«El que dóna més maldecaps als socorristes és la disputa amb l'usuari»

—Quants efectius tenen treballant aquest estiu a les platges de Tarragona?

—Som una plantilla de 51 persones, composta per 39 socorristes aquàtics, 4 patrons, 3 tècnics d’ambulància, 2 teleoperadors de telecomunicacions i 2 coordinadors.

—Aquesta xifra es manté d’un any per l’altre?

—Depenent de la logística que pactem amb l’Ajuntament pot variar d’un socorrista més o menys. Però en els últims deu anys la tendència ha sigut d’anar incrementant una mica la plantilla, per tenir més socorristes aquàtics a peu de platja.

—Abans de començar la temporada van fer una crida per aconseguir 150 socorristes per a platges i piscines de tota la demarcació. Ha pogut omplir totes les vacants?

—Estem molt satisfets, perquè hem cobert totes les places. Però no només per això, sinó també perquè ens hem trobat amb un boom, molts socorristes que han vingut a treballar amb nosaltres després d’estar en altres serveis o entitats. Ens han dit que, comparats amb altres llocs, les nostres condicions laborals i la qualitat del servei són molt bons.

—Com és la feina del socorrista de platja?

—Podem parlar de dues vessants. Una és la que veu l’usuari, un socorrista que està a la platja, passeja amunt i avall, i que sembla que només prengui el sol. Això és el que menys ens agrada, tot i que en part està bé que sigui així, perquè ens veuen fent la feina. Però també treballem molt a l’ombra, fent molta acció preventiva, informant l’usuari, tancant zones de perril per evitar haver de fer rescats, treballant perquè les platges estiguin ben netes, informant l’Ajuntament de punts que poden ser perillosos… En definitiva, fent molta feina per evitar haver de fer actuacions. Després, el dia a dia comporta arribar al lloc, posar la bandera, fer la comprovació dels corrents, assegurar qüestions com que a la platja o a les zones d’accés no hi hagi vidres trencats… La resta del dia tenim dues funcions principals: una és vigilar, i l’altra és anar patrullant, prevenint, avisant a l’usuari, etc.

—Quin és el perfil dels socorristes de la Creu Roja?

—Molt variat, i a més ha anat canviant els últims anys a causa del canvi de normativa. Fins fa poc, el perfil majoritari era un socorrista de 21-24 anys, estudiant d’alguna carrera, que havien fet un curs de socorrisme aquàtic, i mentre finalitzava els seus estudis passava els estius aquí. Ara tenim molta gent que ha fet un grau mig o fins i tot superior de Salvament i socorrisme, i que ja enfoca la seva vida professional en aquest àmbit. És gent més jove, però per a qui el Socorrisme és un objectiu laboral.

—Parlem de les platges de Tarragona. Què és el que els dona més maldecaps?

—La disputa amb l’usuari. Hi ha usuaris que no fan cas, o que no entenen el motiu d’algunes prohibicions. Imaginem un dia que no tenim bandera vermella, però sí que hi ha una bandera groga una mica complicada. Decidim no tancar la platja però tanquem un punt pròxim a les roques. Per prendre aquesta decisió no valorem si l’usuari està en forma o és bon nedador, busquem un perfil mitjà, si una persona gran o la canalla poden tenir algun problema, decidim tancar-ho. Llavors, un usuari que potser es veu més capacitat, no entén per què no el deixem banyar en aquell punt. Li expliquem que, si entra ell, hi voldrà entrar tothom, i no podem fer un triatge. Li hem d’explicar que és per això que hem decidit tancar, però que té tota la resta de la platja oberta.

—Quin és el grup més vulnerable?

—La canalla i el principi de l’adolescència. Sobretot els nens, és molt fàcil que es perdin a la platja. Una persona que perdi el fill no és un mal pare o una mala mare, n’hi ha prou amb un moment que et despistis: a la platja hi ha molta gent, la gent circula, i la canalla se’n va.

—La sanció a Tarragona per no fer cas de la bandera vermella és de 100 euros. Creu que és suficient?

—Si parlem de preus, no puc dir una xifra. En el moment en què acudim al servei de Policia local perquè sancioni un usuari, és perquè realment s’està posant en perill. I això comporta tres coses: una, que pot tenir un problema. La segona, que per anar-lo a buscar, el socorrista també pot tenir un problema; i la tercera, que si el socorrista s’ha de dedicar únicament a aquell usuari, deixem descoberta una gran part de la platja.

—Finalment, quin consell donaria als banyistes de les platges de Tarragona?

—Sobretot, que vinguin amb il·lusió a gaudir de les nostres platges, perquè tenim unes platges precioses. I per gaudir-ne amb seguretat, els diria que vinguin hidratats, que controlin les hores de sol, que es posin protecció solar i que facin cas a les recomanacions dels socorristes i als cartells. No hi som per restringir el gaudi, al contrari, perquè aquest sigui més segur. Ah, i també els diria que quan marxin de la platja la deixin tan neta com se l’han trobat. O més i tot.