Uns 40 nens de Campclar es queden sense reforç per la fi del Casal Obert

Quaranta nens d’entre 4 i 12 anys de famílies amb pocs recursos, del barri de Campclar, deixaran de rebre, en el pròxim curs, les classes de reforç, entre moltes altres activitats, que els oferia de forma gratuïta la Fundació Casal l’Amic, les tardes dels dies laborables. «Fa un any que busquem finançament per continuar, però ningú vol posar els diners per mantenir el Casal Obert», explica preocupada a Diari Més, Sara Antler, educadora social de Casal l’Amic, una entitat molt arrelada als barris de Ponent per la seva tasca en matèria de prevenció de situacions de risc en la infància i l’adolescència des de 1983.

Aquest darrer any, amb el canvi de normativa dels Centres oberts –espais que donen suport, estimulen i compensen les mancances socioeducatives dels petits–, Casal l’Amic, en ser una fundació privada, va deixar de rebre finançament públic per part de DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) de la Generalitat. L’últim curs han subsistit com han pogut, però l’entitat ja no pot sostenir-ho més. «Sinergia Social, la coordinadora d’entitats a la qual pertanyem, ha estat buscant convocatòries d’organismes i empreses que destinen diners a projectes socials, però no n’hem pogut aconseguir», relata l’educadora.

La fi del finançament rau en el fet que l’administració catalana ha prioritzat els Centres Oberts de titularitat pública. De fet a Tarragona n’hi ha sis de gestionats per l’Ajuntament, en diferents punts de la ciutat, si bé, existeix una diferència substancial entre els públics i el servei que ofereix Casal l’Amic, segons explica l’educadora Antler: «Ells atenen a nens de famílies amb expedients de risc d’exclusió social, diguéssim que són els que necessiten ajuda de Serveis Socials, nosaltres, al nostre Casal Obert, treballàvem amb famílies que viuen en situacions una mica precàries i es tractava d’ajudar-les per evitar que els hi obrissin un expedient de risc d’exclusió», apunta.

Repàs escolar individualitzat

Els nens que fins ara acudien cada tarda al centre tenien l’oportunitat de fer els deures de l’escola en grups molt petits, de 10 integrants, el que permetia una atenció molt més individualitzada. «Les famílies que teníem no podien permetre’s pagar un repàs, nosaltres els ajudàvem a fer les tasques i a resoldre els seus dubtes. Estem parlant de pares que, en moltes ocasions, no saben com poden ajudar als seus fills a fer els deures», exposa l’educadora, qui remarca, especialment, l’atenció que realitzaven als petits en una situació més precària: «Si no portaven material, perquè no en tenien, nosaltres mateixos els hi posàvem deures, com a la resta», desgrana.

A més de la tasca escolar, els petits també rebien formació en matèria de civisme –el tracte del mobiliari urbà–, convivència i hàbits saludables. D’altra banda, diverses jornades a la setmana aprenien informàtica i practicaven esport de franc, a la seu del Club Rugby Tarragona. «Cal recordar que l’esport no és un luxe, és un dret dels infants, i és obvi que sense recursos econòmics, els pares no poden permetre’s pagar una fitxa en qualsevol club esportiu», remarca l’educadora, qui no amaga la seva preocupació per la situació.

Tal era el reconeixement d’aquest servei entre les famílies del barri que, a l’inici del passat curs, van rebre 80 sol·licituds per accedir, si bé, només van poder acceptar a 40 nens i nenes.

Algú amb recursos que ho salvi

Un cop tancada la possibilitat que la Generalitat o l’Ajuntament de Tarragona ho financiïn, l’única opció que resta a Casal l’Amic és que alguna empresa, entitat o persona a títol individual (un mecenes), salvi aquesta activitat per permetre als nens seguir rebent aquesta empenta extra durant la seva etapa formativa. «No és un servei que costi massa. Pràcticament només són els sous dels tres educadors (mitja jornada durant 9 mesos), ja que acostumem a treballar amb molt de material reciclat», conclou Antler, tot esperant que algú els pugui ajudar a tornar a aixecar la persiana al setembre. Es pot contactar amb la fundació, trucant al telèfon 977 55 28 34.

Atika Souiyakh

«Hi tenia dos fills de 6 i de 12 anys. Youseph, el gran, té problemes d’hiperactivitat i anava una mica per darrere dels companys de classe. Aquí l’han ajudat amb les matemàtiques i, a més, ara li encanta llegir. Quan era petit jo encara el podia ajudar amb els deures, però ara que anava a 6è de primària, hi havia moltes coses que jo no entenia, sobretot de Català. A més, els hi ensenyen a tractar i a parlar amb respecte als adults, és una cosa que hem notat. Li ha anat tan bé el Casal que diu que, quan sigui gran, vol ajudar a nens joves amb problemes».

Pedro Perona

«El meu fill de 8 anys va aprendre a llegir al Casal. Llegien contes, feien els deures i li ensenyaven moltes coses. No puc comprendre com és possible que ens ho treguin. Com a pare, m’indigna que els hi prenguin aquesta oportunitat, els nens són el futur i han d’aprendre. Nosaltres som gent treballadora, ens dediquem a la venda ambulant, a la ferralla... No ens podem permetre pagar un repàs particular i no vull que estigui al carrer aprenent coses que no ha d’aprendre. Estic pensant recollir firmes per evitar que ho tanquin».