«Per jugar en un Escape Room n'hi ha prou amb l'observació i la lògica»

—L’Escape Room és un joc per a persones molt intel·ligents o amb una bona preparació acadèmica?

—És una bona pregunta, però en realitat l’Escape Room es basa sobretot en l’observació i l’ús de la lògica. Per jugar-hi no fa falta tenir informació de l’exterior, ni haver cursat uns estudis. N’hi ha prou amb ser una mica espavilat i tenir ganes de divertir-se.

—El joc consisteix a tancar-se en una habitació i resoldre un plegat d’enigmes en un temps determinat. S’hi juga en grups. Quina composició hauria de tenir un grup ideal?

—Per començar, el grup hauria de ser de quatre o cinc persones com a màxim, per tal que cadascú aporti alguna cosa. Si són més, hi pot haver algun problema de comunicació, algú que es posa a resoldre i la resta queden apartats. Pel que fa al perfil dels membres del grup, va bé que hi hagi persones amb enginy i una mica de curiositat. I que siguin comunicatives. Per la resta, és el que he dit abans. No cal res extraordinari.

—La major dificultat quan s’està a dins de la sala és resoldre els enigmes o aconseguir mantenir la serenitat sabent que es va contra rellotge?

—El més important són les proves. I aquestes han d’estar en un nivell encertat. A la nostra sala, pel que diuen els nostres clients, estan molt equilibrades. Això és molt important, perquè els jugadors paguen per tenir una hora de diversió, no per sortir de la sala vint minuts abans. Si això passa, poden estar descontents amb la dificultat, sentir que el que se’ls està oferint no és un repte per a ells. Després, també pot passar que, si un enigma no està ben plantejat i no s’entén, la gent se senti una mica irritada. I tot plegat pot acabar influint bastant en el nivell de diversió.

—Qui ho prova, acostuma a repetir. Per què enganxa tant aquest joc?

—Jo crec que el que enganxa és sobretot la història original, que és el punt de partida del joc. I les proves, que són fruit de la invenció de cada creador. Quan entres en Escape Rooms diferents, t’hi trobes històries i proves diferents, metòdiques de joc una mica canviants, i això és interessant. Després, també hi ha la tensió i les ganes de sortir, tothom vol guanyar i completar el repte. Al final, enfrontar-se a una competició agrada molt a tothom.

—Mentre l’equip és a la sala, des de fora els guia el Game Master. Quina és la seva funció?

—És la persona que et fa entrar en la història i et va donant pistes. A més, va aportant tensió mentre els jugadors estan resolent el repte. El seu paper és molt important, i ha d’estar molt atent. Abans d’entrar, per exemple, cal encendre la guspira, generar una mica de tensió, que els participants sentin alguna cosa com extraordinària. I quan estan a dins, ha d’estar a punt per ajudar-los de la manera més adequada i justa possible: segons com donis una pista pots confondre més que ajudar.

—Com es va iniciar en el món de les Escape Rooms i de quina manera va plantejar ‘No escape’?

—Sempre m’han agradat molt els jocs de lògica, i seguint les novetats vaig descobrir un nou tipus de negoci, que és aquest. Una mica per diversió vaig escriure una història sobre el reactor nuclear de Vandellòs 2 i, quan la gent del sector la va llegir, em van dir que hauria de comercialitzar-la. Fa un parell d’anys que vaig posar en marxa l’Escape Room i, al principi, vaig tenir molta feina per muntar la sala i equilibrar les proves, perquè en algunes proves d’enginy i la gent em va superar amb idees que no se m’havien acudit. Així que els primers mesos vaig anar ajustant els enigmes. També vaig treballar molt perquè el joc fos molt dinàmic, intentem que la gent no estigui aturada ni un sol minut.