El primer insubmís de l'Estat i David Fernández es 'rebel·len' en silenci

El primer objector de consciència de l’Estat que va ser sotmès a un consell de guerra i empresonat per negar-s’hi a fer el servei militar, Pepe Beúnza, i l’exdiputat de la CUP al Parlament de Catalunya, David Fernández, van donar suport, dimarts al matí, a la cinquantena de persones que per espai de mitja hora es van concentrar al carrer la Popular, davant del Palau de Justícia. Tots els dimarts, des de fa unes setmanes, persones partidàries de la llibertat dels presos polítics es manifesten en silenci, per expressar als col·lectius de jutges, fiscals i policies que no estan d’acord amb les mesures aplicades i els interpel·len perquè «trenquin el seu silenci i actuïn contra els actes contraris al dret penal i processal», va dir Fernández. Els concentrats van rebre la setmana passada el suport de Carles Riera, portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya.

Fernández va comparar els anys setanta, quan van aparèixer els primers insubmisos que es negaven a fer la mili, amb l’actualitat, «on, com en aquells temps, molta gent treballa per aconseguir que no hi hagi presos polítics». L’exdiputat va afegir que «no és normal que en un país suposadament normal es visquin situacions com la que ens trobem». Fernández va expressar el seu agraïment «a la gent que no normalitza l’excepció».

Víctima d’un consell de guerra

Pepe Beúnza, considerat el primer objector de consciència al servei militar a l’Estat, va defensar la llibertat d’expressió i d’acció i va dir que, «en una democràcia, un referèndum mai pot ser il·legal» i va mostrar el seu suport a qui considera que els polítics catalans empresonats han de ser posats en llibertat.

El gener del 1971, Beúnza es va presentar a la caserna a la qual va ser cridat per incorporar-se a files, però es va negar a fer el servei militar. Aquesta decisió li va suposar la presó. L’abril d’aquell any va ser jutjat per desobediència en un consell de guerra i durant dos anys va estar empresonat a Jaén, la província on va néixer, on hi havia presos polítics. El càstig imposat pel règim franquista no el va fer cedir en els seus pensaments. Acabada la condemna, i després de muntar un servei civil al seu barri d’Orriols, a València, per defensar posicionaments contraris a l’obligació de fer la mili, Beúnza va ser jutjat de nou per deserció, va ser empresonat dos mesos i, després, el van enviar 18 mesos més a un batalló disciplinari de la legió al Sàhara.

Ahir, a Tarragona, va dir que «des del 1971 fins que la mili va deixar de ser obligatòria van passar trenta anys». «En aquella època hi havia un franquisme duríssim i, ara, hi ha partits que el practiquen, tot i que fins fa poc havien tingut guardat el seu posicionament», va afegir. Beúnza va remarcar que «la majoria dels jutges no són franquistes, però alguns provenen de famílies que sí que ho eren i ocupen càrrecs importants dins la judicatura».

Lluís Pastrana, un dels convocats de les concentracions Silenci, rebel·leu-vos, va comentar que «fa temps que aquesta acció dura en el temps i agraïm que persones com David Fernández i Pepe Beúnza ens donin suport». Concentracions com la de dimarts se seguiran fent fins al 31 de juliol i, després de la Diada de l’11 de Setembre, «iniciarem una segona fase». «El recorregut és llarg», va dir Pastrana. En les seves declaracions, Pastrava va dir que «una part dels jutges donen classe de Dret Civil a la universitat i després callen el que expliquen a les aules». «Cal denunciar a aquells col·lectius que actuen com si fossin intocables», va afegir.

Mentre els concentrats mantenien el seu silenci i aprofitant un passadís entre les diverses fileres, un home que anava acompanyat d’una altra persona va dir, pocs metres després de superar els manifestats, «els hauria de caure la cara de vergonya d’estar aquí». L’home portava una samarreta amb la imatge del portaavions Joan Carles I.