Veïns de la Casa Bloc volen un ascensor perquè la gent gran pugui sortir de casa

Els veïns del número 1 de la Casa Bloc es mantenen a l’espera de rebre una resposta positiva de l’Ajuntament, al projecte que van presentar fa més de tres mesos per poder posar un ascensor. L’objectiu és facilitar a persones d’edat avançada, que superen els 90 anys, que puguin sortir de casa. El president de la comunitat de veïns, Jordi Ferré, va informar a aquesta redacció que «hi ha persones que gairebé no surten de casa, ja que l’absència d’un ascensor i a causa de les dificultats de mobilitat, els suposa una gran dificultat». Carlos Puente va explicar el cas de la seva mare, de 91 anys. «Fa cosa d’un mes va haver d’anar al dentista i, per poder sortir de casa, va necessitar l’ajuda del personal d’una ambulància».

El president de la comunitat va explicar que «la mitjana d’edat de les persones que hi viuen a la Casa Bloc supera els vuitanta anys i moltes tenen problemes per baixar i pujar les escales».

Ferré confia que «aviat l’Ajuntament ens autoritzi a fer l’ascensor». Avui, dimarts, rebran el segon pressupost que han demanat a empreses especialitzades. L’ascensor beneficiaria els residents en els set pisos del número 1. Ferré va remarcar que «tots estan d’acord en fer front a les despeses que suposaria la instal·lació de l’ascensor».

Bé d’Interès Local

La Casa Bloc està catalogada. Aquest fet ha obligat a presentar un projecte que tindria una mínima incidència en relació a l’edifici de Guad el Jelú. Els representants dels veïns van explicar que «el projecte preveu la construcció de l’ascensor en un espai exterior que afectaria dues places d’un aparcament que hi ha l’aire lliure, i un sistema de passarel·les el comunicaria amb els diversos replans». «L’escala actual no quedaria afectada i es faria una nova estructura per tal de recobrir la instal·lació de l’ascensor», van afegir.

La Casa Bloc és un edifici racionalista, protegit com a Bé Cultural d’Interès Local. El va dissenyar l’arquitecte Josep Maria Monravá el 1940, i la seva inauguració va tenir lloc cinc anys després. Durant dècades, i com a conseqüència que al seu voltant no hi havia gairebé cap construcció, va ser un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Tarragona per la seva especial singularitat.

Jordi Ferré va manifestar que «el projecte d’ascensor que vam encarregar a un arquitecte és respectuós amb l’edifici, ja que som coneixedors que està catalogat». Aquest fet implica que «caldrà l’autorització del Departament de Cultura», va apuntar.

El president de la comunitat de veïns va recordar, per altra banda, que «la llei estableix que els veïns han de poder accedir i sortir del seu habitatge amb la suficient comoditat, fet que no succeeix amb la majoria de les persones residents a la Casa Bloc». Només al número 1, «tres de les persones superen els noranta anys» i, d’aquestes, algunes tenen «seriosos problemes de mobilitat, tant per motius propis de l’edat com de salut», va dir Ferré. Com va subratllar Carlos Puente, «la meva mare no surt al carrer, només ho fa en comptades ocasions, i per a ella disposar d’un ascensor significaria poder sortir de casa sense haver de fer un esforç enorme».