«Aquesta experiència m'està servint per entendre moltes coses»

Als que critiquen la joventut «d’avui dia», la tasca que 24 adolescents, vinguts de tot Catalunya, estan realitzant de forma voluntària al barri de Campclar, probablement els hi trencarà els esquemes. El Fèlix, la Chayma o l’Andrea, d’entre 15 i 16 anys, són a Tarragona per donar un cop de mà –literal– a una comunitat de veïns amb unes zones comuns totalment destrossades.

Als residents d’aquest bloc del carrer Riu Brugent els van robar la porta de l’edifici per revendre-la com ferralla, fa anys que no tenen vidres a les finestres de les escales, les baranes han esdevingut una espècie de filat punxant i les parets, fins ara, anaven caient a trossos. Gràcies al projecte Camps de Treball impulsat per la Direcció de Joventut de la Generalitat i a la iniciativa Recoopera Ponent, que materialitza la Fundació Casal l’Amic –molt arrelada a Campclar–, el Julio, el José i la resta de veïns, veuran dignificada la seva escala, però amb un cert malestar perquè hagin de ser uns joves solidaris, i no pas l’administració catalana, qui ho acabi arranjant. «ADIGSA –l’empresa que gestiona els habitatges socials de la Generalitat– ens té abandonats, per cobrar el lloguer sí, però mai ens fa cas amb els nostres problemes. Volem que ens tractin com a persones, no podem tenir l’edifici en aquestes condicions», remarca Julio Ramírez, president de la comunitat. «Ha arribat a un punt que, quan un metge ha de venir a fer una visita, a domicili, diu que no vol entrar», comenta enfadat.

Més enllà dels problemes amb l’administració pública que puguin tenir els veïns i retornant als joves protagonistes, aquests, estan descobrint realitats que no acostumen a viure. «Molts, venien amb por i amb perjudicis, especialment per l’ètnia gitana, però aquests dies estan desmuntant molts tòpics. S’han fet amics d’ells. Vénen els gitanos a posar-los altaveus perquè tinguin música mentre pinten, els hi duen aigua...», explica Sara Antler, educadora social de la Fundació Casal l’Amic.

Conèixer a nois dels CRAE

Els joves conviuen entre ells –estaran junts fins al 14 de juliol– a l’escola de Riu Clar, on també estan aprenent a rebutjar els estereotips que pesen sobre els nois i noies que resideixen en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). Alguns dels integrants d’aquest planell d’incansables treballadors, provenen d’aquests espais que acullen a joves amb famílies desestructurades. «Aquesta experiència m’està servint per entendre moltes coses, a mi i a tots. Quan van dir que vindrien amb nosaltres nois d’aquests centres, alguns van pensar que robarien coses i quan els coneixes te n’adones que no és així, de cap manera», argumenta l’Andrea, qui ha fet molta amistat amb la Chayma, una jove de 15 anys que resideix en un CRAE barceloní. Ella demana expressament aparèixer en aquest article, vol que quedi clar que molts dels joves que viuen sota tutela de la Generalitat, també tenen aspiracions de futur. En el seu cas, somia en convertir-se, algun dia, en Educadora Social. «M’agrada molt ajudar a la gent. Faré la Formació Professional i després aniré a la Universitat», diu convençuda. La seva monitora Sara, se la mira amb molt d’orgull.