Un grup d'avis de Bonavista batallen perquè no els hi retirin tres bancs

Un grup de gent gran d’entre 70 i 85 anys de Bonavista li ha declarat la guerra a un dels bars del barri, situat a la cruïlla entre els carrers 20 i 11. El motiu: volen retirar els bancs on sempre fan petar la xerrada per posar una terrassa. El propietari de l’establiment de restauració va sol·licitar, fa uns mesos, instal·lar una terrassa amb diverses taules i cadires. Ara, l’Ajuntament li ha donat permís per ocupar 10 metres quadrats de la petita plaça situada al davant. Aquesta llicència s’ha atorgat per a un espai on hi ha tres bancs, situats en forma de quadrat obert per tal de propiciar la conversa, però ni consistori ni restaurador han reparat en el fet que no són uns seients qualsevol: han esdevingut punt de reunió de nombrosos avis i àvies del barri, a tota hora, matí, tarda i, segons l’Ana, una de les ocupants «alguns dies fins a quarts d’una de la nit».

Divendres a la tarda, l’animada xerrada dels ancians es va veure interrompuda per un home, contractat per l’amo del negoci, que va començar a desenroscar dos dels quatre cargols que subjecten una de les estructures. Un dels avis, en cadira de rodes, es va enfrontar a ell, ordenant-li que deixés de descargolar els suports. Tal va ser l’empipament dels ancians, que va haver d’acabar intervenint una patrulla de la Guàrdia Urbana a fi de mediar entre les dues parts. El restaurador va mostrar als agents els papers amb el permís de l’Ajuntament, però aquests el van emplaçar a realitzar el desmuntatge en un altre moment.

Els veïns van acudir immediatament –segons expliquen– a la presidenta de l’Associació de veïns de Bonavista, Loli Gutiérrez, per tal que els ajudés a conservar els bancs «en el mateix lloc on han estat els últims 20 anys», apuntava ahir un dels avis, José Montero. La líder veïnal va sol·licitar, el mateix divendres, al consistori tarragoní que paralitzés el permís de terrassa en l’espai que ocupen els bancs.

De moment, segons expliquen els inquilins de l’equipament, l’Ajuntament s’ha compromés, «per ara», a mantenir-los. De fet, aquest dilluns, davant el gran rebombori ocasionat, un tècnic de la Brigada Municipal va acudir a la placeta per tornar a fermar el primer banc que s’anava a retirar. «Si treuen els bancs, t’asseguro que ens emportarem les cadires de casa i ens continuarem asseient al mateix lloc. No permetre’m que ens ho treguin», apuntava taxativa la Mari Carmen.

Algú pot pensar que es tracta d’un caprici o d’una extrema obstinació per un equipament que es pot trobar a qualsevol altre punt del barri, però la gent gran explica que es tracta de quelcom més. Per a ells és una qüestió de dignitat. «La majoria portem en aquest barri més de 40 anys. Hem estat pagant impostos tota la vida per tenir uns carrers en condicions. Aquests bancs ens els hem guanyat», apuntava Francisco Soler. La resta dels usuaris assentien de forma contundent. «Jo visc a l’edifici d’aquí davant des de l’època en què aquesta plaça no era més que terra, no em sembla just que ara vingui un bar i ens prengui un lloc on portem molts anys reunint-nos», argumentava Diego Gómez. «Vaig arribar a Bonavista quan aquí només hi havia sis cases al voltant de l’església. Aquest barri l’hem aixecat entre tots. No és normal que ara ens facin fora d’aquí», afegia l’Ana.

El propietari del negoci assegura que la seva intenció no era crear tal polèmica: «Jo quan vaig obrir el bar, ara fa dos anys, vaig demanar el permís per instal·lar la terrassa al petit carrer que dóna al mercadet, però no m’ho van acceptar. Després vaig demanar que em permetessin posar la terrassa en una plataforma, a la zona d’aparcament que hi ha davant la plaça, però per l’elevada circulació, em van dir que no era possible. Finalment m’han donat el permís a la plaça i tinc atorgat l’espai on hi ha els bancs. La meva intenció era simplement moure’ls cap al fons de la plaça», desgranava. De moment però, no serà possible, els tres bancs continuaran on són i l’Ana, la Mari Carmen, el Diego, el Francisco, el José i molts d’altres inquilins, podran seguir veient la vida passar, des del seu racó predilecte.