L'avinguda d'Andorra perd les seves festes després de 27 anys d'història

Amb la fi de la històrica Associació de Veïns Tarraco de l’avinguda d’Andorra, les festes del carrer també passen, malauradament, a la història després de 27 anys de celebracions. El primer cap de setmana de setembre, els més petits del barri ja no podran treure les seves bicicletes a passejar per l’asfalt per on, diàriament, transiten milers de vehicles. El tancament d’una de les artèries d’accés al centre de la ciutat es vivia amb una gran il·lusió per part dels menuts. «Cada any, quan el divendres de festes a les tres de la tarda tallàvem la circulació, hi havia molts nens a les voreres amb les bicicletes i els patinets esperant per baixar a la calçada. Els hi canviava la cara, era un cap de setmana on podien jugar al seu carrer», apunta entristit el darrer president de l’entitat veïnal, Pere Calvet. «Un agent de la Guàrdia Urbana em va trucar fa uns dies per preguntar-me què havien de fer a les festes d’aquest 2018 i jo li vaig haver de respondre que aquest any no els hi donaríem cap feina...», es lamenta el líder veïnal.

«Hi ha hagut anys que hem arribat a tenir inscrits entre 250 i 300 nens a les activitats que fèiem. Tot estava pensat per ells, si no hi ha diners per l’orquestra, doncs ens quedem sense música, però no treure’m ni una sola de les carreres que fem», recorda Clavet. «Crec que no hi ha ningú a Tarragona que pugui dir que els seus nens no han pogut participar a les nostres festes. Acollíem a tothom, l’únic que demanàvem era que s’apuntessin, perquè guanyessin o perdessin els hi entregàvem una bossa amb alguns regals per haver participat», exposa el president de l’entitat, qui, sobretot, remarca el caliu de les llars de l’avinguda durant el cap de setmana festiu: «Les cases s’omplien de cosins i d’amics de classe que venien a passar uns dies per participar», desgrana.

Ni socis, ni Ajuntament

Calvet es lamenta de la falta de suport per part dels residents i també del consistori tarragoní. «Ens vam adonar que ens faltava el suport de la gent del barri. Abans teníem uns 250 socis que pagaven anualment 20 euros i últimament només eren 50 persones. Tota la junta volia seguir, però també ens veiem molt abandonats per l’Ajuntament, així que vam pensar que per estar aquí patint, era millor tancar», conclou.

Al Pere Calvet i també a la Loles, la responsable d’adquirir les desenes de trofeus any rere any, els hi quedarà de per vida una espina clavada: «Hem organitzat les festes per dues generacions de nens i ara que tenim néts, tots dos de dos anys, no els podrem veure córrer pel nostre carrer com han pogut fer tants pares i avis en aquests 27 anys».