Cap de l'UCI de Joan XXIII: «La fi de les restriccions en les visites és bo per a tots»

L’Institut Català de la Salut (ICS) permetrà accedir a les unitats de Cures Intensives (UCI), Semicrítics i Coronària, als familiars més directes dels pacients ingressats, sense restriccions de temps. A la província, són l’hospital Joan XXIII i el Verge de la Cinta de Tortosa els centres que es veuran beneficiats per aquesta mesura.

De fet, a l’hospital de Tarragona és una pràctica que, segons explica la cap de servei de Medicina Intensiva (UCI, Semicrítics i Coronària), Maria Bodí, ja s’està implantant des del passat mes de setembre, en aquestes unitats situades a la primera planta del centre. «La nostra ja era una de les UCI més obertes, en altres llocs és cert que hi havia pacients que passaven moltes hores sols», concreta la metgessa.

Fins a la posada en marxa, els familiars (també els directes), només podien accedir als box on eren els malalts tres cops al dia. Una vegada al voltant de les 8.30 h, un altre a les 14 h i finalment a les 20 h.

S’acaba l’angoixa de l’espera

Ara, aquesta angoixa de les famílies esperant que el sanitari de torn sortís de la unitat amb un llistat a la mà, per reclamar en veu alta «als familiars de...», ja ha passat, afortunadament, a la història. «Canviem totalment la perspectiva, la relació i la comunicació amb els familiars», indica la doctora Bodí. Es tracta que les famílies formin part, activament, del procés de recuperació del malalt crític. «És una mesura molt beneficiosa per a tots: pel pacient, perquè malgrat que estigui en coma o greu, el contacte, la presència i la companyia de la família, l’ajuda molt; per les famílies, perquè se senten que estan fent un bé al malalt i poden conèixer de més a prop, tot el que s’està fent per ell i, finalment, pels professionals, perquè podem fer una assistència molt més propera i ja no cal que resumeixin als familiars tota la informació en només cinc minuts», enumera la cap de servei de Joan XXIII.

Un procés individualitzat

Bodí apunta que l’obertura de portes, literal, es consensua amb els familiars. «Es parla amb cada família i ens adaptem. La informació ara és molt més flexible, no és com abans. Si per motius de treball o per diferents obligacions, la persona no pot ser a l’hora que ho expliquem, ho fem en un altre moment», assegura.

La presència de la família pot ser útil, sobretot, per pacients amb sedació: «Quan se’ls comença a retirar la sedació, es poden desorientar i la família, en aquests instants, li pot proporcionar benestar i normalitat».

Val a dir però, que l’última paraula sobre el règim de visites la tenen els facultatius que, en funció de les circumstàncies, decideixen si el malalt crític pot rebre acompanyament. «És possible que haguem de realitzar algunes tècniques o procediments i considerem que és preferible que els familiars no entrin», refereix la doctora Bodí. A més, cal puntualitzar que l’eliminació de les restriccions s’aplica només a l’entorn familiar més directe (una o dues persones), la resta de familiars i amics, han d’esperar a les hores concretes establertes.

Humanitzar l’estada a l’UCI

La fi de les portes tancades i barrades s’emmarca en un programa d’Humanització en les unitats de crítics que, en definitiva, es tradueix en fer menys blanques, dures i fredes les parets de l’hospital. Al Joan XXIII, junt amb la doctora Bodí, diversos metges i infermeres comanden els passos cap a aquest objectiu. La doctora Vanessa Blázquez i la infermera Diana Gil se n’encarreguen de la identificació i el tractament dels deliris, la desorientació i l’angoixa, associats a l’estada a l’UCI. De la ràpida mobilització (aixecar-los del llit al més aviat possible, per accelerar la recuperació) se’n fan càrrec la doctora Mònica Magret i la infermera Judith Mariné. Finalment, de l’ordenació de les visites i l’atenció al familiar se n’ocupa la infermera Laia Labad. «Es tracta d’un treball en equip, on tothom és important», afirma la cap de l’UCI, Maria Bodí.