«Puc triar el percentatge de treball que vull fer per compaginar feina i família»

La necessitat de conciliar la seva vida professional amb la familiar va portar Sandra Ortiz i el seu marit fins a Suècia. La parella tenia, aleshores, quatre fills i ha ampliat la família amb una cinquena filla al país nòrdic. La reusenca, que treballa com a infermera, va viatjar amb bitllet d’anada. La seva vida està ara a Mariestad i, de moment, no té previst tornar.

—Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

—Vaig començar treballant d’infermera en dos serveis, però, finalment, em vaig decantar per les urgències. Vaig estar treballant en el mateix servei durant deu anys, però, en ser mare de quatre fills i no tenir conciliació familiar per part de l’empresa, vam decidir –el meu marit (metge del mateix servei d’urgències) i jo– buscar un lloc on poder compaginar feina i família al mateix temps. Aquest va ser el primer motiu que ens va obligar a buscar una sortida. Dins de totes les possibilitats que estudiàvem, la que més ens va convèncer va ser la de Suècia per la conciliació familiar i la proximitat.

—Quina va ser la primera impressió que va tenir del país, quan hi va arribar?

— El canvi va ser molt gran i difícil els primers anys. L’idioma, els costums, el clima... Tot era diferent. Fins i tot fins, als nostres fills més grans, els va ser difícil els primers sis mesos per l’idioma.

—Quins són els indrets més característics de la seva nova ciutat d’acollida?

— La nova ciutat on vivim està al costat del llac Vänern (és el llac de Suècia, d’Escandinàvia i el tercer més gran d’Europa). És un lloc molt tranquil, es pot anar amb bicicleta a tot arreu. Té molta natura al voltant. Totes les ciutats i pobles a Suècia tenen encant.

—Creu que el país on viu actualment és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

—Respecte a la feina, és un bon lloc per venir a treballar, si la professió que tens és la que busquen, perquè aleshores et donen moltes facilitats, encara que el primer que es necessita per poder venir aquí és l’idioma. Tant la professió de metge, com la d’infermera, són dues de les professions més buscades a Suècia. Quan nosaltres vam arribar, ens ajudaven amb l’idioma mentre ens introduïen a la feina, però ara es necessita l’idioma per poder legitimar-se professionalment.

—Expliqui alguna experiència curiosa que hagi viscut a Alemanya.

—El més curiós que ens ha passat aquí és que se’ns escapi el gos sense assabentar-nos i, a les dues de la matinada, la policia ens pica a la porta de casa dient que tenen al nostre gos a la comissaria perquè se’l van trobar vagant pel carrer. Ens havien trucat diverses vegades al telèfon (que està escrit a la placa del gos) però, com que no responíem, van venir a casa nostra. Quan va anar el meu marit a buscar el gos, li tenien posat un bol amb aigua.

— Què és el que més troba a faltar del seu país d’origen?

— El que més trobo a faltar són els meus amics i família propera. El que pitjor porto aquí és la foscor durant l’hivern.

— Té intenció de tornar-hi?

— De moment, no tenim intenció de tornar, perquè la conciliació familiar aquí realment existeix. Ara tenim cinc fills. Quan un dels nostres fills es posa malalt, tens dret a faltar a la feina. Només dius que has de marxar perquè el teu fill està malalt. A més, puc triar el percentatge de treball que vull fer per poder compaginar feina i família.