Els treballs precaris aboquen a una cinquantena de persones a la PAH

Els desnonaments per impagament de la hipoteca acostumaven a anar lligats a la manca de feina d’un o dels dos adults de la unitat familiar. En l’actualitat però, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de la ciutat de Tarragona es troba amb una problemàtica diferent: famílies on, tot i haver-hi membres ocupats, no guanyen prou diners per afrontar el pagament mensual. Són treballadors pobres. «Del centenar de casos que ara mateix gestionem a la PAH, el cinquanta per cent es troben en aquesta situació. El problema de l’habitatge deriva de la precarietat laboral actual. Els hi fan contractes a temps parcial, temporal, a vegades per hores i a molt baix cost. Així no poden aixecar el cap», explica la coordinadora de l’entitat, Carme Lleida.

Aquest diari ha reunit a la seu de la PAH, a l’antiga universitat de la Imperial Tarraco, a diverses persones que es troben amb un abundant deute a les espatlles. Són totes dones. Quatre valentes, com milers més arreu de l’Estat, que quan l’estabilitat familiar trontollava, van agafar el timó per sortir-se’n. «Més de la meitat de les que venim a la PAH som dones. Venim les dones, lluitem les dones, fem accions les dones», treu pit Mari Carmen Manero. «Ens trobem amb molts casos en què el marit, davant la situació de quedar-se sense feina i perdre el seu rol social, no aixeca el cap», apunta Lleida.

«Jo sola no puc fer-hi front»

Parla Dolores Martín, veïna de Campclar. Té una hipoteca a mitges amb el seu exmarit que s’acosta als 900 euros mensuals. Ell va marxar de casa ara fa un any, desentenent-se per complet de la situació. A qui truquen per reclamar-li la mensualitat, és a ella. «Cobro una pensió d’invalidesa de 1.200 euros. Sovint em diuen que guanyo molts diners, però he de mantenir també als meus dos fills adults. El noi ha deixat ara una feina de dues o tres hores diàries on, a sobre, jo l’havia d’ajudar amb la gasolina perquè no li pagaven pràcticament res. Li sortia més car anar a treballar que quedar-se a casa», comenta. «La noia té 29 anys i ningú li dóna una oportunitat per treballar, ja que no té experiència», desgrana l’afectada. «Jo sola no puc fer front a tot, si pago els 900 euros, només em queden els 300 restants per pagar aigua, llum, assegurança, l’IBI... De menjar peix, ni parlar-ne, com a molt, el pollastre de la botiga del barri, que te’n dóna dos per cinc euros», apunta entristida. «Fa poc vaig anar a l’assistent social, li vaig explicar que, amb dos fills vivint a casa, no m’arribava per afrontar la hipoteca. Em deien que en el meu cas, ells no comptaven perquè ja eren majors d’edat, i jo em pregunto: Què faig? Els faig fora de casa? No els hi dono més menjar? Els compten només quan els interessa, perquè si treballen i és per pagar, sí que els tenen en compte», resumeix Martín, qui aquest darrer Nadal, abans d’entrar a la PAH (on estan negociant amb el seu banc una condonació), se sentia al límit de les seves forces.

«Vaig estar pagant els primers mesos, però, si pagava, no vivia. És una pressió enorme la que tens i no paren de trucar-te. Al Nadal li vaig dir al meu fill que no volia celebrar res, ell em va tractar d’animar i jo li vaig dir que preferia que em disparés un tret per treure’m de sobre els problemes. Així li vaig dir i és una cosa molt dura que encara tinc aquí dins clavada», recorda amb els ulls plorosos. Ara, amb la intermediació de la PAH davant l’entitat bancària, pot aconseguir acabar amb el malson.

Segons expliquen les altres tres integrants, Mari Carmen Manero, Chari i Almudena López, el drama del deute deriva en problemes encara més greus: «Entres al llistat de morosos i no pots comprar per terminis absolutament res. Si se’t trenca la rentadora i no tens la quantitat en efectiu, ja te’n pots oblidar d’una de nova. Et perjudica en tot», explica Manero, de Torreforta, qui juntament amb el seu marit i amb tres fills a càrrec seu, acumula un deute de prop de 200.000 euros. «Jo he volgut contractar ara fa poc una petita assegurança de la llar que em costava set euros al mes i me l’han negat, perquè estic al llistat», comenta amb resignació Chari, qui va avalar, sense ser-ne conscient, al seu germà.

La PAH exigeix la immediata recuperació de la Llei 24/2015, de «mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica», suspesa pel Tribunal Constitucional a petició del govern Rajoy.