«La ciutat de Notthingham és coneguda per ser la 'casa' de Robin Hood»

–Com ha estat la seva trajectòria professional fins ara?

–De moment, només he tingut treballs temporals per ajudar a pagar la carrera i les despeses de viure a Anglaterra, que no són poques.

–Quins motius la van portar a marxar de casa per anar a viure a l’estranger?

–Des que sóc ben petita, la meva mare sempre m’ha dit que, si tinc l’oportunitat de marxar a l’estranger a estudiar o a treballar, que l’aprofiti. Quan tenia 17 anys se’m va donar la possibilitat d’anar a Nottingham a estudiar la carrera que jo volia fer i, sense dubtes, vaig llençar-me de cap a la piscina. No tot va ser tan fàcil, però. Abans de tenir la plaça incondicional a Anglaterra, tenia plaça per estudiar a la UAB. Només em faltava passar satisfactòriament l’examen d’anglès que em demanaven per entrar a Nottingham. La data límit per enviar els resultats era el 14 d’agost i, a mi, em van arribar aquell mateix dia. Així que, amb ma mare i ma germana, vam recórrer tota Tarragona buscant algun lloc on poguessim fer enviaments el mateix dia i assegurar-nos que arribessin a temps. Per sort, tot va anar bé.

–Va ser molt sorprenent el canvi?

–Sí. Jo era una noia de 17 anys que mai havia viscut fora de casa, i em vaig trobar sola, en un altre país on parlen una altra llengua i tenen una cultura diferent. Abans de venir, vaig haver de fer un examen d’anglès, l’IELTS, que el vaig passar justa. Amb això vull dir que no és necessari tenir un First o un Advanced per arriscar-se a viure una nova aventura. Portava el nivell mínim d’anglès que demanaven, que em va fer anar molt perduda durant les primeres setmanes, però una vegada feta la immersió completa, es millora molt ràpidament.

–Quins són els indrets més característics de Nottingham?

–Aquesta ciutat és coneguda pel seu equip de futbol, el Nottingham Forest, però principalment per ser la «casa» de Robin Hood. Al bosc de Sherwood s’hi pot accedir molt fàcilment des del centre de la ciutat. Allà fan moltes activitats, principalment per a nens petits, relacionades amb la llegenda de Robin Hood. La ciutat de Nottingham també és coneguda per ser la seu d’un dels pubs més antics d’Anglaterra, Ye Olde Trip to Jerusalem, establert al 1189.

–Anglaterra és un bon indret perquè els més joves puguin buscar i trobar feina?

–Crec que Anglaterra, en general, és un molt bon país perquè els joves trobem feina. Just quan et gradues, passes a ser molt valuós per la majoria de companyies que tenen un Pla per Graduats. Aquests plans acostumen a durar dos anys amb possibilitat de tenir plaça permanent. A la ciutat de Nottingham particularment, he trobat que ofereixen molts treballs a mitja jornada perquè els estudiants puguem compaginar els estudis amb la vida laboral.

–Des que va arribar, ha viscut quelcom curiós?

–Els anglesos són molt educats i es passen el dia dient gràcies i perdó. Un dia anava de bòlit pel carrer i portava un cafè a les mans, amb tanta mala sort que vaig topar de cara amb una dona i el cafè em va caure damunt seu. Li vaig demanar perdó unes vint vegades, però l’altra dona va començar a demanar-me perdó també per haver-se creuat al meu camí.

–Què és el que més troba a faltar de casa?

–Són uns tòpics, però és cert que la família i els amics es troben molt a faltar. També les abraçades i petons, perquè els anglesos no són ni la meitat d’afectuosos que som a casa. També trobo a faltar la cuina mediterrània i els plats de la mama i la iaia.

–Té intenció de tornar aviat?

–De moment no tinc plans definitius de tornar, ja que l’any que ve començaré un Màster a Bèlgica.