«En una situació crítica com l'atemptat tothom sap què fer i on ha d'estar»

Cambrils, 18 d’agost, passen set minuts de la una de la matinada. Un agent de Mossos d’Esquadra dóna el primer avís de l’atac terrorista. Minuts després, el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) posa en alerta per ràdio als hospitals del territori: possible atemptat, amb un nombre encara indeterminat de víctimes.

Tant al Joan XXIII com a l’hospital lleuger de Cambrils activen el Protocol d’actuació per emergències amb múltiples víctimes. La supervisora general d’infermeria de Joan XXIII aquella nit, Marisa Pedrol, ordena obrir la sala de contingència del servei d’Urgències i es baixen llits de planta per encabir a tants ferits com sigui necessari. El doctor Gonzalo Sirgo, cap de guàrdia a l’hospital aquell dia, baixa a la unitat d’atenció urgent per coordinar el dispositiu. Aquest metge intensivista de l’UCI ja té experiència en l’atenció mèdica en atacs terroristes: l’11 de març del 2004 treballava a l’hospital 12 de Octubre de Madrid, un dels centres que més víctimes va rebre. «Em va dir, tranquil·litat, això anirà bé, és impossible que surti malament, tots sabem la tasca que hem de fer, la fem diàriament», explica a aquest diari la metge adjunta d’Urgències, Nuria Alba.

«El problema en aquell moment era saber si hi havia exclusivament adults ferits o també nens petits, per preparar l’àrea de Pediatria. L’altre dificultat era mantenir-nos aliens a tot el que estava succeint fora. Calia fer un exercici d’abstracció», recorda Sirgo. «La sensació era la mateixa que vaig viure als atemptats de Madrid: hi havia una concentració dels professionals que no era individual, era col·lectiva. En aquells moments, la comunicació és més fàcil, tot el món fa les coses que sap fer amb un elevat estat d’alerta», resumeix el cap mèdic d’aquella nit.

«M’agradaria posar l’accent en què som un hospital de referència, amb especialistes d’un nivell altíssim i una formació tremenda. Eren patologies que nosaltres dominàvem amb precisió, per la qual cosa perds la por al que pugui succeir», argumenta l’intensivista. «La preocupació era més per la magnitud que per la tipologia dels casos», puntualitza Pedrol. I és que, entre l’avís del SEM i l’arribada del primer dels tres pacients greus que finalment van ser traslladats a l’hospital tarragoní, va passar prop d’una hora. El SEM va realitzar la primera atenció mèdica al mateix passeig marítim de Cambrils.

«Aquells minuts que tu no saps exactament tot el que arribarà, evidentment, són angoixants», apunta la doctora Alba. Al Joan XXIII es va traslladar aquella matinada a la dona de Saragossa de 61 anys que moriria hores després de ser atropellada per l’Audi A3 que conduïen els terroristes, el seu marit, que es va poder recuperar dels greus traumatismes per l’envestida del vehicle i l’home de 54 anys que va ser apunyalat a la cara amb un ganivet, per l’únic terrorista que va aconseguir emprendre, breument, la fugida.

A Cambrils, primers trasllats

A l’hospital lleuger de Cambrils, situat a un quilòmetre exacte de la rotonda del club Nàutic, la seva directora, la doctora Lidia Ríos, ordena triplicar el personal sanitari.

En qüestió de minuts, metges i infermeres reben la trucada per acudir. Aquest centre va ser el primer a rebre víctimes: el SEM deriva a la Mosso d’Esquadra (greument ferida en ser atropellada pel vehicle dels terroristes) que realitzava, juntament amb el seu company de patrulla, el control policial a la rotonda del passeig Marítim. Gràcies a la presència dels agents en aquest punt, l’atac que podrien haver arribat a perpetrar en primera línia de costa, queda neutralitzat en pocs minuts.

