«És molt diferent, aquí a Alemanya hi ha més diners destinats a la investigació»

Roger Cugota ha crescut a cavall entre Barcelona i Salomó (Tarragonès). A causa de la precarietat del sector de l’I+D a Espanya, va haver de fer les maletes rumb a Alemanya per seguir investigant, el seu ofici i alhora la seva gran passió.

—Què el va portar, definitivament, a marxar a Alemanya?

—La manca d’un futur clar a nivell professional. El no aconseguir finançament pel meu projecte de tesi doctoral amb el grup de recerca de Barcelona per part d’entitats públiques i privades. Vaig estar pensant-ho ben bé un any i mig abans de prendre la decisió d’obrir-me de mires i potser marxar allà on les pastures es veien més verdes. Per més que un estigui motivat per la seva feina o formació, un salari és necessari per mantenir-te i deixar de ser un paràsit dels teus pares, que amb 24 anys ja era hora...

—Quina va ser la primera impressió que va tenir del país, quan hi va arribar?

—Sentia por (riu). Era un lloc completament diferent, però que en realitat no ho sembla, perquè lògicament és igual que Catalunya. Els edificis són iguals, la gent és caucàsica... Però jo no entenia l’idioma. Va ser tot molt estrany, vaig agafar el tren amb la meva maleta i vaig pensar: «Però què estic fent!».

—En matèria d’investigació, ha notat grans canvis respecte a casa nostra?

—La veritat és que a Espanya la investigació és molt precària en el sentit que, per exemple, jo estava acostumat, quan havia de comprar coses pel nostre laboratori, de mirar quin era el producte més barat. En alguna ocasió havíem hagut de deixar de fer experiments per la quantitat de diners que ens representaven. S’havien de deixar per més endavant. En canvi, aquí ha estat molt diferent. Em deien: «El que es necessiti es demana». Te n’adones que la ciència avança més o menys igual a tot arreu, però aquí hi ha més diners destinats a investigació. També hi ha diners pels estudiants. Sens dubte, Alemanya és un bon lloc per estudiar a la universitat.

—El caràcter alemany és tan seriós com sembla?

—La relació en l’àmbit laboral sembla més freda. Els alemanys són molt de: «A la feina es ve a treballar». Per exemple, quan fa bon temps i li comentes a alguns companys de fer una cervesa, et pregunten: «Què estem celebrant?». Tinc la sensació que necessiten tenir-ho tot, sempre, molt programat. Però he dir que tampoc crec que sigui mala cosa això de tenir-ho tot ben pensat. Si bé, és veritat que potser els hi falta aquesta espontaneïtat que nosaltres tenim normalment en les relacions socials.

—Expliquin’s alguna experiència curiosa que hagi viscut a Alemanya.

—A ells els hi encanten les barbacoes. Una cosa que em va sobtar molt és que tu t’has de portar només el que menjaràs. És a dir, no fan això de compartir les coses. Per exemple, ells porten a la barbacoa les seves dues salsitxes i els seus dos panets.

—Parli’ns de Göttingen, com és?

—És molt bonic, estic envoltat de naturalesa, hi ha molts llacs i molta vegetació, però la meva ciutat es podria dir que és la universitat, perquè la meitat de la població que hi viu, treballa o estudia a la universitat.