics creien que el nivell esportiu dels Jocs seria baix. Què els diu?

—Hem reivindicat el gran nivell esportiu dels Jocs Mediterranis. Hi ha hagut grans esportistes en diferents modalitats esportives. Ens han felicitat per la vila Mediterrània i ens han assegurat que s’han sentit molt ben acollits.

—Com s’imagina en deu anys l’Anella Mediterrània?

—Plena de vida. Veient a esportistes de molt de nivell que avui són nens. M’imagino una nova generació d’esportistes de Tarragona i de la província que utilitza aquestes instal·lacions per competir a gran nivell.

—Quin manteniment tindrà l’Anella Mediterrània?

—S’han de preservar la zona verda, el llac, les infraestructures esportives...

—Esportivament, Tarragona ha tocat sostre o el millor encara està per arribar?

—Crec que el pròxim gran esdeveniment a la ciutat agradarà. Juntament amb Granollers, Badalona, Lleida i Castelló, acollirem el Campionat del Món d’handbol femení, que es disputarà l’any 2021. Serà espectacular.

—A nivell personal, com acaba aquests Jocs Javier Villamayor?

—Amb la sensació que he treballat al 200% durant molts mesos i durant anys per donar-ho tot amb honradesa i pensant en la ciutat des de l’austeritat màxima.

—Vacances?

—En uns dies. Hem de descansar una mica per a oxigenar-se, pensar i descansar.