A l’arribada de la Mosso al servei d’Urgències, s’hi suma la de l’home de 54 anys apunyalat a la cara. Un cop estabilitzats, l’agent policial és traslladada a Barcelona i l’altre ferit, que requereix una intervenció quirúrgica d’urgència, és derivat a l’hospital Joan XXIII on s’acabaria recuperant. «En un primer moment vam buidar parcialment la sala d’Urgències, que com és lògic en ple agost, es trobava plena. Els pacients van seguir totes les instruccions», recorda agraïda la doctora Ríos. «Sembla que en un poble petit com Cambrils no pugui passar mai res així, però és molt important estar sempre preparats per afrontar el pitjor», remarca la metgessa, tot explicant que al centre hospitalari es realitza, dos cops a l’any, un simulacre d’activació del Protocol d’actuació per emergències amb múltiples víctimes. «Aquell mes de juny l’havíem realitzat. Es repassen tots els punts del protocol», puntualitza. «En una situació tan crítica com aquesta que vam viure, et dóna molta seguretat perquè tothom sap què és el que ha de fer i on ha d’estar», indica Ríos.

En els primers minuts de la tragèdia, quan no existien gaires certeses, la doctora recorda que al centre es va viure una situació molt similar a la de Joan XXIII: «Hi havia una mica d’angoixa, què està passant, què vindrà... Però era important mantenir tots la tranquil·litat», raona. A banda dels dos ferits greus, al centre cambrilenc es van atendre a una trentena de persones més amb atacs d’ansietat o contusions durant la fugida del passeig Marítim. «Vam haver d’oferir molt de suport psicològic. Es tractava sobretot de donar molta tranquil·litat als pacients», exposa la responsable. A banda de la primera atenció psicològica, el centre va realitzar, en les setmanes posteriors, un seguiment a sis pacients que havien patit fortes situacions d’estrés durant l’atac terrorista.

Creu Roja, l’atenció psicològica

A la una de la matinada, a la mateixa hora que es produïa l’atac de Cambrils, diversos psicòlegs voluntaris de Creu Roja, d’arreu de la província, estaven citats a la seu central de la carretera de Valls per emprendre el viatge a Barcelona. A les sis de la matinada havien de començar a rebre i a atendre als familiars de les víctimes estrangeres de l’atemptat de les Rambles que anirien arribant a l’aeroport del Prat. Davant l’acte terrorista a la Costa Daurada, l’ERIE de Creu Roja (Equip de Resposta Immediata en Emergències) divideix als seus professionals. Un grup es desplaça pocs minuts després del succés, a Cambrils i l’altre viatja a Barcelona. «Quan vam arribar a l’hospital de Cambrils, la policia ens va dir que estaven pendents per si hi podia succeir algun altre fet a la zona de Vilafortuny i Salou, així que ens vam desplaçar cap allà per si calia ajuda», recorda Àngel Tomàs, responsable d’Emergències a la base de Tarragona. Lourdes Carrascón, reconeguda psicòloga de Creu Roja amb diverses distincions al llarg de la seva carrera, accedeix a la zona zero de l’atemptat passades les tres de la matinada, quan Mossos els permet l’accés. «Un cop allà, mirem la prioritat de les persones que necessiten atenció psicològica i distribuïm l’acció també a la gent que es trobava al voltant», exposa. La seva tasca fonamental es produirà, hores després, amb l’arribada dels familiars de les sis víctimes resultants de l’atemptat, als hospitals de Joan XXIII i Santa Tecla, on romandran al seu costat donant-los suport i tractaran de resoldre qualsevol gestió, com ara l’estada.

Atenció a famílies a peu d’avió

A Barcelona, els psicòlegs Omar Kassen, Joana Rodríguez i Carme Muñoz, juntament amb altres professionals de Creu Roja de Catalunya, acompanyats del responsable provincial d’Emergències, Paco Túnez, comencen a atendre als familiars que van arribant a l’aeroport. Els recullen a peu de pista i els traslladen a una sala especial habilitada. És una situació difícil: «La gent arribava a un país on s’ha produït un atemptat contra un membre de la seva família i no sap res d’aquesta persona. En funció de cada víctima, els Mossos els traslladaven a l’hospital on estaven ingressats o a Institut Anatòmic Forense», recorda Rodríguez. «És una situació on no estan per escoltar-te gaire, ells només volen anar a veure el que han vingut a veure. És necessari calmar-los, gestionar les emocions i veure si poden afrontar-ho», afegeix.

A la intervenció d’aquests professionals presentats, cal sumar-hi la tasca de tants altres servidors públics durant aquelles funestes hores.